ÀSIA

Polseres intel·ligents a la Xina per controlar els alumnes a l’escola

Un nou dispositiu permet saber si l’estudiant participa a classe o s’adorm

La possibilitat de controlar si els teus fills fan campana, són actius a classe i fan preguntes o si, contràriament, s’adormen, no és l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció. A la Xina ja és una realitat. I aquesta realitat ha generat polèmica en un país que habitualment abraça sense complexos la seguretat a canvi de la pèrdua de privacitat o de llibertat.

La decisió d’una escola del sud del país d’utilitzar polseres intel·ligents per controlar els alumnes ha aixecat una allau de crítiques a les xarxes socials. L’escola pública de secundària Guangdong Guangya, a Canton (Guangdong), va comprar 3.500 polseres per monitoritzar els seus alumnes.

El dispositiu permet rastrejar la localització de l’alumne i així saber si és al col·legi o fora. També registra dades físiques com la temperatura corporal o i fins i tot si el cor se’ls accelera massa a les classes d’esports. A això s’hi afegeixen altres dades: per exemple, si aixeca molt la mà a classe, si s’adorm o parla.

La notícia ha circulat a les xarxes socials xineses i ha generat moltes crítiques. Missatges a Weibo, el Twitter xinès, comparaven aquestes polseres amb les que es posen als delinqüents o amb els xips localitzadors de gossos. Molts pares es van queixar que els centres educatius no havien d’assemblar-se a camps de concentració.

Funcions alternatives

Davant l’acumulació de queixes, l’escola es va afanyar a emetre un comunicat, també a través de les xarxes socials, en què defensava que les polseres intel·ligents formen part de l’esforç del centre per crear un “campus intel·ligent”. Assegura que l’objectiu és facilitar la vida dels estudiants, ja que el dispositiu permet demanar llibres en préstec a la biblioteca o pagar el menjador, a més de supervisar la seva salut.

Curiosament, aquesta vegada la polèmica no s’ha censurat i els missatges crítics a les xarxes socials xineses no han desaparegut. Al contrari, la premsa oficial ho ha recollit i fins i tot ha recorregut a experts per debatre el tema. Per exemple, el Global Times cita Zhi Zhenfeng, un expert legal de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, que adverteix de la quantitat de dades sensibles sobre els estudiants que recull l’escola i el risc del tractament que se’n faci.

Però, malgrat la controvèrsia, difícilment ni nens ni adolescents es quedaran fora dels sistemes de control que aplica el govern xinès gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial i el big data. Les polseres són un pas més, però no és el primer. Els uniformes escolars també poden servir per controlar els alumnes. Fa uns mesos va saltar la notícia que s’havien dissenyat xips per adherir-los als uniformes escolars. Nou escoles a la província de Guizhou i dues a la regió autònoma de Guangxi han començat a utilitzar aquesta mena d’uniformesintel·ligents. Defensen que l’objectiu és, d’una banda, garantir als pares la seguretat dels seus fills i, de l’altra, que no se saltin les classes.

Els dispositius els ha desenvolupat l’empresa local Guizhou Guanyu Technology. En un comunicat explica que el seu sistema grava la data i hora que l’estudiant entra a l’escola i genera un vídeo que els pares poden consultar a través d’una aplicació del mòbil. També salta una alarma si l’alumne no assisteix a classe. A més, se serveixen del sistema de reconeixement facial per certificar que els alumnes no s’intercanviïn la roba per eludir el control. A Pequín el reconeixement facial ja s’utilitza des de fa almenys dos anys a les universitats per accedir a dormitoris, biblioteques, etc.

La possibilitat de rastrejar els alumnes dins i fora dels centres és una autèntica invasió de la seva privacitat i per extensió de la de la seva família. El govern ho pot saber pràcticament tot de tu: quan compres un bitllet d’avió, on vas de vacances, què compres per internet, quins xats freqüentes i, ara, si el teu fill és un bon estudiant o fa campana. I, per descomptat, també si fora del col·legi fa activitats beneïdes pel partit o el portes pel mal camí a veure, per exemple, pel·lícules no recomanades.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF