MIGRACIÓ

El govern de Pedro Sánchez bloqueja l’‘Open Arms’

El capità marítim denega el permís per salpar cap al Mediterrani central

Una setmana després de convertir-se en president d’Espanya, Pedro Sánchez es presentava al món oferint-se a acollir l’ Aquarius, amb 629 migrants a bord, a qui Malta i Itàlia havien tancat els ports. Aquest mateix govern ara ha denegat a l’ Open Arms el permís per tornar a salvar vides al Mediterrani central, a 25 milles de la costa de Líbia. El capità marítim de Barcelona, que depèn del ministeri de Foment, va decidir la setmana passada denegar el despatx que havia demanat l’organització, quan ja ho tenia tot a punt per començar una nova missió.

L’ONG ha presentat al·legacions, però el govern té un termini de tres mesos per respondre: mentre el cas no es resolgui, no podran tornar a la zona de rescat davant les costes de Líbia i només podran operar en aigües espanyoles. Ara mateix només hi ha dues embarcacions humanitàries a la zona, de les ONG alemanyes Sea-Eye i Sea-Watch, que s’han passat setmanes en alta mar esperant una solució per desembarcar els nàufrags que van rescatar després de Nadal. L’ Aquarius ha sobreviscut menys temps que Sánchez a la Moncloa: va haver d’abandonar després de ser immobilitzat a Marsella a instàncies de la fiscalia italiana.

El principal argument del capità marítim de Barcelona, Javier Valencia Alonso, no es refereix a l’equipament, la professionalitat ni la feina que fa l’equip de Proactiva Open Arms, sinó a l’actuació dels estats de la zona, que, amb la seva negativa a acollir els nàufrags rescatats, vulneren -segons reitera la resolució del despatx- el dret marítim internacional.

Malta i Itàlia incompleixen la llei

El document constata que els estats responsables de la zona de rescat on vol operar l’ Open Arms, que són Líbia, Malta i Itàlia, “no estan coordinant les operacions ni s’asseguren que els supervivents auxiliars siguin desembarcats del vaixell que els va prestar auxili i conduïts a un lloc segur”. Afegeix que “tampoc es prenen les mesures perquè el desembarcament tingui lloc tan aviat com sigui raonablement possible, sinó que el vaixell ha hagut d’esperar amb un elevat nombre de persones a bord i posteriorment ha hagut de viatjar durant períodes de diversos dies creuant el Mediterrani per arribar a un port segur”.

El segon punt de la resolució apunta que el vaixell “no compta amb els certificats que garanteixin el compliment de la normativa internacional de seguretat marítima i prevenció de la contaminació per al transport d’un nombre elevat de persones a bord, perquè l’embarcació s’ha reconegut i certificat per a 18 persones en el seu funcionament normal”. L’ONG respon que tampoc els vaixells de Salvament Marítim estan certificats d’aquesta manera, perquè els nàufrags no són passatgers ni tripulació. Tampoc s’exigeix aquesta certificació als pesquers com el Nuestra Madre Loreto, que al desembre va rescatar 11 nàufrags i els va haver de tenir més d’una setmana a bord perquè ni Malta ni Itàlia no els volien.

“És una gran irresponsabilitat bloquejar un vaixell que salva vides en un lloc on mor tanta gent sense testimonis -explica a l’ARA Oscar Camps, director de l’ONG-. Ens bloquegen sense cap motiu i fora de les seves competències: no entenc com el capità marítim pot dormir a la nit -resumeix-. Ens han investigat judicialment a Itàlia durant anys i no han trobat res contra nosaltres. La capitania marítima, que ens ha investigat a fons, tampoc”, afegeix. Camps està convençut que el bloqueig respon al moment polític, després del resultat de la ultradreta de Vox a Andalusia i a les portes de les eleccions municipals i europees del maig: “Això és cosa de polítics covards”. Camps insta el govern espanyol a portar Itàlia i Malta davant el Tribunal del Mar d’Hamburg (al qual només poden recórrer els estats) per denunciar les vulneracions del dret marítim que ha posat per escrit el funcionari.

No és la primera desavinença entre l’organització de rescat badalonina i el govern Sánchez. A finals d’agost el ministre de Foment, Jose Luis Ábalos, es va reunir amb Camps i es va comprometre a signar un conveni perquè l’ Open Arms s’incorporés al dispositiu de Salvament Marítim al mar d’Alborán, entre Espanya i el Marroc, davant l’increment de l’arribada de pasteres. Dos mesos després, veient que el conveni no es materialitzava, l’ONG va decidir tornar al Mediterrani central.

Un any molt difícil per al rescat humanitari

18 de març del 2018. La fiscalia italiana atura l’ Open Arms a Sicília i acusa els seus responsables de tràfic de persones i associació criminal. Els jutges ho desestimen.

11 de juny del 2018. Davant del tancament dels ports de Malta i Itàlia a l’ Aquarius, amb 629 nàufrags a bord, Sánchez ofereix el port de València, a una setmana de navegació.

21 de juny del 2018. Itàlia confisca el vaixell Lifeline després que el ministre Salvini parli de “carn humana”.

4 de juliol del 2018. L’ Open Arms desembarca 60 nàufrags al port de Barcelona.

17 de juliol del 2018. L’ Open Arms rescata una dona amb vida que havia quedat abandonada en una pastera abordada pels guardacostes libis.

9 d’agost del 2018. L’ Open Arms desembarca 87 persones al port d’Algesires. Després l’ONG anuncia que s’incorpora als rescats a la frontera sud.

21 de desembre del 2018. L’ Open Arms rescata 311 persones al Mediterrani central i rep autorització per desembarcar-los a Algesires.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF