24/04/2015

Putin mobilitza els kagebistes

3 min

Vladímir Putin celebrava fa just un mes els seus 15 anys al poder amb una emotiva trobada amb el comandament de l’FBS, és a dir, els seus col·legues de l’antic KGB. La reunió, narrada pel diari Nezavisimaya Gazeta, respon al format estalinista d’un “enemic exterior” en complicitat amb un d’“interior”. “Ningú podrà fer-nos por”, proclama Putin durant la trobada kagebista, i exhorta els vells camarades a reforçar la seguretat contra Occident, que intenta aïllar Rússia amb sancions econòmiques, la guerra mediàtica i l’acció dels serveis secrets. Sempre segons aquest rotatiu, el cap de l’FSB, Aleksandr Bórtnikov, promet a Putin la mobilització general: primer de tot contra el terrorisme de l’Estat Islàmic, però immediatament esmenta “les ONG finançades per Occident que intenten desacreditar el poder rus”. Bórtnikov havia trobat, doncs, l’argument per assenyalar “l’enemic exterior-interior”. Tot seguit ho remataria amb una crida a protegir els mitjans d’informació “fent neteja a internet”. I és que internet és el mitjà de transmissió que posa més nerviosos els kagebistes del Kremlin pel que suposa d’artefacte incontrolable. L’últim maldecap online va ser quan a finals de febrer la web Interpretermag.com va filtrar un memoràndum atribuït a l’entorn de Putin que confirmava que la invasió de Crimea i del Donbass responia a una metòdica planificació. El que més va inquietar els serveis kagebistes és que Interpretermag està vinculat a Mikhaïl Khodorkovski, l’exmagnat exiliat després que Putin l’indultés el 2013. Ara l’FSB s’ha d’espavilar a controlar un personatge d’una gran complexitat que sovint els descol·loca.

Però Khodorkovski no és ara com ara una amenaça tangible, tot i els seus moviments impredictibles per Europa, els EUA i la xarxa. El potencial més amenaçador haurien de ser els 35 milions d’internautes representatius de la nova classe mitjana urbana que anhelen viatjar a Occident i viure en una Rússia moderna i homologable. Però aquestes capes emergents no estan cohesionades i els sectors antiputinistes convençuts cohabiten amb altres de més volàtils. I és que un suport popular d’entre un 80% i un 85% dóna poc marge per a matisos i equidistàncies.

Sobretot quan l’adhesió es planteja no tant a un president com a l’home provindencial que vetlla per la dignitat de la pàtria. Davant d’això: ¿com queda l’oposició russa organitzada, després del cop moral que ha representat l’assassinat de Borís Nemtsov? Aleksei Navalni és un líder desactivat pel setge judicial, i el recanvi generacional a Nemtsov representat pel jove Ilià Iaixin està en fase de rodatge. Davant d’aquest panorama, l’analista Nina Khrusxova -néta del líder soviètic Nikita Khrusxov- es demana: “I què passarà ara? ¿Desencadenarà Putin el gran terror, com va fer Stalin, perseguint els adversaris? ¿O bé la mort de Nemtsov farà reaccionar els russos complaents i obedients?” De moment la pregunta de Nina Khrusxova només ha obtingut resposta pel flanc de Putin, que no ha trigat a mobilitzar el kagebisme contra “l’enemic interior”: una maniobra de moment preventiva, no fos cas que als 35 milions d’usuaris d’internet despertessin de l’endormiscament i la resignació. La néta de Khrusxov no es fa il·lusions, però alerta que si la crisi econòmica se li’n va de les mans a Putin i acaba devorant les poques promeses de prosperitat que li queden, el règim podria començar a esquerdar-se.

stats