POLÍTICA EXTERIOR DE BRUSSEL·LES
Internacional 10/02/2013

Pierre Vimont: "La crisi ens ha fet perdre credibilitat global"

Entrevista al secretari general executiu del Servei Europeu d'Acció Exterior

Carme Colomina / Carme Riera
3 min
Pierre Vimont va participar ahir en el debat organitzat pel Cidob  A Barcelona sobre la política exterior dels EUA.

Pierre Vimont és un experimentat diplomàtic francès, i avui número dos de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton. Després que els Vint-i-set acordessin divendres el pressupost comunitari més restrictiu de la història, Vimont reconeix que, si la situació econòmica de la Unió Europea no millora, Brussel·les s'arrisca a perdre el seu paper d'actor global. L'únic que el consola és haver esquivat titulars sobre "un nou fracàs d'Europa".

¿La Unió Europea serà més dèbil amb el pressupost acordat per als pròxims set anys?

Tothom hauria volgut un acord més ambiciós, però s'ha de tenir en compte els interessos de 27 països tan diferents i que la situació econòmica no ens permetia seguir augmentant les despeses com ho havíem fet fins ara. La Comissió Europea volia més, però almenys tenim un compromís sobre el qual treballar.

Per primer cop a la història hi haurà menys diners. ¿Seran suficients per afrontar la crisi?

No és el pressupost perfecte però, si no haguéssim arribat a un acord, avui tot serien titulars sobre el nou fracàs d'Europa. En el compromís de divendres hi ha una mica de cada: retallades en diverses partides i, al mateix temps, un impuls a la inversió en innovació i recerca per alimentar el creixement.

¿Es pot dir que David Cameron ha guanyat i que la UE ha perdut?

És una mica més complicat. Cameron tenia una fixació per fer del 2014 l'any que rebaixaria el límit de la targeta de crèdit europea. Per satisfer la seva petició la UE ha hagut d'oferir compromisos substancials al Regne Unit i ara cal veure cap a on avançarà la nostra relació.

¿Fins a quin punt l'economia marca l'agenda en la política exterior?

Sempre ha estat important, però ara més. Els últims dos o tres anys, mentre lluitaven contra la crisi, els nostres socis als Estats Units, l'Àsia i Llatinoamèrica ens qüestionaven. Havíem perdut una credibilitat que ara tornem a guanyar. La nostra economia encara no és prou competitiva però sortirem enfortits d'aquesta crisi i això serà útil per a la nostra diplomàcia.

Una UE dèbil econòmicament no pot ser forta globalment.

Arriba un punt que és impossible. Hem tingut una diplomàcia forta perquè podíem oferir recursos econòmics als nostres socis. Hem pogut influir al Pròxim Orient mentre hem estat els grans finançadors de l'Autoritat Palestina. Però si l'economia davalla no podrem seguir a aquest nivell. Si demà no tenim recursos i no podem ajudar, no ens voldran a la taula de negociacions.

¿És per això que la UE no ha trobat el seu lloc en la Primavera Àrab?

Ho estem fent, però cal tenir en compte que l'ajuda que els podem oferir és a llarg termini: acords de comerç, d'immigració, ajudes en infraestructures o energia. El que busquen alguns d'ells -Egipte i Tunísia, per exemple- és ajuda econòmica a curt termini i d'això se n'ha d'encarregar l'FMI. El Banc Europeu d'Inversions pot ajudar-los a anys vista. Estem a punt de començar negociacions amb el Marroc i Tunísia, i esperem que Egipte s'hi uneixi més endavant. Si arribem a un acord per obrir en un futur el mercat europeu als seus productes, això impulsarà la seva economia.

¿Creu que la transició tunisiana corre perill?

Travessa dificultats, com la d'Egipte i Líbia. Des del principi sabíem que el camí cap a la democràcia seria inestable. Però hem de mirar la imatge sencera, tot el conjunt, i no perdre de vista que hi ha hagut un progrés indiscutible amb la celebració de les eleccions. No hem d'alliçonar aquests països. Els hem de seguir de prop per assegurar-nos que no es desvien del camí democràtic, i si podem ajudar-los ho farem, però només si ens ho demanen.

¿La UE s'ha de sentir desplaçada per l'interès dels Estats Units pel Pacífic?

No. És cert que Amèrica s'interessa per l'Àsia però nosaltres també. Tots mirem cap a uns països que han experimentat un creixement econòmic impressionant. Però això no vol dir que hagi de debilitar les relacions transatlàntiques. El principal soci d'Europa són els Estats Units i viceversa, tant en termes financers com polítics. El que ens cal és actualitzar la nostra relació amb Washington. L'hem de modernitzar i adaptar a un món globalitzat, a un nou tipus de lideratge.

stats