03/11/2012

"Oblideu-ho tot, tireu-ho a les escombraries"

3 min
El president francès saluda el de la RD Congo, Joseph Kabila, el mes passat.

El genocidi ruandès i la responsabilitat occidental en aquella massacre, sobretot el paper de l'ONU i de França -que va comandar l'operació Turquesa, destinada a frenar els assassinats massius-, segueix, divuit anys després, ple d'interrogants. Uns interrogants que, massa sovint, acaben dilucidant-se en el camp de la política -dels interessos, dels canvis de cartes per sota de la taula-, sense que els fets es puguin fixar amb rigor, de manera que sempre queda un espai obert per a l'especulació, les veritats a mitges, la falta de responsabilitat i la propaganda.

França i l'ONU callen sobre aquella maleïda història. Ruanda aprofita aquests silencis -i la vergonya, el "pecat" que s'hi va cometre: "Jo vaig donar la mà al diable", ha escrit el comandant de les forces de les Nacions Unides, Roméo Dallaire- per no passar comptes sobre la inacabable guerra a la RD Congo. Qualsevol intent de fer política a la regió dels grans llacs, de discutir drets humans i corrupció, acaba sempre encallant-se en el genocidi del 94. Així, quan Hollande va denunciar fa unes setmanes a Kinshasa la complicitat ruandesa en les massacres que es viuen a l'est de la RD Congo, Ruanda va callar. I quan un informe de l'ONU va certificar la participació ruandesa -assenyalant el ministre de l'Exèrcit- en la guerra del Congo, Ruanda també va callar. I potser el govern de Kigali es devia fer un fart de riure, ja que al mateix temps que se'ls acusava, el més alt organisme de la institució que ho feia els convidava com a membres no permanents del Consell de Seguretat.

"No ens heu d'ensenyar res sobre democràcia", acostuma a dir el president Kagame referint-se als occidentals. És un argument sobre la convicció de saber que si ells, els tutsi, les víctimes principals del genocidi, no es defensen, ningú ho farà, que és exactament el que va passar. Ara també el president congolès, Kabila, s'ha afegit a aquesta cantarella: "No ens heu d'ensenyar res de democràcia", va dir durant la visita d'Hollande. I té tota la raó si del que parla és de la història. Al Congo els europeus hi hauríem d'anar una vegada i una altra a demanar perdó. Però això no vol dir que Kabila -o Kagame- sigui demòcrata, que no ho és. Ni tampoc que no sigui un corrupte.

Ara la publicació a França d'un llibre, Silenci turquesa , escrit per un oficial de la gendarmeria, un membre dels comandos d'elit, Thierry Prugnaud, ha tornat a obrir la caixa dels trons sobre la responsabilitat de França l'abril del 1994.

Nous silencis, nous rumors

Prugnaud va participar en l'operació Turquesa i va ser a Bisesero, a l'oest del país, prop del llac Kivu, on milers de tutsis, més de 60.000, van provar de defensar-se de les massacres amb llances i bastons. De tots ells en van sobreviure menys de dos mil, entre els quals cap dona ni cap nen. Segons Prugnaud, el comandament francès no va fer res per ajudar els supervivents. Va fer el que va poder i ho va fer desobeint les ordres. Quan va tornar a França el van convocar al ministeri de Defensa, i un general -del qual no diu el nom- li va dir: "Oblideu-ho tot; tireu-ho tot a les escombraries". L'adreça d'internet de la gendarmeria ha prohibit publicar l'entrevista que s'ha fet a Prugnaud: silencis que només ajuden a nous rumors, més dificultats per construir el futur d'una regió que és el que és pel que va passar el nefast abril del 1994.

stats