ELECCIONS LEGISLATIVES ALS ESTATS UNITS

Plebiscit a la presidència de Trump

Els demòcrates esperen recuperar la majoria de la cambra baixa, amb l’impuls del vot de les dones i una nova generació de polítics, en unes eleccions que mesuraran la força del president
Plebiscit a la presidència de Trump

Els nord-americans tornen a les urnes dos anys després del terratrèmol polític de Donald Trump, i en un clima enrarit pel tiroteig massiu antisemita a una sinagoga de Pittsburgh i els atacs frustrats amb cartes bomba contra líders demòcrates. La presidència de Trump, que ha exacerbat les divisions del país, no els ha deixat gens indiferents. Potser per això la participació a les eleccions de dimarts podria ser la més alta en unes legislatives de mig mandat des dels anys 60, una altra època de canvis culturals i socials.

Els comicis serviran per renovar els 435 membres de la Cambra de Representants dels Estats Units, 35 senadors -un terç del Senat-, 36 governadors i milers de legisladors estatals, jutges i fiscals. Però, sobretot, seran un plebiscit sobre els dos primers anys de govern de Trump. Seran un referèndum al seu lideratge, a la seves polítiques econòmiques i socials, i a la seva diplomàcia exterior.

En el passat, presidents impopulars com ell -que té un nivell d’aprovació entre la població d’entre un 40% i un 45%- s’han mantingut al marge de les eleccions de mig mandat. Però Trump odia els convencionalismes, com va deixar clar des de la seva irrupció a la política, i s’ha bolcat en la campanya. Tot gira i ha de girar al seu entorn. L’ex-xòuman de la televisió se sent molt còmode en aquesta posició i està convençut que només així pot ajudar a salvar el seu partit d’una desfeta electoral.

Tanmateix, Trump fa front a una tradició històrica i a uns votants de l’oposició molt motivats. Una derrota del partit del president a les legislatives de mig mandat és la norma i no l’excepció. De fet, en els últims 100 anys només s’ha trencat en tres ocasions extraordinàries, com la Gran Depressió del 1934, el procés de destitució de Bill Clinton del 1998, i els atacs de l’11-S i els primers mesos de la guerra contra el terrorisme de George W. Bush del 2002.

Control de la cambra baixa

Els experts polítics i analistes d’enquestes, com Nate Silver o Charlie Cook, preveuen que els demòcrates sumin entre 25 i 40 escons als 195 que ja tenen, i, per tant, recuperin el control de la cambra baixa que van perdre el 2010 en l’anomenat “tsunami del Tea Party. També esperen que augmentin els seus governadors de 16 a 24. Les previsions al Senat, en canvi, són més favorables als republicans, ja que 26 dels 35 senadors que opten a la reelecció són demòcrates. I d’aquests, 10 representen estats on va guanyar Trump. Així doncs, s’espera que els republicans com a mínim conservin la seva majoria a la cambra alta.

Si els pronòstics es compleixen, els Estats Units tornaran a tenir un poder dividit després de dos anys de control republicà absolut. Trump tindrà dificultats per tirar endavant la seva agenda i farà front a moltes investigacions de la cambra baixa, que aniran des de les seves declaracions d’impostos fins als suposats lligams amb Rússia del seu equip de la campanya presidencial. Fins i tot podria ser sotmès a un procés de destitució, tot i que no tindria cap probabilitat de prosperar, ja que els demòcrates no tindran la majoria de dos terços necessària al Senat.

Davant d’una possible onada demòcrata a les urnes, Trump ha augmentat els mítings arreu del país -11 en els últims sis dies- i ha recuperat la retòrica antiimmigració que el va catapultar a la Casa Blanca. El líder americà, que ha acusat els demòcrates d’impulsar la “caravana d’immigrants” que travessa Mèxic en direcció als EUA, creu que el tema migratori mobilitza més les seves bases que la bona marxa de l’economia. En els seus discursos electorals presumeix d’un creixement sòlid i d’un índex d’atur històricament baix (3,7%), però gairebé no parla del seu èxit legislatiu més important: la reforma fiscal que va reduir l’impost de la renda però sobretot els de les empreses.

Noves cares i dones candidates

Les eleccions mesuraran tant la força de Trump com la del Partit Demòcrata. Amb la victòria a les primàries del partit de cares noves, joves, més progressistes i de diverses minories, els demòcrates han aconseguit transmetre una imatge de renovació i animar els seus votants, fins i tot els més joves, que solen abstenir-se en les eleccions de mig mandat. Candidatures com la d’Andrew Gillum a governador de Florida, la de Beto O’Rourke a senador de Texas o la d’Alexandria Ocasio-Cortez a congressista de Nova York han activat les bases i multiplicat les donacions a les campanyes electorals.

L’optimisme regna també entre les files demòcrates perquè esperen un impuls important de les dones, ja que, segons les enquestes, una gran majoria (més d’un 60%) es decanten pels seus candidats. Des de la Marxa de les Dones a Washington l’endemà de l’inici de la presidència de Donald Trump, les dones han liderat l’anomenada “resistència” al govern republicà. A més, l’aparició del moviment #MeToo a finals de l’any passat i la polèmica confirmació del jutge Brett Kavanaugh al Suprem fa només un mes han energitzat l’activisme feminista i l’electorat femení.

Centenars de dones han decidit presentar-se a les eleccions legislatives i altres càrrecs locals -236 opten a escons a la cambra baixa i 22 al Senat: les dues xifres superen els rècords del 2016 i el 2012, respectivament-. El 2018 pot esdevenir un altre any de les dones, com el 1992, quan una altra controvertida ratificació d’un jutge al màxim tribunal, Clarence Thomas, acusat d’assetjament sexual, va esperonar la participació política de les dones.

“Si el 2010 va ser l’any dels jubilats blancs enfadats, aquest any pot ser els de les dones blanques amb títol universitari enfadades”, afirma David Wasserman, analista polític de Cook Political Report, que creu que aquest electorat serà clau per al triomf demòcrata a la cambra baixa. Per contra, el seu impacte serà més modest en la batalla pel Senat, que es lliura, sobretot, en territori Trump, on els demòcrates tenen menys pes.

Una reconquesta demòcrata de governadories?

Els demòcrates aspiren a nomenar 8 governadors i passar dels 16 actuals a 24. Alguns dels seus candidats faran història si guanyen. És el cas de Stacy Abrams a Geòrgia, que es convertiria en la primera governadora negra dels Estats Units; Andrew Gillum a Florida, que esdevindria el primer governador negre de l’estat, i Christine Hallquist a Vermont, que seria la primera governadora transsexual del país. Amb tot, un triomf d’aquesta última candidata és improbable segons els sondejos.

Els demòcrates podrien aconseguir victòries a Nou Mèxic, Florida, Maine, Illinois, Iowa, Ohio, Michigan i Wisconsin. Els últims quatre estats són del Midwest, feus importants per al Partit Demòcrata per reconquerir la Casa Blanca.

Els quatre temes que dominen la campanya electoral

Lideratge de Trump

Una majoria de nord-americans veuen les legislatives com una oportunitat per mostrar el seu rebuig o suport al lideratge de Trump. En els seus mítings, el president nord-americà ha dit als seus seguidors que un vot per un candidat republicà és un vot per ell. Les eleccions, doncs, seran un plebiscit al seu estil presidencial, el seu tarannà i la seva agenda.

Immigració

Trump ha intentat aquests dies, amb bastant d’èxit, centrar les eleccions en el tema de la immigració. Ha utilitzat la crisi de la caravana de centreamericans a Mèxic per explotar electoralment la por als immigrants -com ja va fer el 2016- i ha anunciat un decret per posar fi al dret a la ciutadania per als nens nascuts als EUA de pares no ciutadans o sensepapers.

Reforma sanitària

El tema de la salut, la principal preocupació dels votants, predomina en les campanyes dels demòcrates. Prometen defensar la reforma sanitària, l’Obamacare, que ha deixat de ser impopular. Fins i tot alguns republicans diuen ara que protegiran un dels seus pilars: el que impedeix a les asseguradores negar la cobertura a les persones amb malalties preexistents.

Economia i impostos

Trump i els republicans subratllen l’actual bonança econòmica a l’hora de demanar el vot. I adverteixen que poden venir temps difícils si perden la majoria a la cambra baixa. Els demòcrates, per contra, asseguren que la retallada d’impostos aprovada pels republicans a finals del 2017 només ha ajudat les grans empreses i els rics.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF