PRÒXIM ORIENT
Internacional 16/03/2016

Putin marxa de Síria però seguirà atacant "terroristes"

Rússia opta per una retirada tàctica per no veure’s engolida per un conflicte cada cop més encès

Natàlia Boronat
4 min
Rebuda d’un pilot militar rus tornat de Síria en una base aèria a la ciutat de Buturlínovka, a la regió 
 De Voronej, a Rússia.

MoscouEl primer grup d’avions de combat russos desplaçats a Síria va tornar ahir a casa després de l’anunci sorpresa de retirada que dilluns va fer el president Vladímir Putin. Però ahir les autoritats russes van remarcar que es tracta d’un replegament parcial i que, d’acord amb el govern de Baixar al-Assad, Moscou mantindrà en territori sirià prou efectius per continuar atacant objectius terroristes, tot i que, després de sis mesos d’ofensiva aèria no necessiten un contingent tan gran.

Durant una cerimònia a la base aèria russa a Khmeimim, a la província siriana de Latakia, el viceministre de Defensa rus, Nikolai Pankov, va dir que “l’aviació russa a Síria té la missió de continuar bombardejant objectius terroristes”. Pankov va destacar que “ha aparegut una oportunitat real de posar fi a l’enfrontament i la violència de molts anys, però és aviat per parlar d’una victòria sobre el terrorisme”.

Putin va destacar dilluns que les bases militars russes a Síria, la del port mediterrani de Tartus i la de l’aeroport de Khmeimim, “continuaran funcionant com abans i han de ser defensades per terra, mar i aire”. Encara no està clar el nombre d’efectius russos que es mantindran a Síria, que, segons el president del comitè de defensa de la cambra alta russa, Víktor Ozerov, podria ser d’unes 1.000 persones.

A més, el contingent rus que es quedi a Síria quedarà protegit amb sistemes de defensa antiàeria, segons va informar ahir Serguei Ivanov, cap de l’administració presidencial russa. Ivanov va destacar que, tot i la retirada d’una part dels efectius militars, “Rússia no afluixa sinó que reforça la lluita contra el terrorisme”.

L’anunci rus ha causat impacte en el reinici de les converses de pau a la ciutat suïssa de Ginebra entre representants del govern i de l’oposició moderada siriana i l’enviat especial de l’ONU per a Síria, Staffan de Mistura, va qualificar el gest de Rússia “d’esdeveniment significatiu” que espera que tingui un “impacte positiu” en el procés de pau. Per al secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, la decisió del Kremlin suposa una de les millors oportunitats de posar fi a una guerra que entra ja en el seu sisè any. El nord-americà viatjarà la setmana vinent a Moscou per reunir-se amb Putin i posar en comú quins són els pròxims passos que cal fer en aquest conflicte, que ha provocat 11 milions de desplaçats i refugiats.

França també va celebrar la decisió russa, que un portaveu del ministeri d’Exteriors va titllar “d’evolució positiva” perquè contribueix a la desescalada. Mentrestant, el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va admetre que de moment encara és difícil mesurar les conseqüències d’aquest pas en les converses de pau.

En el balanç de l’operació que va fer dilluns el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va destacar que “s’han exterminat més de 2.000 bandits procedents de Rússia que feien la jihad, entre els quals hi ha 17 caps guerrillers”, a més “d’haver interromput l’abastament de recursos als terroristes” i haver ajudat a “alliberar” més de 10.000 quilòmetres quadrats.

Amb l’excusa de combatre el terrorisme internacional i l’amenaça que representa per a Rússia el flux de jihadistes del Caucas Nord cap al Pròxim Orient, la intervenció russa ha defensat i ha reforçat el president sirià, Baixar al-Assad, important aliat de Moscou a la regió, però també ha servit a Putin per recuperar influència a l’arena internacional després que Rússia quedés aïllada per culpa del conflicte a Ucraïna.

Canviar el rumb de la guerra

Moscou, que en cap moment ha admès els danys colaterals que han provocat els bombardejos russos -que han sigut denunciats per ONG i les potències occidentals-, defensa els seus interessos estratègics al Pròxim Orient, i aquesta operació també li ha servit com a aparador de la seva indústria armamentística, que podria facilitar la signatura ben aviat de nous contractes de subministrament d’armament rus amb països com l’Iran.

Fiódor Lukiànov, president del Consell de Política Exterior i de Defensa de Rússia, entén que Moscou ha complert el seu objectiu principal a Síria, que al seu parer era “no només combatre l’Estat Islàmic sinó canviar també el curs de la guerra civil”. Segons aquest politòleg, “gràcies als atacs aeris russos, l’exèrcit governamental sirià ha sigut capaç de fer fora l’oposició radical i els terroristes de les principals ciutats”.

La retirada parcial russa de Síria en el moment del reinici de les converses de pau a Ginebra també és clarament tàctica. En aquest sentit, alguns analistes russos consideren que Putin fa aquest pas ara per evitar el perill de veure’s engolit per un conflicte encara més greu que podria tenir el risc de la intervenció directa de més actors internacionals, com ara Turquia, si el diàleg no dóna resultat.

El politòleg Aleksandr Xumilin considera que “el Kremlin ha aprofitat la primera ocasió que ha tingut per salvar la cara i esquivar l’amenaça de ser absorbit per les arenes movedisses de Síria, i ha evitat així un segon Afganistan”. Xumilin està convençut que el Kremlin feia temps que preparava el replegament parcial de Síria però només ho podia fer quan es produís la conjuntura d’un procés de pau i amb la mediació de l’ONU.

Acord a dues bandes

Aleksei Malaixenko, analista del Centre Carnegie de Moscou, creu que la decisió de replegar-se parcialment de Síria “forma part d’un acord entre Rússia i Occident” que podria implicar que se suavitzessin les sancions.

Mentrestant, ahir, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va insistir que la decisió de Putin d’iniciar la retirada de Síria no era el resultat de cap negociació amb Occident i també va negar que fos cap intent de pressionar Al-Assad a la taula de negociacions amb l’oposició, com també han especulat la premsa i analistes russos.

stats