Nigèria vota entre dos candidats de més de 70 anys i amb un electorat jove

El país celebra eleccions presidencials després que s'ajornessin la setmana passada

Els 84 milions de nigerians amb dret de vot tornen a tenir aquest dissabte, 23 de febrer, una cita amb les urnes, el segon intent de les eleccions presidencials previstes per la setmana passada i que la Junta Electoral va ajornar hores abans de l'obertura dels col·legis al·ludint inseguretat. De fet, tot i que la mesura va sorprendre fins i tot els mateixos nigerians, no és nou que es posposin uns comicis: la situació ja es va viure en les dues convocatòries anteriors pels mateixos motius d'inestabilitat.

En joc hi ha qui serà al capdavant de la presidència de la primera economia africana. Actualment l'ocupa el musulmà Muhammadu Buhari, que ha hagut de sortir al pas de la rumorologia que li atribueix l'ús d'un doble per cobrir-lo durant les seves baixes mèdiques, a causa del seu delicat estat de salut.

Quants candidats concorren a les eleccions?

L'electorat trobarà 73 paperetes però en realitat només dos candidats tenen opcions per imposar-se a les urnes. Per una banda, el president Buhari, un exgeneral de 76 anys que va perpetrar als 80 un cop d'estat i va estar poc menys de dos anys al capdavant de la junta militar. Reconvertit en demòcrata, ara presenta com a credencials l'efectivitat de la lluita contra els jihadistes de Boko Haram, tot i que està lluny d'haver-los derrotat tal com va prometre.

I per l'altra hi ha Atiku  Abubakar, de 72 anys, empresari milionari d'èxit i un polític que ha intentat unes quantes vegades arribar a la presidència sense aconseguir-ho. La taca del seu expedient són les sospites de corrupció.

El gran motor de l'Àfrica vota

La paradoxa és que dos septuagenaris s'enfronten per dirigir un país amb una clara piràmide poblacional invertida, amb una mitjana d'edat que no arriba als 18 anys i dos terços dels habitants per sota dels 25 anys.

Per què són importants les eleccions?

Nigèria és el país més poblat del continent africà, amb 200 milions d'habitants, i també l'economia més dinàmica, frec a frec amb la sud-africana. La inestabilitat política i social afecta, des d'una visió eurocèntrica, la distribució de gas i sobretot de petroli a països com Espanya. Nigèria és el principal exportador de petroli a Espanya, amb més del 14% dels barrils consumits, per davant de Mèxic i l'Aràbia Saudita, segons la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers.

Com afecta l'activitat de Boko Haram?

Boko Haram s'ha enfortit en l'última dècada gràcies a la captació de joves desesperats i sense oportunitats de futur que viuen a les ciutats dels tres estats del nord-oest del país ( Adamawa, Borno i Yobe), però que no han fet el salt cap a les regions del sud, on es concentren les riques fonts d'energia de petroli i gas.

Sense acaparar els titulars de l'Estat Islàmic al Pròxim Orient, els milicians mantenen una alta capacitat letal, fins al punt que han causat més víctimes mortals que els jihadistes de Síria. Però, de moment, la seva influència i camp d'operacions es mantenen pràcticament reduïts als estats que l'han vist néixer i a les regions veïnes que envolten el llac Txad, on ja han obligat a desplaçar-se milions de civils.

Buhari va guanyar les eleccions el 2015 amb un clar missatge que derrotaria els jihadistes. No ho ha aconseguit però sí que els ha debilitat amb l'ajuda militar del Txad, el Camerun i el Níger, els països que estan rebent els refugiats i que han patit alguna incursió violenta. El grup s'ha dividit en una branca que ha jurat lleialtat a l'Estat Islàmic i una altra que es manté fidel als postulats d'Al-Qaida.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF