Ombres xineses

BarcelonaLa pretesa victòria de Xi Jinping enfront del covid-19, materialitzada en la celebració del Lianghui, evoca un espectacle d’ombres xineses. La Xina busca projectar una imatge de control en un escenari incert. El tancament de Jilin, una província de 27 milions on es preveu un nou brot, evidencia que la pandèmia es manté latent. La crisi econòmica, reflectida en les pitjors dades des del 1992, se suma al malestar d’una població conscient dels clarobscurs de la gestió del règim, que continua silenciant els ciutadans crítics organitzats en una resistència digital. El model comunista, basat en el sacrifici de llibertats i drets per garantir el bé i la seguretat comuna, s’ha vist compromès per un cost en vides incalculable que, a més, amenaça de multiplicar-se.

Pequín ha utilitzat les crítiques exteriors, impregnades de racisme, per reescriure la seva gestió del covid. La seva versió es posa en dubte des de dins, tot i que l’increment dels atacs contra la Xina són la millor recepta per cohesionar una població instrumentalitzada mitjançant el nacionalisme. Només cal afegir-hi altres dimonis habituals, com Hong Kong o Taiwan, per aglutinar amb patriotisme una societat captiva de l’aparell ideològic de la dictadura.

A Hong Kong, Pequín hi llança un projecte de llei de seguretat per posar fi al moviment cívic que exigeix mantenir la identitat i singularitat política del territori, qualificat pel Diari del Poble de “tumor maligne”. La iniciativa encoratjarà sens dubte noves i violentes protestes, però ningú estarà vigilant els excessos de Pequín a l’antiga colònia britànica. Si la Xina vol acabar amb els demòcrates, la ceguesa internacional inoculada pel covid suposa l’oportunitat per fer-ho d’una vegada sense que el món s’immuti.

Pequín no només aspira a reacomodar el seu pati intern. També pretén redissenyar l’extern, mitjançant la diplomàcia sanitària i gestos que evidencien els errors dels seus rivals, com l’aportació de 2.000 milions de dòlars a l’OMS després de la retirada del finançament nord-americà. Però la resposta obtinguda no és l’esperada. La desconfiança cap al règim xinès, objecte dels rumors més absurds, es multiplica. L’admiració per la renegada Taiwan, amb una presidenta que va renovar mandat aquesta setmana, debilita la Xina en la seva pretensió d’ocupar el buit en el lideratge mundial que va deixant, cada vegada a més velocitat, el seu arxienemic nord-americà, ofegat en el caos de la pandèmia, la irresponsabilitat i l’arrogància supremacista.

“Els grans progressos històrics sempre passen després de grans desastres. La nostra nació es va forjar i va créixer entre dificultats i patiment”, va dir Xi Jinping, durant una visita recent a la Universitat Xi’an Jiaotong, per resumir el seu objectiu de convertir la crisi en una oportunitat. No cal infravalorar la capacitat del president xinès, forjat com a víctima de la Revolució Cultural, per créixer davant els problemes. La desastrosa gestió de Washington i la d’altres països afectats de manera dramàtica per la malaltia juguen al seu favor. Les democràcies occidentals no han sabut frenar la corba com ho va fer la Xina, i les nostres llibertats -traduïdes en un recompte de víctimes creïble- deixen en evidència la magnitud d’una malaltia que Occident no va saber veure arribar. En contra de Xi hi juguen els seus intents inicials d’amagar la veritat -que van alentir la resposta internacional i que possiblement mai li seran perdonats per la resta del món- i l’erosió de la prosperitat econòmica de les últimes dècades. Però, si es mantenen els atacs frontals contra la Xina, aquests errors podrien ser perdonats per una població amb un justificat complex de víctima heretat de les Guerres de l’Opi. En això consisteix l’estratègia: ombres que projecten una altra realitat.