Qui és qui en l'afer Petraeus, el culebró de la CIA que s'escampa

WashingtonEl cas Petraeus s'ha convertit en un culebró amb noves revelacions i personatges, però per ara es creu inofensiu per a la seguretat dels EUA. "Fins ara no tinc cap evidència que s'hagi filtrat informació confidencial que pugui tenir un impacte negatiu per a la nostra seguretat", va assegurar ahir el president Barack Obama sobre la relació extramatrimonial de l'exdirector de la CIA, David Petraeus, amb la seva biògrafa.

En la seva primera roda de premsa després de la reelecció, Obama es va mostrar cautelós sobre l'escàndol que omple titulars informatius des de divendres i va dir que considera prematur pronunciar-se sobre aquest tema abans que la investigació de l'FBI s'hagi acabat. Tot i així, el president va elogiar la feina feta pel general David Petraeus i va afirmar que espera que el motiu de la seva dimissió sigui tan sols "un peu de pàgina" en la seva "extraordinària carrera". "Estem més segurs gràcies a la feina que ha fet a l'Afganistan", va concloure.

Petraeus, de 60 anys, va dimitir divendres després de reconèixer que va tenir una aventura amb la seva biògrafa, Paula Broadwell. L'FBI ha explicat que va trobar informació classificada als ordinadors de Broadwell, però ella ha negat que la font fos el general. La investigació policial es va iniciar al maig arran d'una denúncia de Jill Kelley, una amiga de la família Petraeus, que va assegurar que Broadwell l'assetjava per gelosia amb missatges electrònics amenaçadors.

Petraeus no ha fet cap declaració pública des de la seva dimissió, però ha de comparèixer al Congrés per explicar què va passar en l'atemptat del setembre contra el consolat dels EUA a Bengasi (Líbia) en què van morir quatre nord-americans.

El cas esquitxa un altre general

Els nous detalls sobre la relació entre Petraeus, Broadwell i Kelley han esquitxat un altre membre de la cúpula militar nord-americana. El Pentàgon investiga l'intercanvi de centenars de correus electrònics entre el general John Allen, que va substituir Petraeus al capdavant de les tropes aliades a l'Afganistan, i Jill Kelley.

Allen ha negat que hagi tingut un comportament inapropiat amb Kelley. D'altra banda, funcionaris del departament de Defensa i persones pròximes a l'exgeneral Petraeus van explicar a l'agència de notícies Reuters que ni l'exdirector de la CIA ni el general John Allen van tenir una relació extramatrimonial amb Jill Kelley.

Els mitjans nord-americans asseguren que tant Kelley com el seu marit tenen una presència important en els cercles militars de Tampa, la seu del comandament central de l'exèrcit. De fet, Kelley té una estreta amistat amb els generals Petraeus i Allen, que van escriure cartes de suport per a la seva germana bessona, Natalie Khawam, durant la batalla per la custòdia del seu fill.

Aturar l''abisme fiscal'

L'afer Petraeus va ocupar una petita part de la roda de premsa d'Obama. L'economia i l'anomenat abisme fiscal van copar la majoria de les preguntes. El president va assegurar que aquest problema per a l'economia nord-americana "es pot resoldre la setmana que ve" i es va mostrar confiat que demòcrates i republicans arribaran a un acord.

El president Obama va recordar que si no s'arriba a un acord aviat els impostos augmentaran i el país corre el risc de caure en una segona recessió. L'Oficina Legislativa del Pressupost del Congrés estima que si no hi ha cap pacte entre demòcrates i republicans es perdran 3,4 milions de llocs de treball i l'economia nord-americana es contraurà un 0,5%.

"No hauríem de tenir d'ostatge la classe mitjana quan debatem sobre una retallada d'impostos per als més rics", va dir Obama, que vol un augment dels impostos per a les rendes més altes però que es va tornar a mostrar obert a noves idees. Divendres iniciarà les negociacions amb els líders del Congrés i ja ha posat sobre la taula un pla per reduir el dèficit 1,6 bilions de dòlars en els pròxims 10 anys. "Crec que els dos partits podem treballar junts i prendre decisions de manera responsable", va dir.

Obama també va afirmar davant dels periodistes que enviarà un projecte de reforma integral al Congrés "poc després" de la seva segona investidura, que se celebrarà a finals de gener. "Hem d'aprofitar aquest moment", va dir el president, que considera que el vot llatí en les eleccions presidencials passades ha fet reflexionar els republicans sobre la nova situació. El text inclourà una via per a la regularització dels més d'11 milions de sensepapers que es calcula hi ha al país.