Publicitat
Publicitat

VISITA PRESIDENCIAL

Obama estén la mà a Netanyahu abans de viatjar a Israel

El president dels EUA vol llimar diferències amb el líder israelià més que rellançar el procés de pau

El president nord-americà, Barack Obama, ha esperat a l'inici del seu segon mandat per fer la seva primera visita oficial a Israel d'ençà que va ser elegit per ocupar aquest càrrec, el 2008. L' Air Force One aterrarà demà al migdia a l'aeroport Ben Gurion de Tel Aviv per una visita que, a més d'Israel, el portarà també a Ramal·lah, per entrevistar-se amb el president palestí, Mahmud Abbas, i a Amman, per visitar el rei Abdal·lah II de Jordània.

Obama, sense la pressió del seu primer mandat, es trobarà amb un nou govern israelià, que tot just ahir va ser ratificat pel Parlament, i amb un primer ministre, Benjamin Netanyahu, afeblit després de les eleccions del 22 de gener. Són conegudes les diferències entre Obama i Netanyahu per la manera de reconduir les negociacions de pau amb els palestins, en punt mort des del 2010. Un dels principals punts que els separen és la construcció d'assentaments, que Washington no veu amb bons ulls. Però la premsa israeliana veu ara senyals d'acostament, de reconciliació, després que Obama es referís -almenys deu cops- a Netanyahu com a Bibi (el sobrenom popular del primer ministre) en una entrevista al Canal 2 d'Israel.

Fonts oficials nord-americanes mantenen que el president vindrà a "escoltar", una advertència clara que el procés de pau no serà la seva prioritat, tot i el creixement de les construccions d'assentaments -que, segons els palestins, paralitzen les negociacions- i els continus enfrontaments entre palestins i soldats israelians, que fan témer l'esclat d'un nou aixecament popular. Uns episodis de violència que s'emmarquen en la greu crisi econòmica que travessa Cisjordània i de la qual va alertar fa poc en un informe el Banc Mundial.

Cops contra la paret

El nou ministre israelià de la transcendent cartera d'Habitatge i Construcció és Uri Ariel, vinculat als assentaments i membre del partit ultranacionalista Casa Jueva, liderat per Naftali Bennett, un dels homes forts del nou executiu. Bennett està a favor de l'annexió israeliana de bona part de Cisjordània. "Per primera vegada en vint anys, els americans estan cansats de donar-se cops contra la paret. Reprendre les negociacions no és la seva prioritat. Si israelians i palestins volen progressar en el diàleg, ells saben a quin telèfon han de trucar", escriu l'articulista Barak Ravid al diari israelià Haaretz . La Casa Blanca, segons Ravid, creu que la realitat dictarà el comportament de les dues parts, fins i tot sense la pressió dels EUA. I en aquest punt destaca el progressiu aïllament internacional d'Israel.

El programa nuclear iranià, la desestabilització de Síria i el conflicte amb els palestins, per aquest ordre, seran, segons el govern israelià, els temes a tractar. Netanyahu ha expressat sovint el seu malestar per la possibilitat que l'arsenal químic sirià acabi en mans de les milícies xiïtes de Hezbol·lah o de grups sunnites relacionats amb Al-Qaida.

"Per la meva experiència sempre s'acaba parlant del conflicte, però el nou govern israelià afronta nous desafiaments, i el més important, ara, és l'Iran, i aquí és on hem d'establir una estratègia conjunta amb els Estats Units", afirma categòric l'exambaixador d'Israel als Estats Units Danny Ayalon, que alerta que "el moment és crucial". A l'entrevista al Canal 2 israelià, Obama va parlar de "línia vermella" quan es va referir a l'arsenal nuclear iranià, una expressió utilitzada per Netanyahu quan fa campanya per llançar un atac militar contra instal·lacions nuclears iranianes abans de l'estiu.

Obama a la Muqata

L'endemà d'entrevistar-se amb Netanyahu, Obama es reunirà amb el president palestí, Mahmud Abbas, a la Muqata de Ramal·lah. La trobada no servirà segurament per rellançar les negociacions de pau amb els israelians, però el negociador palestí Saeb Erekat espera que "ajudi a mitigar la frustració que ha fet rebrotar la violència", i argumenta: "Si es fa perdre l'esperança als palestins i als israelians, anem cap al desastre". Erekat assegura que intentaran fer tot el possible perquè el pla de pau sigui finalment un èxit i, un cop més, culpa de l'actual bloqueig l'ampliació dels assentaments jueus.

L'alliberament de presos palestins, sobretot els d'abans dels Acords d'Oslo, pot ser una de les reivindicacions que Abbas faci a Obama. Algunes manifestacions a Cisjordània han demanat últimament que aquests presoners, una part dels quals estan sota arrest administratiu, és a dir, sense judici, siguin alliberats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF