OBSERVATORI D’EUROPA

Presidència incòmoda a la UE

La Comissió ha denunciat amb contundència l’estructura de poder opaca de Romania, que ara presideix la UE

La presidència de torn de la Unió Europea està en mans d’un país en plena deriva antidemocràtica. Romania va estrenar, l’1 de gener, per primer cop en la seva història com a membre de la UE, els sis mesos de presidència rotatòria. El que hauria de ser una fita en la transició postcomunista del país i una oportunitat per demostrar la seva capacitat diplomàtica i d’influència política, és ara per ara un pols soterrat entre Brussel·les i Bucarest.

La Comissió Europea ha denunciat amb contundència, en els últims mesos, l’estructura de poder opaca de Romania, on la connivència entre els seus líders polítics i la corrupció generalitzada està dessagnant el país i frustrant una ciutadania cada cop més cansada de protestar contra l’abús de poder. Al novembre Brussel·les va alertar també contra els atacs a la independència judicial, com ara l’acomiadament d’un fiscal superior, reconegut a la UE per haver destapat la corrupció al més alt nivell. La justícia romanesa ha denunciat públicament “pressions autocràtiques” per impedir-los fer la feina.

La deriva romanesa té un nom i una agenda política al darrere. Des de la seva victòria electoral del 2016, el Partit Socialdemòcrata (PSD) va començar a explotar la retòrica anti-Brussel·les mentre desplegava una ofensiva contra un sistema judicial que amenaçava el seu líder, Liviu Dragnea.

Dragnea va ser sentenciat, el juny passat, a tres anys i mig de presó per abús de poder, per haver col·locat persones de confiança del partit i haver-se servit d’una empresa constructora per enriquir-se ell i tota una trama d’empresaris fidels. Dragnea, que ha recorregut la condemna, continua sent, però, el gran poder a l’ombra del PSD. L’home fort de la croada contra els fiscals anticorrupció i el líder d’aquesta deriva política que fa lliscar Romania cap a posicionaments i polítiques que l’acosten a Polònia o Hongria.

Un dels casos de corrupció contra Dragnea el relaciona amb un desfalc de 21 milions d’euros de fons comunitaris. Així, el govern romanès -com el de Varsòvia o Budapest- s’ha convertit en l’últim exemple d’un estat de la UE que es finança amb fons europeus mentre l’executiu carrega contra Brussel·les i el seu discurs d’exigència democràtica.

Dilema intern

La UE torna a quedar atrapada en un nou dilema intern. En un moment en què bona part de la Unió viu una retallada de drets (laborals, de les dones, de llibertat d’expressió, d’independència judicial...) i es qüestionen alguns dels fonaments del projecte europeu, la presidència de torn dels (encara) Vint-i-vuit recau en un país en plena regressió democràtica.

No és el primer cop que passa. Fa vuit anys, Hongria va assumir la presidència rotatòria pocs dies després que el govern del primer ministre Viktor Orbán aprovés una llei que amenaçava la llibertat de premsa. Brussel·les ja va haver de bregar aleshores amb la incomoditat. La diferència és que, vuit anys després, Orbán no només continua al poder sinó que s’ha convertit en un dels líders més veterans del Consell Europeu i les seves amenaces al pluralisme mediàtic, la persecució i criminalització de les ONG i la imposició d’una retòrica xenòfoba contra la immigració s’han estès a altres països de la Unió. Ara, a més, el govern de Bucarest haurà de gestionar una agenda europea en què, entre altres temes, hi ha els procediments d’infracció contra Polònia i Hongria per violar l’estat de dret. Caldrà veure quina voluntat hi ha des de Bucarest per tirar endavant aquests casos.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF