CAP AL BREXIT (2)
Internacional 26/01/2020

Permís digital per als 3,6 milions de residents de la UE al Regne Unit

Els precedents discriminatoris dels immigrants dels 50 al Regne Unit causen angoixa als comunitaris

Quim Aranda
4 min
Imatge d’arxiu de ciutadans polonesos agafant un autobús a l’estació de Victoria de Londres. Al Regne Unit hi viuen 3,6 milions de ciutadans de la UE.

LondresHester Janssen, de nacionalitat holandesa, de 49 anys, amb residència al Regne Unit des del 1993, administrativa del districte de Haringey, al nord de Londres, no ha aconseguit de moment l’estatus d’establerta al país, tot i tenir-hi dret, ja que fa més de cinc anys que hi viu. Ho explicava a l’ARA aquest dissabte passat, lamentant-se del fet que encara no li han donat cita personalitzada per resoldre la paperassa. "Vaig trucar la setmana passada al servei del ministeri de l’Interior però em van dir que fins a mitjans del 2021 no me’n podien donar, que no n’hi havia", confiava a aquest corresponsal. Hester Janssen no volia enviar la sol·licitud per correu, una possibilitat que implica haver d'enviar també el passaport i esperar resposta.

"¿No ho ha pogut o volgut fer amb l’aplicació del mòbil? Jo ho vaig fer així", li pregunto. "És que no tinc el mòbil adequat. El meu és un iPhone i l’aplicació només és per a Android." Però Hester Janssen s’equivoca. Al principi, el 31 de gener del 2019, quan es va obrir el programa per demanar la residència legal, només hi havia la versió per a Android, però la d’iPhone ja està disponible.

Amb tot, el seu comentari mostra un dels molts problemes burocràtics a què han hagut de fer front els aproximadament 3,6 milions de ciutadans de la Unió Europea (UE) que es calcula que hi ha al Regne Unit. És "la manca d’informació general sobre tot el procés", diu Maike Bohn, directora de comunicació de l’organització The 3 Million, que representa i ha intentat defensar, més aviat amb poc èxit, els interessos i els drets dels comunitaris des del referèndum del 2016.

L’última derrota de les moltes que han sofert va tenir lloc dimecres passat, quan la Cambra dels Comuns, amb majoria absoluta tory, va refusar les esmenes que el dilluns anterior havia introduït la Cambra dels Lords en la ja ratificada llei del Brexit per facilitar als nacionals de la Unió una prova documental física de residència legal.

Seguint les estrictes instruccions del govern Johnson, els diputats la van refusar, al·legant que amb la documentació digital -que associa un número de passaport a un estatus- n’hi havia prou. El futur ho dirà, entre altres raons perquè, per exemple, cada cop que un ciutadà espanyol el renova, el número canvia. No hi ha, de moment, cap mecanisme definit sobre com comunicar el canvi a les autoritats britàniques o, fins i tot, si cal o no cal fer-ho.

Potser el cas de Hester Janssen és extrem, i s’explica en part per la frustració que sent davant del Brexit. Però des de The 3 Million consideren que no és una situació gens excepcional. Una enquesta feta pública la setmana passada revela que el 7% dels eurocomunitaris encara no han fet ni un sol pas per demanar el nou tipus de residència. Falta d’informació sobre l’obligatorietat de fer-ho seria la raó que exposen. El límit és finals de juny del 2021. Després podrien ser deportats.

La presència de comunitaris al Regne Unit té un pecat original, i és que Londres no n'ha portat mai un registre. Per tant, les dades oficials són molt confuses. El ministeri de l'Interior assegura que 2,4 milions de ciutadans de la UE ja tenen concedit l’estatus d’establert. Tres-cents mil més el tindrien preconcedit, pendents d’aportar més documents que demostrin que hi tenen dret. I 900.000, segons alguns informes, estarien pendents de resoldre la seva situació -unes xifres que no concorden amb les que es deduirien de l’enquesta esmentada-. The 3 Million sempre ha alertat sobre la dels més vulnerables, els ciutadans analògics no avesats a la digitalització.

En qualsevol cas, per a Maike Bohn, "és igualment preocupant" que el 89% dels oficialment 2,4 milions d’europeus que han aconseguit l’estatus d’establert -d’acord amb Interior- considerin "insuficient per garantir els drets en el futur" la documentació digital. Potser encara és més greu que, segons revela la mateixa enquesta, el 10,9 % dels comunitaris hagin patit ja "alguna mena de discriminació" perquè se’ls ha demanat que demostrin que són residents legals. "Fins al 31 de desembre del 2020 no canvia res, d’acord amb el tractat de retirada. No cal, doncs, demostrar res. El fet que segons les nostres dades un percentatge significatiu diguin que els han demanat posa de manifest que s’ha instal·lat un ambient hostil contra la immigració."

Hi ha massa incògnites obertes. També pel que fa als britànics residents a la UE: 1,1 milions, 300.000 dels quals a l’estat espanyol. En principi, tant els drets dels uns com els dels altres estan garantits per l'acord internacional que és el pacte de divorci. Però, com sosté Maike Bohn, "estem posant en marxa el mecanisme d’una bomba de rellotgeria que podria acabar esclatant". No ha de passar necessàriament, però el Regne Unit va haver de fer front a la crisi del Windrush fa només dos anys pels errors burocràtics comesos amb els immigrants vinguts de les excolònies als anys 40-50.

stats