Netanyahu regnarà quatre anys més, amb el permís de la justícia

L'idil·li amb Trump el converteix en el primer ministre més longeu de la història d'Israel

Després de les eleccions d'aquest dimarts, el primer ministre Benjamin Netanyahu té lliure el camí per governar quatre anys més i convertir-se en el polític que passa més temps en aquest càrrec, superant l'històric David Ben Gurion. Una fita que parla clarament de les seves capacitats excepcionals per dirigir un país tan peculiar i difícil com Israel des de les posicions de la dreta.

Netanyahu aspira a la reelecció amb la ultradreta i els ortodoxos

Després de patir una llarga travessia del desert durant els dos mandats de Barack Obama, Netanyahu ha aconseguit establir un idil·li directe i estret amb el seu successor, Donald Trump, un idil·li que en els últims mesos li ha donat grans alegries.

Iran, Jerusalem i els alts del Golan

Primer va ser la sortida de Trump de l'acord nuclear que Obama havia firmat amb l'Iran. L'acord es manté en vigor per a la Unió Europea, però ha patit un cop de mort quasi definitiu. Una vegada més ha quedat en evidència que Brussel·les no té la capacitat de portar una política exterior pròpia quan entra en conflicte amb els Estats Units i Israel.

L’extrema dreta també esdevé clau a les eleccions d’Israel

Aquesta deficiència dels europeus va passar una segona prova quan Trump va reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel i va traslladar la seva ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem. El president nord-americà i el primer ministre van demostrar que el dret internacional no funciona quan ells estan pel mig, una circumstància a la qual estem acostumats.

La tercera prova va arribar al mes de març, quan Trump va reconèixer l'annexió a Israel del Golan sirià. El territori del Golan és una superfície que en el seu moment va tenir un gran valor estratègic i militar, però ara, amb les noves armes de defensa i d'atac que té Israel, les coses han canviat. El valor del Golan és considerable per la seva riquesa d'aigua i de petroli, que Israel ja està explotant.

Annexionar-se la Cisjordània ocupada

Tot això ho ha aconseguit Benjamin Netanyahu. Ara el primer ministre s'ha marcat com a objectiu l'annexió de parts de la Cisjordània ocupada. Així ho va dir durant la campanya electoral i segurament ho aconseguirà aviat amb el suport de Trump, mentre la Unió Europea continua paralitzada, com sempre, malgrat que els conflictes al Pròxim Orient repercuteixen directament en els seus interessos en la regió i fins i tot de portes endins.

La victòria de Netanyahu i la seva aliança amb Trump permetrà al primer ministre mantenir una hegemonia indiscutible a la regió, i cultivar la inestabilitat al Pròxim Orient, tal com ha fet fins ara. Les seves enteses amb Egipte i l'Aràbia Saudita han tret al món àrab tota capacitat de maniobra. Netanyahu és qui marca l'agenda d'aquests països, començant per l'Iran i passant pels palestins, sense que els àrabs provin d'aixecar una veu independent.

Ofensiva judicial per corrupció

A l'interior d'Israel, la victòria de dimarts li garanteix una legislatura tranquil·la, però no s'han d'oblidar els problemes que haurà de superar en relació amb la seva presumpta vinculació amb la corrupció. El fiscal general, Avichai Mandelblit, ha arribat a la conclusió que cal processar Netanyahu.

Això va passar al febrer. Al juliol està previst que Mandelblit concedeixi una audiència a Netanyahu perquè pugui defensar-se. I cap a finals d'any el fiscal ha de prendre la decisió final i oficial d'imputar el primer ministre. De moment, té a les mans tres casos de presumpta corrupció de Netanyahu, però hi ha dos casos més que Mandelblit està examinant amb la policia.

Podrà detenir l'ofensiva judicial Netanyahu? A Israel fa mesos que es parla del que aquí s'anomena la "llei francesa". Es tractaria d'aprovar a la Knesset una llei que estipuli que el primer ministre no pot ser jutjat mentre sigui al càrrec. Netanyahu ha dit que ell no es planteja proposar una iniciativa legislativa en aquesta direcció, però hi ha molts diputats del Likud i de l'extrema dreta que ho veuen d'una altra manera. Una llei d'aquesta mena frenaria completament l'ofensiva policial i judicial.

També és evident que Netanyahu s'ha radicalitzat en els últims anys. Ja no amaga el seu suport a partits que són directament racistes i sectaris, com els kahanistes. La llei de l'estat nació aprovada per la Knesset l'estiu passat és una indicació en aquesta direcció. Les discriminacions contra els no sionistes, és a dir contra els àrabs, han arribat a un punt sense precedents.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF