Prohibeixen l’ingrés d’una monja a una residència pública de França per vestir l’hàbit

L’alcalde de Vesoul s’ha compromès a trobar-li una plaça i parla ara “d’error d’apreciació”

Tota una vida portant l’hàbit religiós sense cap mena de trava... fins avui. Una monja de més de 70 anys ha vist com se li negava una plaça a una residència d’avis pública a Vesoul, a l’est de França, perquè vesteix l’hàbit, a més a més d’un vel.

La religiosa, que fins ara estava en un convent, va demanar plaça l’any passat a Foyer Logements, una residència per a persones grans que gestiona el Centre Municipal d’Acció Social, un establiment públic. Segons explica l’emissora de ràdio local France Bleu, quan la dona va arribar a Vesoul, al gener d’aquest any, van posar-la en llista d’espera. Mentre esperava la resposta, la parròquia va acollir-la a la mateixa rectoria durant mesos. De fet, no va ser fins al juliol que el centre va comunicar-li que la seva sol·licitud havia estat acceptada però amb condicions, això sí.

"Un entorn de vida laic"

“Us acollirem amb molt de gust dins d’un entorn de vida laic”, es pot llegir en la carta que el centre va enviar a la monja. Des de l’establiment públic ho justifiquen dient que “la religió és una qüestió privada” i que així s’ha de mantenir “per tal d’assegurar la serenitat de totes i tots”, precisen. “Dins de les nostres estructures els residents poden tenir preferències i conviccions i s’han de respectar”, argumenten. I és precisament per aquest motiu, diuen, “i pel respecte a la laïcitat, que qualsevol signe ostentós de pertànyer a una comunitat religiosa no es pot acceptar”. Això val, doncs, per a l’hàbit, per al vel i fins i tot per a qualsevol creu de dimensions considerables. La monja va refusar la proposta i la parròquia ha acabat trobant-li un apartament a través d’una agència immobiliària.

La polèmica, però, ha corregut com la pólvora a França i dimarts al vespre l’alcalde de Vesoul, Alain Chrétien, va voler calmar els ànims. En un comunicat, el batlle va contradir la resolució que havien pres des del centre, recordant que “ni la normativa interior de les residències ni els principis de laïcitat [...] no impedeixen a aquesta germana accedir a una llar”. Chrétien titlla la decisió “d’error d’apreciació” ja que “l’obligació de neutralitat”, diu, “s’aplica als agents del servei públic i no pas als residents”, que considera que “han de poder gaudir de la seva llibertat de consciència”. De fet, l’alcalde, que també presideix la junta directiva que administra el centre, s’ha compromès personalment a trobar-li una plaça si la monja ho vol.

Mentrestant, el mossèn de Vesoul també hi ha dit la seva al full parroquial. Molt molest, el pare Florent Belin s’aventura a comparar el cas de la monja amb el de la dona que va haver de marxar d’un ple després que un polític d’ultradreta l’humiliés, exigint-li que es tragués el mocador islàmic. “Tothom posa el crit al cel per aquesta dona, i la nostra religiosa ha hagut de resignar-se a trobar un altre pis”, escriu el mossèn. Per acabar-ho d’adobar, afegeix: “No crec que el vel d’una monja pugui perjudicar ja que no és el signe d’una submissió sinó d’una consagració”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF