L''Open Arms' rescata la nit de Cap d'Any 169 persones en una barca de fusta a la deriva

Entre els nàufrags hi ha quaranta menors, sis dels quals de menys de 3 anys

El 2021 comença com havia acabat el 2020 al Mediterrani. L' Open Arms va rescatar ahir, a pocs minuts de la mitjanit, una barcassa de fusta a la deriva amb 169 persones a bord. Segons ha explicat a l'ARA la cap de la missió, Esther Camps, tots els nàufrags es troben en bon estat de salut i només han de parar atenció a una dona amb un embaràs avançat. Amb l'alba han arribat els càntics d'agraïment i les celebracions d'una nit de Cap d'Any que ni els nàufrags ni la tripulació oblidaran mai. El vaixell de rescat, l'únic de la flota humanitària operatiu actualment a la zona, es troba a unes 60 milles al sud de Lampedusa, pendent de noves alertes d'altres embarcacions en perill i a l'espera que els governs de Malta o d'Itàlia els autoritzin un port segur on desembarcar la gent, entre els quals hi ha 40 menors, sis d'ells de menys de 3 anys.

"L'avís ens va arribar de l'avioneta d'una ONG francesa de pilots, que van veure una barca de fusta a la deriva. Era l'una del migdia i vam alertar totes els autoritats responsables. Com que ningú va respondre, vam posar rumb cap allà", explica a l'ARA Esther Camps, cap de la missió. L' Open Arms era a 30 milles del lloc, com estableix el seu protocol, i hi van enviar primer les llanxes ràpides de rescat. Al localitzar la barcassa, una embarcació de pesca que s'havia quedat a la deriva, els socorristes van distribuir les armilles i les mascaretes del protocol anticovid entre els nàufrags i van esperar que arribés el remolcador. "Van esperar una hora i mitja tranquil·litzant-los fins que va arribar l' Open", explica Camps. Els rescats nocturns són sempre més complicats, però l'experiència de l'ONG badalonina, que ja ha salvat més de 60.000 vides en els últims cinc anys, els permet fer-los amb la màxima seguretat. Poc abans de la mitja nit tothom estava sa i estalvi a bord el vaixell i els voluntaris encara van tenir temps de celebrar-ho amb les campanades de l'any nou.

La majoria són eritreus

Les guerres i desastres del planeta no s'aturen per Nadal. La majoria de nàufrags –segons les primeres impressions de la tripulació devien portar poc temps a l'infern de Líbia– provenen d'Eritrea, país sotmès a una hermètica dictadura on el servei militar és obligatori per a homes i dones i té una durada indefinida. També hi ha 18 persones d'Etiòpia, que viu aquestes setmanes l'ofensiva a la regió del nord de Tigre, tres algerians, nou egipcis, dos sudanesos, un libi, tres persones de Bangladesh i set marroquins que s'han jugat la vida al Mediterrani central i no en la ruta de les Canàries. Tots van sortir de la ciutat líbia de Sàbrata dimecres al matí i han tingut la sort de poder explicar-ho.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF