La UE finança projectes que utilitzen mà d'obra forçada a Eritrea

Europa inverteix milions al país africà sense comprovar que s'hi respectin els drets humans

MATINA STEVIS-GRIDNEFF (The New York Times)

L'any passat, la Unió Europea va enviar 20 milions d'euros a Eritrea amb un únic objectiu: mirar d'aturar l'èxode precedent d'aquest país africà, un dels principals llocs d'origen de molts dels sol·licitants d'asil que miren d'arribar al Vell Continent. Amb els diners es van comprar equipaments i materials per construir carreteres. Fins aquí, una operació no gaire polèmica. Però la controvèrsia ha saltat quan s'ha sabut que molts dels treballadors que s'han utilitzat per tirar endavant les obres eren persones reclutades a la força. O quan s'ha demostrat que la Unió Europea no tenia mitjans reals per controlar un projecte d'aquestes característiques, i que no ha estat fent una supervisió real dels projectes finançats. O que tampoc ha enfocat aquesta ajuda a millorar les garanties democràtiques del país, una de les dictadures més tancades del continent africà.

El cas ha generat una onada d'indignació entre les organitzacions de defensa dels drets humans. Però això no ha impedit que la UE aprovés el mes de desembre passat donar a Eritrea desenes de milions d'euros més –la xifra s'acostaria als 95 milions–, encara que aquesta quantitat acabarà, de nou, finançant unes obres executades amb reclutament forçat, una mena d'esclavitud. 

Un fons especial

Aquests diners formen part del Fons Fiduciari de la Unió Europea per a l'Àfrica, un fons especial de 4.600 milions d'euros creat en el punt culminant de l'arribada de persones refugiades i migrants al continent, el 2015, per "abordar les causes profundes de la migració". Que el projecte fos declarat mesura d'"emergència" s'ha traduït en el fet que actualment no sigui objecte de les estrictes demandes de supervisió que normalment acompanyen aquesta mena de despeses provinents de la Unió Europea.

I això se li pot girar en contra, en un país com Eritrea, que arran del conflicte bèl·lic amb Etiòpia ha mantingut un estat d'emergència encara vigent. Una de les mesures de l'estat d'emergència obliga els ciutadans a fer un servei universal i indefinit que inclou tota mena de feines civils i militars a canvi de molt pocs diners. Grups de drets humans i també les Nacions Unides repeteixen que representa un carreró sense sortida per a bona part de la població eritrea. Entre els que són obligats a treballar per al govern també hi ha presos polítics, que han d'aguantar condicions de treball molt precàries.

Les associacions denuncien que aquest servei, que manté Eritrea en marxa, equival a treballs forçats, i això ha esquitxat les iniciatives que duen el segell europeu. Una circumstància que ha comportat que un pla que tenia el suport d'una àmplia majoria generi ara dubtes i preguntes sobre fins a quin punt és contraproduent.

Resposta de la UE

"La UE no paga per la mà d'obra en aquest projecte", s'ha defensat la Comissió Europea davant les preguntes del New York Times. "El projecte només cobreix l'adquisició de material i dels equipaments per rehabilitar carreteres", ha afegit. La Comissió, que va contractar l'Oficina de Serveis de Projectes de les Nacions Unides per administrar la iniciativa en nom seu, argumenta que tant la Comissió com l'agència de les Nacions Unides han estat "pendents de garantir les normes mínimes de salut i de seguretat dels treballadors que construeixen aquestes carreteres". 

Però la lletra petita diu que l'agència no té una oficina a Eritrea i que, tal com admeten des de la UE, només revisa la iniciativa a través de visites organitzades pel mateix govern eritreu. A més, no és la UE qui el monitoritza, sinó el mateix executiu africà. "El govern porta a terme el projecte i el ministeri d'Obres Públiques en supervisa el progrés".

En total s'han destinat 200 milions d'euros del fons a Eritrea. I l'esperança és que aquests diners ajudin a dinamitzar l'economia local, crear-hi llocs de treball i consolidar l'acord de pau amb Etiòpia. Uns factors que, segons la UE, ajudarien a evitar que els eritreus vulguin abandonar el seu país. Un repte majúscul: el flux de sol·licitants d'asil d'Eritrea fa anys que creix. Almenys 5.000 eritreus han sol·licitat asil a Europa cada any durant l'última dècada. El 2015 i el 2016 es van superar rècords: 30.000 cada any. L'any passat la xifra va ser de 10.000 persones.

Copyright The New York Times

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF