Steve Bray, un numismàtic de 49 anys, el rostre més popular de la campanya del segon referèndum del Brexit

Partidaris i detractors es concentren a les portes del Parlament per l'inici del debat

Steve Bray, numismàtic, de 49 anys, s'ha convertit en els últims quinze mesos en un dels rostres més populars del Regne Unit. No pas per la seva participació en la versió local de 'Gran Hermano' o per fer pastissos al programa de mes èxit de la televisió britànica, 'The Great British bake off'. Bray s'ha colat, literalment, a l'interior dels menjadors dels televidents per les seves aparicions, dia rere dia des del setembre del 2017, a tots els informatius que retransmeten en directe des dels afores del Palau de Westminster el minut a minut del Brexit. El seu barret i les seves pancartes a favor d'un segon referèndum sobre la permanència a la Unió Europea acompanyen cada entrevista i cada intervenció de periodistes, parlamentaris i analistes com el ja imprescindible paisatge de fons. I no ha fallat cap dia que el Parlament ha tingut activitat. Un mínim de 250 jornades.   

Aquest dimarts, gran cita a Westminster, Bray està molt enfeinat repartint pancartes, discutint amb els rivals partidaris del Brexit i atenent tota mena de peticions dels mitjans de comunicació. A primera hora de la tarda, els Comuns comencen a debatre l'acord de divorci amb la Unió Europea a què Theresa May va arribar el 25 de novembre, i la propaganda –i, en el cas del numismàtic, també la persistència i potser la fe– és un element clau de la batalla que s'ha de lliurar els pròxims cinc dies, i que culminarà en la votació de l'11 de desembre.

Bray és un veritable director d'operacions. Des del maleter del cotxe que manté pràcticament sempre aparcat a la vorera oposada a l'entrada de St. Stephen de la Cambra dels Comuns, la més allunyada de la torre del Big Ben, treu tota mena de material per activar la seva campanya: banderes, pancartes, megàfon i probablement energia. Segons els dies, l'acompanyen o bé una dotzena de persones o bé un centenar. Un dels voluntaris que s'ha afegit cada dia a la seva croada des de fa tres mesos és Peter Ferns. "Soc aquí perquè el Brexit és un desastre per al Regne Unit, un desastre social i econòmic. Més del 40% del nostre comerç és amb la UE i no aconseguirem cap tracte millor fora".

Ferns rebat l'argument de la il·legitimitat del segon referèndum que sostenen tant els 'brexiters' radicals com els pragmàtics o els conversos, partidaris d'aprovar el pacte de May, encara que sigui un mal pacte que no deixa satisfet pràcticament a ningú. "Entenc els arguments, però hi ha un seguit de problemes sobre el que va passar el 2016. es van dir moltes mentides sobre Europa i els diaris de la dreta van llançar molta propaganda extremista en contra. I, sincerament, no hi havia una clara idea de què s'estava votant. Ara que tenim un pacte sobre la taula, tenim una idea molt exacta de quins són els termes amb els quals sortirem de la UE, i és democràtic que decidim si ho volem o no".

Aquest dimarts, a més, els favorables a la segona votació s'han aixecat amb una bona notícia. A Brussel·les, a primera hora, l'advocat general de la UE,  Campos Sánchez-Bordona, ha emès un dictamen, no vinculant però que acostuma a seguir el Tribunal Europeu de Justícia (TCJ), segons el qual el Regne Unit podria revertir unilateralment la invocació de l'article 50 dels Tractats de Lisboa, que és el que posa en marxa el mecanisme de sortida de la UE. 

L'altra banda de la trinxera

El pacte de May és vist com una traïció pels partidaris del 'Leave'

La campanya del Leave compta amb més diners i està molt professionalitazada. Durant tot el dimarts un atutobús ha estat circulant al davant del Parlament, i pel centre de Londres, per vendre la bonanova de la sortida de la UE i per denunciar que el pacte de Theresa May és una traïció.

Al costat de la tropa de Bray, només des de fa una setmana, quan les dates del debat han sigut clares, també s'hi han aplegat partidaris del Brexit dur, del 'Leave means leave' [Marxar vol dir marxar]. Entre d'altres, per exemple, Phillips Smith, de 68 anys, jubilat, exmilitar i extreballador de la indústria de l'aviació, que ha baixat al davant de Westminster en companyia de Norman Woods, jubilat també, de 72 anys. Tots dos són militants del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), el gran actor de l'òpera bufa actual, que pot conduir la política britànica a la paràlisi, si el Parlament, com es preveu, rebutja el pacte de May la setmana vinent.

Tant Woods com Smith tenen clares les raons per les quals es manifesten: "Fa dos anys i mig vam votar sortir de la Unió –diu Smith– i ara ja hauríem de ser fora. Però els poders que són allà [Smith assenyala al seu davant l'edifici del Parlament] estan fent el que poden per fer-ho tot molt difícil i estan intentant evitar-ho. Això només té un nom, és una traïció". En cap cas accepten la idea dels 'remainers' de les "moltes mentides" durant la campanya que va conduir al plebiscit del 2016. "L'únic que pretenen –diu Woods– és revocar el mandat del 2016. Tothom estava perfectament informat. I si el UKIP hagués estat al capdavant de les negociacions, ara ja hauríem recuperat el control de les nostres fronteres i de la nostra sobirania".

Els 'leavers' també tenen un director de campanya. A diferència de Bray, però, aquest és professional. Es diu Terry Todd, de 27 anys, i és el coordinador nacional de la campanya 'Leave means leave'. Explica a l'ARA les raons per les quals el Parlament hauria de rebutjar el pacte de May i sortir sense acord de la Unió Europea: "L'acord de May no respecta el resultat del referèndum, és una enganyifa i ningú no està content. I l'opció no és acceptar el pacte de May o posar en risc el Brexit. L'opció és rebutjar-lo i acceptar comerciar sota les regles de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que són perfectament factibles. I que van ser coescrites pel Regne Unit. Per què ens hauríem de perjudicar? Sota les regles de l'OMC podrem establir la nostra pròpia agenda".

Des d'aquest dimarts i fins al que ve, cinc dies de debats i vuit hores per sessió. Els arguments que uns i altres exposen des del carrer són, si fa no fa, a grans trets i més o menys sofisticats, els mateixos que se sentiran a la cambra. La democràcia britànica s'enfronta a uns dies clau. I en funció del que passi la setmana vinent, el destí del Regne Unit pot ser un o un altre. Uns esperen que s'acompleixi i es faci realitat el resultat del 2016. Els altres, que els nous 1,5 milions de votants que podrien integrar el cens, menys el milió que ja no hi són, capgirin la direcció de futur. El Brexit és molt més que un debat. És, a favor o en contra, gairebé una religió. 

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF