Clam juvenil per aturar l’escalfament

Milers de persones a tot el món surten per pressionar els governs a preservar el planeta

Ja que als adults ens està costant passar a l’acció, milions d’estudiants van fer el pas ahir de sortir al carrer per exigir accions concretes contra el canvi climàtic en una vaga estudiantil global. Demanen, però també assumeixen responsabilitats. Als peus del Capitoli de Washington, l’Azalea, de 14 anys, compartia amb l’ARA que ha “renunciat a comprar a les cadenes de roba barata” i en “grans corporacions que fan mal a la terra”. Al seu costat, la Nora, de 13, deia que és “molt conscient de l’aigua i l’electricitat que consumeix”, i afegia: “M’agrada anar i tornar de l’escola caminant, tot i que és molt lluny de casa meva”. Petits gestos de consciència en un dia de manifestacions -moltes de les quals massives- a 185 països, des d’Austràlia fins als EUA, passant per Europa o l’Àfrica. Una jornada que va tornar a buidar les aules en divendres, el dia escollit per la jove sueca Greta Thunberg per a la seva vaga escolar pel clima, i que ha inspirat un moviment global que aquest cop volia fer pressió sobre els líders polítics que es reuniran a l’ONU.

Amb un any menys que la Greta -que dos dies abans de l’inici de la Cimera del Clima de l’ONU es va sumar a la manifestació de Nova York-, l’Olivia es va unir aquest divendres als milers d’estudiants que es van manifestar a la capital dels EUA. Es compromet a no utilitzar, quan sigui gran, el cotxe per anar a tot arreu i, sobretot, a assegurar-se de “fer fora [del poder] els polítics que neguen el canvi climàtic”. I és que aquesta generació ha crescut amb la consciència de la responsabilitat de l’ésser humà en l’escalfament de la terra. La Nora recorda que va començar a preocupar-li amb 8 anys, quan l’hi van explicar a l’escola, mentre que l’Azalea assegura que té el problema al cap “des que tinc memòria”.

Opinió política o fets
No només és inusual que les vagues les protagonitzin menors d’edat, sinó que aquesta circumstància crea situacions complexes de gestionar, tant per la necessitat de garantir la seguretat dels menors com pel delicat equilibri ideològic sobre el qual se sostenen les institucions públiques. El departament d’Educació de l’Ajuntament de Nova York, que gestiona el districte escolar amb més alumnes dels Estats Units, va permetre que els estudiants participessin en les concentracions sense que se’ls comptabilitzés una absència injustificada en dia lectiu. Una excepció a la norma que va provocar algunes crítiques perquè entenien que la ciutat estava promocionant un determinat punt de vista polític. Això sí, els professors no tenien permís per acompanyar els seus alumnes perquè Educació va dictaminar que cal garantir “un ambient d’aprenentatge políticament neutral”. Un argument que xoca frontalment amb el que Thunberg assenyalava dimecres al Congrés dels EUA: el canvi climàtic no és una opinió política sinó una evidència científica.

Els arguments de Thunberg no van doblegar els dirigents educatius del comtat de Montgomery, a Washington DC, que van negar als seus estudiants el que Nova York va permetre als seus. Els responsables escolars van argumentar que, tot i l’“orgull” de veure els estudiants “defensant allò en què creuen”, l’abandonament de les classes “no només pertorba la formació d’altres estudiants sinó que suposa un risc significatiu de seguretat”.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF