"Pensava que no els tornaria a veure mai més"

ChicagoQuan la Ludin va ser alliberada sota fiança d'un centre de detenció federal dels Estats Units fa tan sols uns dies, una organització de drets dels immigrants va portar aquesta dona guatemalenca de 43 anys a l'aeroport d'Austin, a l'estat de Texas, perquè s'enlairés cap a Providence, a Rhode Island, i pogués reunir-se amb els seus dos fills, als quals no havia vist durant més d'un mes. Aquest dissabte hi ha manifestacions convocades a diverses ciutats nord-americanes per denunciar aquesta pràctica de separar famílies migrants. Tot i que oficialment aquesta pràctica ja no està en vigor, el govern de Washington ha anunciat que no pensa deixar en llibertat els col·lectius, sinó que

Quaranta dies abans, oficials migratoris a McAllen, Texas, li havien arrencat dels braços la Keyri, la seva filla de 9 anys, després que la família travessés de manera il·legal la frontera a la recerca d'asil. La Ludin diu que una colla havia amenaçat de matar el seu fill adolescent, l'Élmer. "Pensava que no els tornaria a veure mai més", confessava un cop la van alliberar. "Com havia de renunciar-hi?"

Els fills de la Ludin són dos dels més de 2.000 menors detinguts i separats dels seus pares per oficials fronterers nord-americans des de principis de maig, com a part de la política migratòria de tolerància zero del govern de Donald Trump. A diferència de moltes d'aquestes famílies immigrants, la Ludin –que va demanar no fer servir el seu cognom per por a comprometre la seguretat familiar– no s'enfronta a càrrecs penals.

La seva sol·licitud d'asil està pendent, igual que les sol·licituds per als seus fills Keyri i Élmer, de 17 anys. El seu espòs, de nom també Élmer, va arribar als Estats Units fa dos anys, després que el seu germà fos assassinat, i ell mateix va ser amenaçat de mort. La seva sol·licitud d'asil també està pendent. El govern nord-americà ha reunificat centenars de famílies en les últimes setmanes, però moltes continuen separades. La Ludin recorda parlar-ne amb altres dones quan estava detinguda.

"Moltes deien: 'Tu tens sort, veuràs els teus fills i els podràs abraçar. Nosaltres encara no podem fer-ho'. Hi ha molta gent pobra que encara pateix i que no sap on són els seus fills", assegura.

Durant tres dies la Ludin i els seus fills van estar detinguts en cel·les separades al sud de Texas. Allà, a part de trobar-se a faltar mútuament, patien el fred i les condicions en què estaven reclosos, així com el tracte sever dels agents del govern nord-americà.

Després d'aquests tres dies, l'Élmer i la Keyri van ser transferits a un alberg a Michigan, operat per Bethany Christian Services. La nena va passar a estar temporalment amb una família d'acollida fins que el 20 de juny ella i el seu germà van ser entregats al seu pare, que va viatjar des de Massachusetts.

Un retard d'hores

El dimecres 27 de juny, quan la Ludin estava preparant-se per volar cap a Providence, era palpable el nerviosisme de tota la família. L'Élmer passava el temps mirant el rellotge insistentment i la Keyri preguntava sovint al pare quan arribaria la mare. I quatre hores abans de l'hora prevista per a l'aterratge, els fills i el pare van rebre una trucada: la Ludin havia perdut el vol per una mala comunicació amb l'aerolínia i hauria d'aconseguir un altre seient en un avió a través de Boston per al final del dia.

La reunió tan esperada per fi va tenir lloc a la 1.30 hores de la matinada a l'aeroport de Boston. Gairebé totes les cintes on es recull l'equipatge estaven tancades, i semblava que els guàrdies de seguretat ja se n'havien anat cap a casa. La Keyri, l'Élmer i el seu pare, amb una desena de roses a la mà, estaven inquiets.

I l'avió de la Ludin finalment va aterrar. Quan va sortir des d'un passadís, la família va córrer per abraçar-se. L'endemà, la Ludin i la seva filla van presentar les seves sol·licituds d'asil separades. Podran estar junts durant el temps que duri tot el procés.