El Parlament Europeu aprova congelar fons als països que no respecten la separació de poders

La mesura apunta directament a Hongria i Polònia, que ja tenen expedients oberts per la Comissió

Els països europeus que no respectin la separació de poders deixaran de rebre fons europeus si així ho decideixen les autoritats europees. Ho ha aprovat aquest dijous el Parlament Europeu per 397 vots a favor, 158 en contra i 69 abstencions. L'Eurocambra defensa la mesura per la necessitat de crear un nou mecanisme per protegir els fons comunitaris i alhora "defensar els valors europeus", però encara l'han de ratificar tots els estats membres al Consell Europeu, on toparà amb les reticències de països com Hongria i Polònia, que compten amb expedients sancionadors oberts per la Comissió Europea justament per no respectar l'estat de dret. 

El projecte legislatiu atorgaria a la Comissió, amb el suport d'un grup d'experts independents, el poder perquè determini quan es donen casos de "deficiències generalitzades en l'estat de dret" dins un dels països membres de la UE, deficiències que podrien posar en risc la gestió dels fons comunitaris. De fet, l'executiu comunitari ja determina quan es donen aquesta mena de casos i té la potestat d'obrir expedients sancionadors que ja ha obert en el cas de Polònia (per la reforma del poder judicial que el país va acabar aturant) i a Hongria (per lleis com la que criminalitzava les ajudes als refugiats).  

Brussel·les activa el procés per deixar sense vot Polònia a causa de la seva reforma judicial

Ara, però, la voluntat de l'Eurocambra és que es puguin congelar fons europeus, uns diners importants justament per a Hongria i Polònia, dos dels principals receptors. Concretament, segons les dades de la Comissió Europea, Polònia té assignats 86.000 milions d'euros entre el 2014 i el 2020 dels fons estructurals, una xifra a la qual cal sumar les ajudes rebudes des del seu ingrés al club d'estats i que, segons les mateixes xifres, suposa el 16% de la inversió pública del país. En el cas d'Hongria, té 25.000 milions d'assignats per al mateix període, uns diners que suposen el 55% de la inversió pública. A un altre nivell, la Comissió ha tingut conflictes semblants amb Romania, que justament deté actualment la presidència del Consell Europeu, però entre les prioritats de la seva presidència també hi ha la lluita contra la corrupció i el respecte als drets fonamentals. 

Si aquest nou mecanisme s'acaba concretant, la Comissió podria decidir si congelar fons o, fins i tot, reduir el prefinançament d'alguns productes. Però només podria fer-ho després de rebre l'aprovació del Parlament i del Consell. De la mateixa manera que es podria adoptar aquesta mesura, es preveuen els mateixos requisits per desactivar-la.

Quan es podria produir?

La Comissió podria decidir començar el procés per congelar els fons si considera que hi ha en risc la gestió del pressupost comunitari per part dels organismes responsables del país en qüestió, la supervisió d'auditories externes i internes, la persecució del frau, la corrupció o la prevenció d'evasió fiscal, per exemple. Ho decidirien un grup d'experts independents, especialistes en dret constitucional, afers financers i pressupostaris. Cada Parlament estatal podria nomenar un d'aquests experts i cinc serien assignats pel Parlament Europeu.

A més, un cop creat el comitè, tindria la funció de supervisar el compliment de l'estat de dret i la prevenció contra la corrupció anualment en tots els estats membres, i emetre'n un informe anual. Per al 2017 justament aquest dimecres l'eurodiputat català, Josep-Maria Terricabras, va presentar l'informe que avaluava el respecte dels drets fonamentals de l'any, amb la conclusió que les institucions europees han estat ineficaces a l'hora de garantir-los i que encara es produeixen vulneracions. 

Com afectaria l'estat sancionat?

La resolució no vol castigar els receptors de fons europeus que, al cap i a la fi, poden ser treballadors que construeixen una carretera, ramaders, pagesos o, fins i tot, investigadors. Per això preveu que el govern afectat continuaria obligat a desenvolupar el programa o projecte, encara que no comptés amb els diners europeus. La quantitat afectada s'enviaria a una reserva pressupostària que després es podria desbloquejar. Un cop avisat, si l'estat no presentés al·legacions prou convincents la mesura entraria en vigor al cap d'un mes, si el Parlament i el Consell ho aproven.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF