Posicions rígides davant la guerra a Síria

BERLÍNLa mà dreta de Barack Obama en política internacional, Joe Biden, va elevar ahir la pressió cap a Síria i l'Iran. En el marc de la Conferència de Seguretat de Munic, una cita anual que aplega 400 caps de govern, ministres i alts representants militars per debatre sobre qüestions de seguretat mundial, Biden va negar el dret del "tirà" Baixar al-Assad a mantenir-se en el poder. "Ja no pot dirigir més el poble de Síria; ha de marxar", va indicar el vicepresident dels EUA abans de reunir-se amb el líder de la coalició opositora siriana, el xeic Ahmad Moaz al-Khatib, que continuarà rebent "el suport nord-americà".

Biden va exigir una intervenció internacional a Síria. "Podem posar-nos tots d'acord que s'ha de fer. Podem convenir que el poble sirià viu en la misèria i que la comunitat d'estats internacional s'ha de responsabilitzar d'ocupar-se'n". "Fomentar les democràcies emergents al Pròxim Orient és una prioritat de la política exterior dels Estats Units. Ara que el poble sirià pot establir el seu propi futur trobarà en nosaltres, i també en Europa, un soci fonamental", va indicar el vicepresident d'Obama, al mateix temps que reclamava un acord més concret dels EUA i els seus aliats per aconseguir que el suport a l'oposició siriana sigui "molt més coherent".

Rússia rep l'oposició a Al-Assad

A la Conferència de Munic es va veure també el primer indici de moviment de Rússia en relació amb la guerra civil de Síria. El ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, es va entrevistar per primer cop amb Al-Khatib. La trobada va ser sorprenent, ja que Moscou és un dels més estrets aliats del règim d'Al-Assad i ja ha evitat tres cops amb el seu veto una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU contra el cap d'estat sirià.

Ahir, tanmateix, es van tornar a fer evidents les clares diferències que mantenen Lavrov i Biden sobre la qüestió siriana. "Una intervenció internacional podria generar una onada d'inestabilitat", va apuntar el titular d'Exteriors rus. "El perill més gran seria que els rebels sirians aconseguissin les armes químiques, que estan més segures sota el control del govern. Ara per ara no veiem motius per a serioses preocupacions", va justificar Lavrov.

Rússia i els Estats Units es mantenen absolutament dividits sobre la qüestió siriana. Lavrov va aprofitar ahir per exigir un suport mundial a les reformes democràtiques, però també amb "diferents models de desenvolupament", no només centrats en els interessos d'Occident. "La manera amb què l'OTAN afronta els problemes no ajuda", va criticar el ministre rus.

Biden estén la mà a Teheran

Lavrov i Biden es van tractar ahir de manera cordial a Munic, però no van acostar posicions. "L'important és que els EUA i Rússia continuïn treballant plegats tot i les diferències", va apuntar el vicepresident nord-americà, obert alhora a oferir més diàleg a l'Iran sobre el programa nuclear de Teheran. "Encara hi ha marge per a la negociació, però la pilota està sobre la teulada de l'Iran. Hi ha una agenda per dialogar, però sempre que es faci en secret i amb un interès real", va afirmar Biden.

L'Iran és sospitós de fer servir un programa d'investigació nuclear amb suposats fins civils per fabricar bombes atòmiques. Si Teheran vol acceptar aquesta oferta de diàleg nord-americà ho podrà respondre avui en la Conferència de Seguretat el ministre d'Exteriors iranià, Ali-Akbar Salehi. Ahir a Munic també va ser notícia en un ordre més econòmic la complicitat que va buscar Biden d'Europa per promocionar una zona de lliure comerç entre el Vell Continent i els EUA.