28/10/2012

No sobrarà cap vot

3 min
Preparatius en una platja prop de Nova York per a l'arribada del Sandy.

Com si la seva reelecció no s'hagués complicat ja prou, a Obama només li faltava un huracà. La massa nuvolosa és tan gran que podria cobrir tot el cel entre Barcelona i Moscou, i avança sobre el mar Carib en direcció a la costa est dels Estats Units, amenaçant d'irrompre violentament en la vida d'uns seixanta milions de persones.

A les trucades del tipus "Som l'equip del president Obama i li recordem que ja pot votar anticipadament" s'hi han sumat les de "Pepco l'informa que l'huracà Sandy pot deixar-lo sense llum uns dies i que, en cas d'huracà, el lloc més segur per passar la nit és el soterrani". Sempre que no s'inundi, esclar.

Sandy és el darrer i dramàtic gir argumental de la campanya d'Obama. Les enquestes van tan ajustades que Romney podria guanyar en nombre de vots i Obama en nombre de delegats. Si fos així, Obama seria reelegit però amb càstig polític. Tots els presidents dels darrers seixanta que han guanyat un segon mandat han obtingut més vots la segona vegada que la primera.

Guia ràpida: tot el poble americà vota el president, però la circumscripció electoral és cada estat, que atorga un determinat nombre de vots electorals en funció de la població. En tots els estats menys dos (Maine i Nebraska), el candidat que guanya s'emporta tots els vots electorals. Qui queda segon, per més vots que hagi obtingut, no té cap representació en aquell estat. Per cert, sentiran a parlar de vots electorals o delegats . És el mateix. Els partits designen en cada estat un nombre de persones igual al de vots electorals. El 17 de desembre aquests delegats es reuniran, cadascun al seu estat, votaran segons els resultats de cada estat i enviaran el resultat a Washington. Reminiscències d'una democràcia antiga.

Que el guanyador de les presidencials perdi en vots només ha passat tres vegades: el 1867, el 1888 i el 2000, amb el cèlebre recompte de vots ente Bush i Gore a Florida. I que n'estiguem parlant a nou dies de les eleccions explica com la campanya d'Obama s'ha bloquejat des que els electors van veure els dos candidats de costat al primer debat i alguns van pensar "Per què no?"

Podria semblar que és una campanya estranya, perquè fins fa un mes Obama gaudia de marges de seguretat a les enquestes i la comunicació republicana era tan maldestre que no feia res per millorar l'empatia zero de Romney. L'estadística dirà que el primer debat va canviar la història, però és una explicació massa fàcil, sobretot, si anem als fets.

En primer lloc, la presidència d'Obama sempre ha tingut un alt nivell de contestació popular conservadora, amb moments de crispació social, amb el Tea Party com a abanderat de "la pàtria està en perill" per culpa d'un president a qui han pintat bigotis de Hitler, han dit musulmà en el sentit excloent, han negat que hagués nascut al país i han acusat de socialista, amb una ira massa sovint connectada amb la raça del president.

En segon lloc, la sortida de la crisi està sent lenta, i molts que van creure en el canvi no han notat res, en part perquè Obama, tan convincent en la campanya, no ha trobat el to en la presidència.

I, finalment, Romney ha disposat d'una fortuna per aconseguir un diluvi d'anuncis negatius als estats claus. Vist així, el primer debat va ser el misto que ve encendre tot aquest dipòsit previ de combustible.

El millor escenari de Romney

Falten nou dies i tot és possible, que és el millor escenari a què podia aspirar Romney. Per això, aquesta setmana ha començat a parlar com si estigués a punt de guanyar, mentre que Obama ha firmat un anunci dramàtic en què recorda que el 2000 un grapat de vots a Florida van ser suficients per donar la victòria a Bush. Anirà just. Estiguin atents a les seves pantalles. Per l'huracà Sandy o pel Mitt .

stats