El Parlament Europeu declara l'emergència climàtica

L'Eurocambra aprova la resolució i rebutja la demanda dels populars de parlar "d'urgència"

El planeta viu una "emergència climàtica i mediambiental". Així ho reconeix des d'aquest dijous el Parlament Europeu, l'única institució europea escollida pels ciutadans de manera directa. L'Eurocambra ha aprovat aquest dijous una resolució declarant l'emergència climàtica i demanant a aquells que poden fer-ho (Comissió Europea i estats de la Unió) que prenguin mesures ràpidament per evitar l'escalfament global i les seves conseqüències. La resolució –institucional i sense efectes pràctics– s'ha aprovat per 429 vots a favor, 225 en contra i 19 abstencions, amb l'impuls de liberals, socialistes, l'esquerra i els Verds, que inicialment buscaven un text més ambiciós. També ha comptat amb suport de part dels populars, que han acabat dividits després de fracassar en l'intent de substituir la paraula emergència per urgència

El moment no és gratuït. Arriba dies abans que els estats es reuneixin a la cimera del clima de les Nacions Unides de Madrid, q ue hauria de servir perquè s'elevin els objectius de retallada d'emissions. Segons l'Acord de París, els estats estan obligats a revisar a l'alça els seus compromisos de retallada d'emissions el 2020 per limitar així l'escalfament global a 1,5º la temperatura mitjana mundial. La votació arriba també just després de la ratificació de la Comissió d'Ursula von der Leyen, que s'ha compromès a impulsar un Green Deal europeu i ha creat fins i tot una vicepresidència executiva en aquesta línia, en mans del socialista Frans Timmermans. Von der Leyen ha de presentar les pròximes setmanes l'esborrany del Pacte Verd i l'Eurocambra li deixa ara clar que ha de ser ambiciosa per poder comptar amb el seu vistiplau. 

Una agenda per a Von der Leyen

L'emergència climàtica ha escalat fins al capdamunt de l'agenda política europea després de les massives manifestacions d'estudiants pel clima amb Greta Thunberg de cara visible, a més de les crides  de la comunitat científica i d'organitzacions internacionals. Tot això explica el gest de l'Eurocambra: amb aquesta declaració es converteix en el primer continent que declara l'emergència climàtica. Fins ara ho havien fet parlaments estatals com el britànic, l'australià i l'espanyol, però en l'àmbit executiu només l'han declarat governs subestatals, com el de la Generalitat de Catalunya. Però no és més que això, una declaració. 

Per això el text insta la Comissió i també els estats membres a "declarar el seu propi compromís" per "prendre accions concretes de manera urgent per lluitar i contenir l'amenaça abans no sigui massa tard". També crida la Comissió a "avaluar" l'impacte climàtic de totes les propostes legislatives i pressupostàries, per assegurar que estan completament alineades amb l'objectiu de limitar l'escalfament global per sota d'1,5º. El mateix dia, els europarlamentaris han aprovat una altra resolució que demana a l'executiu europeu que elevi el seu propi objectiu de reducció d'emissions de CO2 per al 2030 fins al 55%. Actualment l'objectiu se situa en el 40% i la fita última és arribar a l'anomenada neutralitat climàtica el 2050. Greenpeace, per exemple, ja ha qualificat les dues resolucions d'insuficients i ha demanat més ambició i mesures concretes.

El suport ha sigut ampli a l'hemicicle però el consens no ha sigut senzill. D'una banda, els liberals de Renew Europe (la formació de Macron) van impulsar la iniciativa aprofitant el momentum polític. Socialistes i Esquerra Unitària la van secundar i els Verds primer la van trobar poc ambiciosa. Finalment, els quatre grups han segellat el document, garantint un sí ampli perquè els populars han acabat dividits per la meitat. Tots els eurodiputats del PP espanyol, per exemple, hi han votat a favor. A l'altre extrem hi ha els ultres d'Identitat i Democràcia de Salvini i Le Pen o els conservadors reformistes (on hi ha Vox), que consideren que una declaració com aquesta només genera "alarmisme".

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF