Misc 19/11/2016

Obama a Berlín: un comiat amarg

El president sortint dels EUA confia en la complicitat d’Europa per preservar el seu llegat en política exterior

i
Marc Vidal
2 min
Obama ahir a Berlín envoltat de Merkel, Hollande, Rajoy, May i Renzi.

BarcelonaNo és el comiat que Barack Obama havia somiat. El president dels EUA va dir adéu ahir com a líder de la primera potència mundial als dirigents dels països més grans de la UE i ho va fer amb certa amargor. El 20 de gener traspassarà el poder al vencedor de les eleccions presidencials de la setmana passada, Donald Trump, i a partir de llavors tot són incògnites.

L’estripada que Trump va fer durant la campanya electoral contra l’OTAN, la gran aliança militar que relliga els EUA i Europa, i les floretes que va llançar al president rus, Vladímir Putin, precisament la bèstia negra de l’OTAN, van sorprendre els socis europeus. I encara ningú sap ben bé quines conseqüències pràctiques tindran els encesos discursos aïllacionistes amb què Trump va acabar arribant a la Casa Blanca.

Per mirar de preservar el seu llegat en política exterior, Obama va recórrer ahir al favor dels mandataris dels cinc països més grans de la UE. Així, l’encara president dels EUA es va asseure a la mateixa taula a Berlín que la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande; la primera ministra britànica, Theresa May; l’italià, Matteo Renzi, i el president espanyol, Mariano Rajoy. A tots els va demanar que, en la nova etapa que s’obre amb Trump a la Casa Blanca, facin tot el que estigui a les seves mans per preservar el llegat d’entesa a una banda i l’altra de l’Atlàntic que ha marcat el seu mandat.

“Els líders han acordat que cal treballar col·lectivament per fer avançar l’agenda transatlàntica, especialment per portar l’estabilitat al Pròxim Orient i al nord de l’Àfrica, i assegurar una resolució diplomàtica als conflictes de Síria i Ucraïna”, deia el comunicat de la Casa Blanca. Les regles del joc van quedar fixades.

No hi va haver cap fissura entre els sis països en els grans dossiers calents que estan sobre la taula del Despatx Oval: la guerra que Rússia manté viva a l’est d’Ucraïna i la de Síria. Tots van estar d’acord que les sancions contra el govern rus s’han de mantenir fins que estiguin totalment implementats els acords per a l’estabilització d’Ucraïna, signats a Minsk. Per ara, va dir la cancellera Merkel, els progressos en la posada en marxa d’aquesta entesa són “invisibles”. El missatge va ser clar: cal mantenir la pressió sobre Putin.

Toc d’alerta també per Síria

També en el capítol sirià la crida conjunta va ser l’aturada immediata dels bombardejos del govern sirià amb el suport militar de Rússia a Alep que aquests últims dies s’han intensificat. “Hem condemnat de manera unànime les atrocitats en aquesta ciutat”, va dir la primera ministra May. La pilota és ara a la teulada del futur president nord-americà, Donald Trump, que va dir en campanya que “no coneixia Putin” però que “portar-se bé amb ell no havia de ser dolent per als EUA”.

Ahir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va trencar el gel i va parlar per telèfon amb Donald Trump. “Bona conversa. Els dos hem destacat la importància perdurable de l’OTAN i la necessitat de gastar més en defensa”, va tuitejar. És difícil encara determinar què té pensat Trump.

stats