GOLF PÈRSIC

La llei d’asil de Qatar prohibeix als refugiats l’activitat política

És el primer país del Golf que aprova una norma d’acollida

Les petromonarquies del golf Pèrsic han sigut criticades per no acollir els refugiats de les guerres que destrossen Síria, l’Iraq i l’Afganistan. I és que, tot i ser pròxims, estar implicats en aquests conflictes i tenir vincles culturals i lingüístics amb els desplaçats forçats i tenir molts més recursos que els països àrabs que suporten el pes de la crisi (Jordània i el Líban), ni Bahrain, ni Kuwait, ni Oman, ni Qatar, ni l’Aràbia Saudita ni els Emirats Àrabs han signat les convencions internacionals de refugiats. El mes passat Qatar va sortir d’aquest guió i es va convertir en el primer país del Golf a aprovar una llei d’asil, però la norma és tan restrictiva que no va més enllà d’un gest de cara a la galeria. Les ONG alerten, a més, que vulnera drets fonamentals.

El més sorprenent és la contundència amb què l’article 11 de la nova llei sobre l’organització de l’asil polític prohibeix als refugiats “implicar-se en qualsevol activitat política” mentre visquin a Qatar, sota l’amenaça de ser expulsats pel ministeri de l’Interior “al país que ells triïn”. A més, segons preveu l’article 10, els refugiats hauran de demanar permís al govern si volen canviar el lloc de residència que se’ls ha assignat.

“Les llibertats d’expressió, associació i reunió ja estan molt restringides a Qatar. I no ens queda clar per què hi ha més límits en el cas dels refugiats ni per què els impedeixen la llibertat de moviments”, explica a l’ARA des d’Amman Hiba Zayadin, investigadora de Human Rights Watch.

Tot i que la llei prohibeix la deportació de refugiats a països on puguin ser subjectes de maltractaments, tortures o execucions, limita aquesta protecció als que són objecte de persecució per la seva religió, ètnia i ideologia o pertinença a un grup social determinat. No queda gens clar, per exemple, què passaria si una parella del mateix sexe de l’Iran, on l’homosexualitat està castigada amb la pena de mort, demanés asil a Qatar. A més, les sol·licituds es donen per desestimades després de tres mesos de silenci administratiu i no hi ha opció d’apel·lar a la justícia.

La llei preveu que els refugiats puguin treballar i tenir accés a l’atur, l’educació, la sanitat i l’habitatge públics i també el dret a resar i al litigi.

La nova norma arriba en ple aïllament de Qatar pel bloqueig imposat per l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Bahrain, que l’any passat van ordenar als seus ciutadans abandonar Qatar alhora que expulsaven els qatarians del seu territori. Però alguns nacionals d’aquests països es van estimar més quedar-se a Doha i ara podran acollir-se a la llei per regularitzar la seva situació. La llei d’asil podria quedar-se, doncs, en un exili daurat per a aquests contingents.

L’altre front de crítica internacional que té obert Qatar és la situació dels treballadors immigrats, sotmesos a un sistema d’ espònsors ( kafala ) que suposa la seva total submissió a l’empresari i que l’Organització Internacional del Treball ha titllat d’“esclavatge modern”. El fet que bona part treballi en la construcció de les infraestructures del Mundial de futbol del 2022 ha amplificat les crítiques. Qatar també ha abolit el requisit de demanar permís a l’empresari per poder abandonar el país, però no es podran acollir a la nova normativa, per exemple, les desenes de milers de treballadores domèstiques. Els treballadors tampoc podran canviar d’empresa dins del país. Alhora, per primer cop els estrangers podran sol·licitar la residència permanent a Qatar, encara que només podran fer-ho un centenar de persones cada any.

Rentat d’imatge

Luciano Zaccara, professor de la Universitat de Qatar, explica que Doha intenta millorar la seva imatge internacional: “La llei d’asil, la reforma de la kafala i els canvis en la llei de residència es deuen bàsicament a pressions internacionals de cara al Mundial, i busquen millorar la imatge respecte a les llibertats civils. Fins i tot pot ser una mesura orientada a la millora dels recursos humans, ja que moltes empreses es queixen que el sistema de kafala és tan limitat que els impedeix contractar gent vàlida. Però, en tot cas, l’aplicació de la nova normativa no és universal ni automàtica”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF