Boris Johnson envia dues cartes a la UE, una demanant la pròrroga i una altra dient que no la vol

El Parlament força el ‘premier’ a sol·licitar una extensió després de vetar-li l'acord del Brexit

El joc dels despropòsits sobre el Brexit continua. El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha enviat aquest dissabte a la nit dues cartes a la Unió Europea (UE), la primera sense signar, per demanar-li una pròrroga; la segona, signada, en què afirmava que, al seu parer, una nova extensió de la pertinença del Regne Unit al bloc dels 27 és un error.

Però encara hi ha una tercera carta en circulació. La que també ha enviat el representant permanent britànic davant de la UE, Tim Barrow, adreçada a Jeppe Tranholm-Mikkelsen, secretari general del Consell de la Unió, en què aclareix que la carta no signada l'ha hagut d'enviar en compliment d'una llei aprovada pel Parlament. A més, aquesta darrera aclareix que el govern del Regne Unit introduirà la setmana vinent al Parlament la legislació necessària per ratificar l'acord de retirada de les institucions comunitàries. 

Ha acabat així una nova jornada prou caòtica que havia de ser la del dia del judici final sobre el Brexit i ha esdevingut la del dia de la marmota, després que el Parlament de Westminster  hagi aturat, hores abans, a migdia, la ratificació definitiva de l’acord de divorci amb la Unió, que dijous passat havia portat de Brussel·les el primer ministre britànic, Boris Johnson.

Per setze vots de diferència (322 a 306), els diputats han aprovat una moció -patrocinada pel diputat tory Oliver Letwin amb l’objectiu de garantir que no hi haurà un trencament a la valenta- que ha congelat la hipotètica aprovació del pacte. En virtut de l'anomenada Llei Benn, aprovada a primers de setembre, si abans de les 23.00, hora de Londres d'aquest dissabte Johnson no havia aconseguit aprovat l'acord, es veia forçat a la sol·licitut de l'esmentada pròrroga. 

Pot amb un to una mica irònic i provocador, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va anunciar al seu compte de Twitter que havia rebut la carta en què es demanava l'extensió però no la segona. Hi deia: "Acaba d’arribar la sol·licitud d’ampliació. Ara començaré a consultar els líders de la UE sobre com reaccionar." Però encara que aquest dilluns hi ha una reunió dels ambaixadors, molt probablement els líders europeus no reaccionaran fins que la situació s'aclareixi una mica més a Westminster.

Molt desafiant, immediatament després de conèixer el resultat de la votació sobre l’esmena del rebel Letwin, Johnson va afirmar des de la tribuna del Parlament que la seva intenció continua sent "sortir de la Unió Europea el 31 d’octubre". I va afegir: "Diré als nostres amics i col·legues de la Unió exactament el que he dit a tothom els 88 dies que he servit al càrrec de primer ministre. Que noves extensions serien dolentes per a aquest país, per a la Unió Europea i per a la democràcia". I va reblar: "No negociaré una extensió del Brexit".

Johnson, però, es va abstenir molt de dir que no remetria la carta, perquè si no ho hagués fet hauria trencat la llei. Una altra cosa és la utilitat i com la rebi la Unió. Perquè no només n'ha enviat l'esmetnada segona, siní que el premier ha parlat també aquesta nit passada, telefònicament, amb Angela Merkel, cancellera alemanya, i Emmanuel Macron, president francès, per repetir-los el que havia dit a la cambra: "No vull la pròrroga".

L’efecte que ha tingut la moció de Letwin és, bàsicament, el de retardar el Brexit -s’ha de veure fins quan-, l’acord del qual en principi no serà vàlid fins que la llei oficial de retirada de la Unió Europea (UE) -que inclou el tractat internacional, que és el document signat amb la UE, i que ahir s’hauria d’haver aprovat- no superi tots els tràmits legislatius tant a la Cambra dels Comuns com a la dels Lords.

Però després que l'esmena del diputat Oliver Letwin rebés l'aprovació de la cambra, l’acord del Brexit pròpiament dit ja no es va votar, perquè el govern ho va desestimar. Així, els plans de Downing Street per al que havia de ser un superdissabte -feia 37 anys que els Comuns no es reunien en cap de setmana, llavors per declarar la guerra a l’Argentina per la invasió de les Malvines- han quedat relativament aigualits.

Insults al final del dia

La nova i extraordinària jornada viscuda als Comuns ha afegit una mica més de drama i agror a un debat que té paralitzada la vida política del Regne Unit des de fa tres anys i mig.

La tensió acumulada s'ha fet evident en tota la seva cruesa quan, a l’acabar el debat, alguns ministres del govern -Jacob Rees-Mogg, Michael Gove i Adrea Leadsom- han rebut una pluja d’insults al sortir del Palau de Westminster. La policia els ha hagut d’escortar i interposar-se entre ells i un nombre ínfim de manifestants que havien format part de la marxa per un segon referèndum que ha recorregut el centre de Londres i que ha aplegat, segons l'organització, un milió de persones.

Què ha de passar ara, de què ha d'estar pendent ara la UE? Com a últim acte del debat, l’ultra brexiter Jacob Rees-Mogg, el líder dels Comuns, ha apuntat que el govern te la intenció de tornar a presentar l’acord del Brexit perquè sigui votat aquest dilluns. Però l’ speaker de la cambra, John Bercow, li ha recordat que seria contrari a la tradició votar una moció pràcticament en els mateixos termes que la celebrada ahir.

L’altra opció de Downing Street, doncs, és portar directament el projecte de llei de retirada de la UE dimarts perquè comenci el procés de segona lectura, que és esmenable línia a línia. El primer pas hauria de ser admetre-la a tràmit sotmetent-la a la cambra i, si s’aprova, validaria el Brexit pactat de Johnson.

D’acord amb el patró que va seguir la votació celebrada aquest dissabte, Boris Johnson compta ja amb una majoria de cinc diputats per tirar endavant el projecte legislatiu. Són claus, en aquest sentit, onze diputats laboristes que, en teoria, hi donarien suport, malgrat que la direcció del partit el veta. En aquesta ocasió, i a diferència del que va passar tres vegades amb el pacte de Theresa May, els números semblen conduir inevitablement a la consumació del Brexit en les pròximes setmanes, encara que la probabilitat que tingui lloc el 31 d’octubre és escassa.

La derrota d’ahir del premier potser és l’última, i la victòria de tots aquells que voldrien un segon referèndum potser també és l’última. Alguns conserven l’esperança de poder convocar-lo, però. De fet, a la fi del debat, destacats líders del laborisme han pujat a la tarima que hi havia instal·lada a Parliament Square per adreçar-se als congregats i atiar unes esperances més aviat mínimes.

La lluita, però, pot continuar la setmana que s'obre dilluns en el moment en què s’introdueixi la llei del Brexit i comenci a ser esmenada. Serà el moment en què els proeuropeistes intentaran, d’una banda, posar tants bastons a les rodes com sigui possible per entorpir al màxim els plans del govern i, de l’altra, plantejar la necessitat del segon plebiscit confirmatori sobre qualsevol pacte.

Tard o d’hora, però, llevat d’un cataclisme apocalíptic en forma de moció de censura, Boris Johnson tindrà el seu Brexit. L’aconseguirà contra la voluntat d’Escòcia i aquest serà el pròxim i gran maldecap que haurà d’entomar.

Contra la voluntat dels unionistes

El Partit Conservador i Unionista -aquest és el nom oficial- ha tirat i pretén tirar endavant el Brexit a costa de tots i de tothom, també de la unió de les quatre nacions que formen el Regne Unit, com va recordar durant el debat el diputat tory rebel Dominic Grieve, ex fiscal general de l’Estat. Escòcia va votar en contra del Brexit i Irlanda del Nord també. Fins ahir, però, Johnson i els conservadors comptaven amb els aliats nord-irlandesos del DUP per sostenir la seva majoria -ara minoria- al Parlament. Però des que el premier va tornar de Brussel·les dijous amb un acord que els unionistes interpreten que els ha deixat a la intempèrie, el DUP ha passat a engrossir la llista d’enemics. I ahir el portaveu del partit a Westminster, Nigel Dodds, va etzibar un advertiment clar a Downing Street. “Mirarem totes les esmenes de la llei del Brexit amb molta cura, inclosa la del segon referèndum”. En altres paraules, els nord-irlandesos unionistes prefereixen cancel·lar i oblidar-se del Brexit abans que posar en perill els vincles amb la Gran Bretanya. I creuen que Johnson els ha posat acceptant una frontera duanera i aranzelària al mar d’Irlanda.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF