El president del Camerun guanya les eleccions per setena vegada consecutiva

Paul Biya esdevé el segon mandatari africà que fa més anys que és al poder

L'actual president del Camerun, Paul  Biya, ha guanyat les eleccions presidencials per setena vegada consecutiva amb un 71% dels vots. Els comicis es van celebrar el 8 d'octubre, però ha sigut aquest dilluns quan el Tribunal Constitucional ha publicat els resultats oficials i ha proclamat la victòria de Paul  Biya , líder del Moviment Democràtic del Poble  Camerunès  ( RDPC ).

El president octogenari revalida així el seu càrrec durant set anys més i esdevé el segon mandatari amb un mandat més llarg al continent africà –ja fa 36 anys que ocupa la presidència–, només per  darrere  del seu homòleg  Teodoro   Obiang , que  fa 39 anys que té el poder a Guinea Equatorial, país limítrof amb el Camerun .

L'oposició  ha presentat fins a 18 sol·licituds davant del Tribunal Constitucional per demanar la invalidesa de les eleccions. Aquest tribunal el conformen onze membres escollits pel cap d'estat, i ha desestimat aquestes peticions. Els opositors de Biya denuncien que la victòria del president ha estat marcada per "irregularitats" i un " menyspreu  cap a la llei electoral".

El mandatari ha guanyat les eleccions a tot el territori  camerunès  menys a la regió del litoral, on el líder opositor del Moviment per al Renaixement del Camerun ( MRC ),  Maurice   Kamto , s'ha imposat amb un 38% dels vots,  respecte a  un 35% de  Biya .

La campanya electoral ha estat marcada per una situació sense precedents: la joventut del país està cada cop més descontenta amb el president, l'únic que moltes generacions han conegut, i ha mostrat el seu malestar a través de les xarxes socials.

L'herència de la colònia i el conflicte territorial

La campanya electoral també s'ha vist esquitxada pel  conflicte territorial que emana de les antigues colònies francesa i britànica. Les regions del Camerun que van ser colònia britànica i en l'actualitat són anglòfones representen el 20% de la població i reclamen la independència del seu territori respecte a la República del Camerun. Aquestes regions se situen al nord i sud-est del país i es coneixen amb el nom d'Ambazònia. "Combatrem contra tots els que han agafat les armes en contra del seu país. El Camerun estarà unit", va advertir  Biya durant la campanya electoral .

El 2017 van reaparèixer en aquesta regió anglòfona grups armats separatistes, com les  Forces  de Defensa de l' Ambazònia . L'1 d'octubre de l'any passat van proclamar  la independència de la regió en una acció simbòlica, i van morir fins a 100 manifestants. La repressió de l'exèrcit i l'arrest dels líders del moviment independentista ha provocat una situació de violència als carrers.

Tot i això,  Biya  va guanyar amb més d'un 75% dels vots a les zones del nord i sud-oest, encara que la participació va ser molt baixa a causa de la violència entre els independentistes i els militars.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF