CIMERA DE L’ALIANÇA ATLÀNTICA

L’OTAN branda el fantasma de l’amenaça russa per reforçar l’aliança

Els EUA també alerten del paper de la Xina durant la cimera del 70è aniversari de l’organització

“Rússia ha fet del món un lloc més perillós”. D’aquesta manera, ahir, en el 70è aniversari de l’OTAN, el seu secretari general, Jens Stoltenberg, va recordar la prioritat de l’organització transatlàntica. La Rússia de Putin és l’element cohesionador d’una aliança que viu amb incertesa en temps de Trump. El mandatari nord-americà exigeix un increment de la despesa militar de tots els socis, i ja va amenaçar l’any passat amb fer sortir el seu país de l’OTAN si no ho aconseguia.

L’OTAN fa 70 anys en plena crisi existencial

La “contínua violació” del Tractat INF, de forces nuclears de mitjà abast, i l’ocupació de la península de Crimea són les principals alarmes que encén Rússia. Segons va assenyalar el secretari general de l’OTAN, “tothom està d’acord” que els russos són responsables de la ruptura del Tractat INF, signat el 1987. Els EUA i l’OTAN acusen el govern de Vladímir Putin de desenvolupar i desplegar un model de míssils prohibit, tot i que Stoltenberg va assegurar que els aliats no tenen “intenció de desplegar míssils” en territori europeu com a resposta. En canvi, sí que va dir que l’OTAN té previst augmentar la pressió al mar Negre, espai de conflicte a causa de l’ocupació russa de la península de Crimea.

La tensió a la zona va intensificar-se el novembre passat amb la detenció de tres embarcacions ucraïneses a l’estret de Kertx, davant de les costes de Crimea. Rússia va acusar les naus d’Ucraïna de violar les seves aigües territorials. En referència a això, el mateix Stoltenberg va anunciar l’aprovació d’un paquet de mesures destinat a incrementar el control sobre aquest mar, que inclou “l’entrenament de forces marines i guàrdies costaners” d’Ucraïna i Geòrgia, així com la realització de maniobres militars, i l’intercanvi d’informació.

La implicació d’Espanya

El ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, va subratllar la implicació d’Espanya en el desplegament de tropes i equips en les diverses zones d’influència russa, com els països del Bàltic i el mateix mar Negre. Borrell també va destacar “l’absolut acord” dels socis de l’OTAN per mantenir una “postura ferma de l’aliança en defensa de les fronteres orientals d’Europa”.

Al llarg de la reunió, l’exigència dels Estats Units que els 29 països gastin un 2% del seu PIB en defensa el 2024 va estar molt present. Espanya, per exemple, hi gasta un 0,93% del seu PIB total. Borrell, en canvi, va defensar que l’econòmic és només un dels aspectes que serveixen per mesurar el grau de compromís d’un país amb la seguretat conjunta. “Espanya és un exemple perquè, tot i que no estem al 2%, tenim un nivell de compromís que no té cap altre país”, va presumir el ministre, en referència al fet que els espanyols “participen en totes les missions de defensa de la pau de la Unió Europea i en gairebé totes les de l’OTAN”.

Malgrat que les pressions nord-americanes són per a tots, qui més en rep és Alemanya -que actualment inverteix en defensa un 1,23% del seu PIB-. En aquest sentit, el mateix Stoltenberg va defensar la postura del país germànic, i va apuntar que “Alemanya ha fet notables increments en la seva despesa de seguretat”.

En la seva valoració final sobre la cimera, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va llançar un altre avís a Berlín a l’assegurar que va ser el mateix govern alemany qui va adquirir aquest compromís durant la cimera de Gal·les el 2014.

Més enllà de Rússia, la Xina va brillar com a nova fixació de l’aliança. “Ara s’ha posat de moda parlar de la Xina”, va dir, en to irònic, Borrell, que va destacar el potencial econòmic però també tecnològic del gegant asiàtic. En paraules del ministre espanyol, “la tecnologia és el nervi de la guerra”, i la Xina és una potència que ha deixat enrere els socis de l’OTAN, especialment en el desenvolupament de la tecnologia 5G. En aquest sentit, Pompeo va deixar clar que les empreses xineses “estan profundament lligades al seu govern”, i va advertir dels riscos que comporta que Huawei acabi construint la seva pròpia xarxa 5G.

També hi va haver temps per parlar sobre l’Afganistan, moment en què Espanya es va mostrar especialment preocupada sobre la manera com els Estats Units estan plantejant la seva sortida del país. Stoltenberg va destacar: “Vam anar junts a l’Afganistan i hem acordat que prendrem junts qualsevol decisió sobre la nostra futura presència”. El diàleg actual amb els talibans, que ha de culminar en un suposat acord polític i de pau, és “el primer pas”, va afegir. Per a Borrell, però, el més important “és garantir la defensa dels drets humans” en un país “amb qui ens hem compromès molt”.

Pressió a Trump perquè talli l’ajuda a Riad

Més pressió perquè el president Trump trenqui part de les relacions dels EUA amb l’Aràbia Saudita. La Cambra de Representants, controlada pels demòcrates, va aprovar ahir una resolució que demana al mandatari que retiri el suport militar que dona a l’Aràbia Saudita en la guerra del Iemen. La votació -amb 245 vots a favor, per 175 en contra- se suma a la petició, pràcticament idèntica, que el Senat, controlat pels republicans, va fer el 14 de març. I és que aquestes demandes s’han intensificat després de l’assassinat al consolat d’Istanbul del periodista saudita Jamal Khashoggi, suposadament orquestrat pel règim de Riad. Ahir, però, la Casa Blanca no va trigar a reaccionar. El govern ja va amenaçar amb vetar la resolució perquè “presenta seriosos dubtes constitucionals”. I, tenint en compte el discurs recurrent de Trump, que ha repetit en diverses ocasions que no vol trencar el vincle amb la monarquia saudita, sembla que no serà fàcil que la proposta tiri endavant.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF