ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

“A Trump no el veig com un polític, el veig com un dels nostres”

Republicans del sud més conservador i religiós es mantenen fidels al president malgrat els escàndols

Sharon Hurd no sabia que el president Trump havia titllat de “babau del sud” el seu fiscal general, però sentir-ho no la va molestar. “Estem preparats per a algú que sigui franc, perquè sembla que està fent bé la feina”, va dir Hurd, de 73 anys, una jubilada que havia sigut propietària d’un restaurant i una botiga de regals i que era en una cantonada una hora després del míting de Trump a la seva ciutat. “Ell no intenta complaure tothom amb les seves paraules, i crec que la gent del sud se n’adona”.

Poques coses han posat a prova el vincle entre Trump i el sud, un matrimoni polític entre un novaiorquès divorciat tres cops i els votants de l’anomenat cinturó de la Bíblia, que semblava molt improbable des del principi. El passeig del president aquest mes a través de Tennessee i Mississipí, on va rebre la càlida acollida dels seus seguidors en els mítings polítics, va confirmar que, malgrat els escàndols i el caos que han sortit de la Casa Blanca, aquest matrimoni es manté.

“És irònic que el guerrer que han trobat sigui un multimilionari de Nova York, però realment parla el seu idioma amb fluïdesa”, diu Henry Barbour, membre del Comitè Nacional Republicà i estratega del partit a Mississipí: “No crec que es tracti de coincidir en un conjunt específic de posicions polítiques, sinó en algú que és un guerrer per a la gent”.

Aquesta aliança també beneficia Trump. Aquest mes a Johnson City, Tennessee, i a Southaven, Mississipí, Trump es va allunyar dels titulars nocius sobre la possible col·lusió de la seva campanya amb Rússia, sobre les seves finances personals o les denúncies de presumptes amants.

I tot i que Trump sovint pinta una imatge massa de color de rosa del seu suport, la seva descripció de l’amor mutu amb els seus votants és una realitat en molts llocs del sud, particularment fora de les ciutats i els suburbis. En la seva victòria del 2016 va guanyar en tots els estats del sud excepte a Virgínia. A Tennessee, les enquestes mostren que la seva aprovació s’acosta al 60%, molt per sobre de la mitjana nacional.

Després de dècades de rebutjar candidats del nord que eren molt tous amb els problemes que els preocupen, els republicans del sud han forjat una connexió profunda i personal amb l’home que han vist a la televisió durant anys. Trump fa les quatre coses que els agraden, explicaven els seguidors: guanya, independentment de la voluble definició de guanyar; s’enfronta als demòcrates, a diferència dels candidats presidencials republicans anteriors que preferien el consens a la controvèrsia; no se sotmet davant de la cultura de la correcció política, i no és condescendent amb ells.

Després de passar tot el 2016 intentant demostrar la seva bona fe als votants que se sentien atrets per la seva fama però que sospitaven de les posicions que havia mantingut fins llavors en temes socials bàsics per a ells, Trump ha aconseguit una relació autèntica amb els seus partidaris, alguns dels quals van necessitar la presència d’un aliat com el vicepresident Mike Pence per sentir-se còmodes amb Trump.

Desconfien dels escàndols

Ara aquests votants clau són inherentment escèptics davant de les informacions diàries sobre Rússia i la campanya Trump, o sobre aspectes poc decorosos de la seva vida personal. La seva desconfiança en els mitjans de comunicació nacionals és profunda. Els titulars que han dominat les notícies nacionals, com el pagament que Trump va fer per silenciar una actriu porno que deia que havia tingut una aventura amb ell, s’han vist com a sospitosos o fins i tot s’han descartat del tot. “Ximpleries!”, deia Lisa McCarter, de 58 anys, des del seu seient de primera fila a les grades del Landers Center de Southaven. “No crec ni que els demòcrates s’ho prenguin seriosament”, deia el seu marit, Mike.

A Tennessee, Pam Rutherford, de 57 anys, va dir que pensava que els mitjans de comunicació havien exagerat el tema. “Crec que s’ha generat molt de sensacionalisme a favor d’ella [l’actriu porno], igual que amb el tema de Brett Kavanaugh”, va dir Rutherford, asseguda a les escales del Centre Cívic de la Llibertat, on es va formar una cua que recorria l’aparcament i diversos blocs, cinc hores abans que arribés Trump. Rutherford veia “forats” en la història de Christine Blasey Ford, la dona que va acusar el jutge Kavanaugh d’haver intentat violar-la a l’institut. Ell va negar l’acusació i va ser confirmat al Tribunal Suprem.

Dins del centre cívic, Eddie Bledsoe, de 47 anys, treballador de telecomunicacions, portava un adhesiu de suport a Marsha Blackburn, la candidata republicana a substituir el senador que es jubila, Bob Corker, també republicà. Però no tenia clar si votaria per ella. “Això m’ho han enganxat quan he entrat -va dir assenyalant l’adhesiu-. No m’interessa, jo soc aquí per veure el meu president”. Malgrat no haver-lo conegut mai, Bledsoe va dir que sentia un vincle personal i de valors compartits amb Trump. “No el veig com un polític. Ara mateix el veig com un de nosaltres. No actua com si estigués per damunt de tu com a persona”.

Ralph Reed, cap de la Coalició Conservadora de la Fe i la Llibertat, va dir que tot l’enrenou de crítiques a Trump no ha fet més que generar més atracció entre els seus seguidors. “Hi ha un estrany vincle comú entre algú que va créixer a Queens i algú que va créixer a la zona rural del sud, que des de fa dècades que se’ls mira amb menyspreu i n’estan farts”. James Carville, un estratega demòcrata amb seu a Louisiana que va ajudar Bill Clinton a vèncer a Arkansas el 1992, assegura que l’atractiu de Trump no és sòlid a tot el sud. En algunes zones de Virgínia, Carolina del Nord i Geòrgia, on hi ha suburbis i grans àrees urbanes, el seu atractiu és molt més limitat. “Indubtablement, si va a qualsevol lloc de Kentucky o de Mississipí hi trobes seguidors devots”, va dir, i va admetre la capacitat de Trump de connectar de manera més autèntica amb els votants treballadors blancs menys religiosos, sobretot els homes.

“Ha complert les seves promeses”, deia Lisa Morrow, professora d’anglès a secundària. “És un empresari i no deu res a ningú”, va afegir. No tenia cap problema amb els tres matrimonis de Trump i dubtava de la veracitat dels escàndols de faldilles que se li atribueixen, com l’afer amb l’actriu porno. Per contra, deia que estava cansada dels escàndols personals dels Clinton. No és contradictori? “Sona com un doble raser”, va admetre ella mateixa. Però Trump és diferent, va dir. “Crec que el Senyor l’ha perdonat, així que jo també puc”, va concloure.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF