L'ONU alerta de l'amenaça d'un "apartheid climàtic"

BarcelonaL'emergència climàtica "amenaça de desfer el progrés aconseguit en els últims 50 anys pel que fa a drets humans, desenvolupament i reducció de la pobresa al món". L'alerta la feia aquest dimarts el relator especial sobre drets humans i extrema pobresa de l'ONU, Philip Alston, en un informe de 21 pàgines en què adverteix fins i tot de la possibilitat d'un futur "apartheid climàtic on els rics paguen per escapar de les onades de calor, la fam i el conflicte mentre la resta del món pateix".

L'informe alerta de les conseqüències "devastadores" que la crisi climàtica tindrà per a la població més pobre del món, ja que tant els esdeveniment climàtics extrems, cada cop més sovintejats, com la pèrdua de collites per l'augment de temperatura global "poden abocar a més de 120 milions de persones a la pobresa ja l'any 2030, amb el seu màxim impacte en els països i regions pobres".

Fins i tot en el millor escenari possible –si els governs es posen les piles de debò i aconsegueixen que l'escalfament global no superi 1,5 ºC– "milions de persones s'enfronten a la inseguretat alimentària, la migració forçada, les malalties i la mort".

Alston ha sigut molt contundent al denunciar que la crisi climàtica "tindrà el seu pitjor impacte en la pobresa, però amenaça també la democràcia i els drets humans". I és que, a més d'abocar a la pobresa part de l'actual classe mitjana, "també en els països desenvolupats", els efectes cada cop més greus de l'escalfament global amenacen d'incrementar exponencialment les desigualtats socioeconòmiques, tant a escala global com dins dels estats.

"Els més rics, amb més capacitat d'adaptar-se i que són responsables i s'han beneficiat més de la majoria de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, seran els més ben situats per afrontar el canvi climàtic, mentre que els pobres, que han contribuït menys a les emissions i tenen menys capacitat de reacció, seran els més perjudicats", afirma l'informe.

Aquesta conclusió no és pas una novetat, ja que els efectes més desastrosos de l'emergència climàtica s'estan deixant sentir des de fa temps en les zones del món més pobres. Però per primer cop un informe de l'ONU posa negre sobre blanc a les nefastes conseqüències que l'escalfament global tindrà sobre la pobresa i els drets humans a escala global.

Un escalfament global de 2 ºC (el límit màxim que fixa l'Acord de París però que va camí de superar-se de lluny amb les polítiques actuals) significarà 250.000 morts més per malnutrició, malària, diarrea i onades de calor. Significa també que entre 100 i 400 milions de persones més patiran gana i entre 1.000 i 2.000 milions de persones més podrien perdre un accés adequat a l'aigua potable, segons el nou l'informe, que recorda que l'escenari dels 2 ºC suposaria una pèrdua almenys del 30% de les collites de cara al 2080.

Si la temperatura global augmentés com a màxim 1,5 ºC, en lloc de 2 ºC, es reduiria el nombre de persones vulnerables en 457 milions i ens estalviaríem fins a 190 milions de morts prematures al llarg d'aquest segle. Però fins i tot en aquest escenari, que de tan optimista és considerat ja utòpic per molts experts (perquè significaria que només augmentarien mig grau més: avui ja ha pujat 1 ºC), 500 milions de persones patirien falta d'aigua, 36 milions de persones veurien reduïdes les seves collites i 4.500 milions de persones estarien exposades a onades de calor intensa.

El panorama que afectaria especialment els països més pobres, que "es carregarien amb el 75-80% dels costos del canvi climàtic", diu l'informe, i que resulta especialment injust si es tenen en compte les responsabilitats d'aquesta emergència climàtica provocada per l'home. La meitat més pobra de la població mundial (3.500 milions de persones) és responsable només del 10% de les emissions de CO2, mentre que el 10% de població més rica produeix la meitat de les emissions globals.

Davant de l'allau de dades calamitoses, el relator de l'ONU alerta que l'escalfament global "representa una emergència sense precedents i requereix un pensament creatiu i atrevit de la comunitat internacional de drets humans, a més d'una acció coordinada radicalment més robusta". "Els governs, i molta part de la comunitat defensora dels drets humans, han fracassat durant dècades a l'hora d'afrontar seriosament el canvi climàtic", critica Philip Alston al seu informe.