EMERGÈNCIA HUMANITÀRIA
Internacional 19/06/2017

Oxfam renya Espanya per frenar el reagrupament familiar de refugiats

Només el 2% de les sol·licituds d’asil es van fer a través d’ambaixades el 2015

Elena Freixa
3 min
Oxfam renya Espanya per frenar el reagrupament familiar de refugiats

BarcelonaLes persones refugiades a Espanya pateixen la lentitud i les traves de la legislació estatal quan és l’hora de reunir-se amb els familiars més pròxims. Ho recull un informe d’Oxfam Intermón, que critica la interpretació “restrictiva” que fa la llei espanyola de què es considera la unitat familiar d’una persona refugiada, que només accepta fills menors i matrimonis si són de la mateixa nacionalitat, per exemple. L’organisme recorda a Espanya que aquesta definició tan “rígida”, que exclou de manera “discriminatòria” una part dels familiars, no és un mandat de la UE sinó que el govern espanyol té la potestat per canviar-la si vol.

L’informe, de fet, retreu a l’executiu una “falta de voluntat política” per desenvolupar un reglament de la llei d’asil que hauria de clarificar sobre qui recau la responsabilitat de vetllar perquè els refugiats i les seves famílies estiguin separats el mínim temps possible. Critica especialment que no hi ha compromís de les ambaixades perquè les traves i la lentitud dels processos millorin. Observant les dades de l’últim informe Asil a Espanya -que Oxfam denuncia que són incompletes i desactualitzades perquè es refereixen al 2015-, només el 2% de les sol·licituds d’asil es van fer a través de les ambaixades. “Això vol dir que no s’ha facilitat un mecanisme legal i segur per al 98% dels que han sol·licitat asil”, lamenta la responsable d’incidència en acció humanitària d’Oxfam Intermón a Espanya, Paula San Pedro. Insisteix que de les 14.884 sol·licituds d’asils registrades el 2015, només 327 es van cursar a través de les ambaixades, mentre que les registrades en passos fronterers i ja en territori nacional van ser la gran majoria (quasi van fregar les 7.000 en un any en tots dos casos). Les dades, però, són inexistents pel que fa als reagrupaments familiars fets en aquest període, que no hi surten especificats, com tampoc els detalls per comunitats autònomes o demarcacions. San Pedro lamenta que Espanya no promogui el reagrupament familiar d’aquestes persones amb canvis legislatius. “Com que avui dia no hi ha reglament desenvolupat a la llei d’asil del 2009, les ambaixades no han de rendir comptes a ningú i tot depèn de la voluntat de la persona que es trobin al davant en cada cas”, lamenta la portaveu de l’organització humanitària.

Pacte d’Estat per a l’Asil

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR ha alertat també del “drama humà” que viuen les persones refugiades i demana que Espanya es comprometi a fer un Pacte d’Estat per a l’Asil perquè es compleixin efectivament els drets d’aquestes persones. La proposta, coincidint amb la celebració demà del Dia Mundial de les Persones Refugiades, es concreta en 12 punts que inclouen, per exemple, suprimir l’exigència de visat de trànsit a persones de països en conflicte, com pot ser el cas de Síria, o posar fi a les devolucions il·legals de Ceuta i Melilla.

Menys del 20% complert

L’entitat critica que quan falten tres mesos perquè s’acabi el termini, els acords de reubicació i reassentament europeus “amb prou feines s’han complert en un 20%”. “El 2016 les sol·licituds d’asil a Espanya han representat de nou l’1% del total de la UE i això fa que encara sigui més incomprensible el no compliment d’aquests compromisos”, lamenta el president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Miguel Pajares.

L’entitat insisteix en la “magnitud de la tragèdia” i xifra en 1.800 les persones que ja han perdut la vida aquest any mentre fugien buscant un territori segur. El nombre, auguren, igualarà les nefastes xifres del 2016, en què els morts van superar les 5.000 persones.

stats