President Trump
El que semblava impensable està en camí de convertir-se en realitat dolorosa. Un demagog intimidador és el gran favorit per guanyar la nominació republicana, i si les maniobres desesperades del seu propi partit no ho impedeixen, serà qui s’enfrontarà al rival demòcrata per aconseguir la Casa Blanca. S’acosta, doncs, la possibilitat que un dia hàgim de pronunciar juntes dues paraules: president Trump.
A mesura que suma èxits i trenca sostres, es multipliquen les comparacions de Trump amb personatges sinistres de la vella Europa, des de recordar com Hitler va pujar democràticament al poder, fins a altres miralls més contemporanis com Berlusconi i Le Pen. Probablement és amb Berlusconi amb qui la comparativa té més punts en comú, pel perfil de milionaris, dominadors de les televisions, misògins i per l’ús intens del maquillatge que comparteixen el nord-americà que bateja torres amb el seu nom i l’italià que organitzava les festes del bunga-bunga.
Són models de llibre de com un oportunista demagog pot explotar un país dividit. Dividida i frustrada estava la societat italiana el 1994, fastiguejada pels escàndols de corrupció de la classe política, quan Berlusconi va pujar al poder. I dividida està la societat nord-americana el 2016. Vuit anys de Barack Obama donen per molts progressos, però no tapen un forat negre al llegat: estan més dividits que mai.
En contra de tots els pronòstics, Trump encara la recta final per a la nominació. Ho està aconseguint presentant-se com el milionari fet a si mateix (encara que la fortuna li ve del pare), empresari triomfador (aquí no compten les fallides), admirador de Putin (alhora que manté que George W. Bush és un mentider), que promet deportar milions de persones (mexicans), planeja aixecar murs (que el mateix papa Francesc ha criticat) i fa referències a la menstruació d’una periodista de la Fox quan no li agraden les preguntes que li formula (Megyn Kelly). Per insultar que no quedi, vist que grolleries, injúries i desqualificacions només fan que sumar a les aspiracions d’aquest candidat tan particular.
El partit republicà, sense alternativa
Pot semblar increïble, però la fórmula li funciona. Tant, que el seu propi partit ha sortit a la desesperada intentant frenar una nominació que tem que provoqui el cisma intern i la debacle electoral. Després de mesos sense reaccionar, les elits del partit republicà han vist les orelles al llop i han tret l’artilleria pesant. Ni més ni menys que el nominat del 2012, Mitt Romney, amb un discurs contundent en què ha demolit Trump per les formes i pel contingut. De moment, però, les bales reboten en la cuirassa invisible que protegeix Trump, que continua imparable. Un dels avantatges de Trump és que la dispersió de rivals ha impedit que es concentrés el vot anti-Trump que existeix també dins dels mateixos republicans, on el candidat aixeca tantes passions a favor com en contra. Queden encara tres oponents que li disputen la nominació: Ted Cruz, Marco Rubio i John Kasich. Marco Rubio era la gran esperança del partit, però és qui més està decebent i ja s’especula amb la seva retirada. La seva última, i poc creïble, esperança és una remuntada a partir de la votació al seu estat, Florida, el 15 de març.
El partit republicà ha declarat la guerra oberta al seu propi candidat. Massa tard, pronostiquen alguns que veuen un Trump prou llançat perquè la seva nominació sigui ja imparable.
