Mossul, la presa més perillosa del món
El dic, sense manteniment pels xocs amb l’Estat Islàmic, podria cedir i inundar un territori on viuen un milió d’iraquians
BeirutLa presa de Mossul, la més gran de l’Iraq, està en un estat ruïnós. La possibilitat que el dic s’esquerdi suposaria que més d’un milió d’iraquians que viuen a la riba del riu Tigris correguessin el perill de morir en la inundació. El torrent d’aigua destruiria al seu pas milers de llocs arqueològics, com les antigues capitals assíries de Nínive, Nimrud i Khorsabad, que daten del primer mil·lenni abans de Crist, o Samarra, Patrimoni Mundial de la Unesco. La catàstrofe no tan sols seria humanitària, sinó també cultural.
Tot i que no és la primera vegada que els Estats Units alerten del trencament de la presa a la tercera ciutat iraquiana, la recent advertència de l’ambaixada nord-americana a Bagdad ha posat en alerta les autoritats iraquianes, a les quals s’ha recomanat que evacuïn els habitants de la conca del Tigris. Amb la crescuda del nivell de l’aigua, el riu es desbordaria i set localitats quedarien completament negades. “Si no són evacuades a temps, entre 500.000 i 1.470.000 persones podrien morir”, va advertir la legació nord-americana en una nota el passat 29 de febrer.
El govern del primer ministre Haider al-Abadi ha posat en marxa un pla de contingència per protegir la població i ha demanat als habitants de Mossul que s’allunyin sis quilòmetres de la vora del Tigris. Tot i això, el cap del govern iraquià considera que la probabilitat que es produeixi una fractura a la presa és “extremadament petita”. Quan les forces iraquianes i els peixmergues van recuperar fa 16 mesos la presa de Mossul, que havia caigut en mans de l’Estat Islàmic (EI), el govern de Bagdad va prioritzar la seguretat al manteniment de la infraestructura hidroelèctrica. “A causa del perill i la inseguretat en aquesta zona, envoltada pels jihadistes, es va reduir considerablement la presència dels enginyers, així com les hores de treball, i això ha portat a un deteriorament més gran dels dics de la presa”, comenta a l’ARA Ali Amori, professor adjunt de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Libanesa Americana (LAU) a Biblos (nord de Beirut).
Desglaç i fonaments porosos
Durant el mes i mig que l’EI va ocupar la presa es van aturar els treballs d’injecció de ciment i les màquines van ser saquejades pels jihadistes. El perill més gran, apunta l’enginyer hidràulic, és que “les comportes gegants que serveixen per alleujar la pressió de l’aigua estan encallades. Amb l’arribada de la primavera i el desglaç, creixerà el nivell de l’aigua de l’embassament, de manera que la presa podria no suportar la pressió”. També els combats per expulsar els jihadistes de la presa -especialment els bombardejos de la coalició internacional liderada pels Estats Units-“haurien afectat l’estabilitat de les seves instal·lacions”, va advertir recentment l’investigador internacional de polítiques hídriques Ramadan Hamza.
El projecte de la presa de Mossul va ser concebut per primera vegada a la dècada del 1950, però la seva construcció es va posposar a causa de la geologia problemàtica d’aquesta zona del Tigris, en un terreny de roca soluble. Finalment va ser construïda entre el 1981 i el 1986 pel règim de Saddam Hussein i, en aquell moment, es va considerar un projecte de prestigi. No obstant això, la colossal obra hidràulica, coneguda també com la presa de Saddam, ha hagut d’estar sotmesa a manteniment constant des de la seva construcció a causa de les fallades en l’estructura.
La presa hidroelèctrica està aixecada sobre fonaments molt porosos de minerals hidrosolubles, cosa que requereix injeccions contínues de ciment per sostenir una estructura de 3,7 quilòmetres de llarg i 113 metres d’alt que conté més d’onze quilòmetres cúbics d’aigua. Enginyers de l’exèrcit nord-americà van predir que una fallada estructural en la presa -qualificada com la més perillosa del món- podria inundar Mossul amb més de 21 metres d’aigua en qüestió de tres o quatre hores. I ciutats com Tikrit, Samarra i Bagdad patirien inundacions en un termini d’entre 24 i 72 hores.
Reparació d’urgència
A finals del 2015, un equip nord-americà es va encarregar d’instal·lar prop d’un centenar de sensors per avaluar les condicions dels fonaments de la presa i van detectar fissures en l’estructura. Davant la urgència de reparar la presa de Mossul, el Banc Mundial va concedir a Bagdad un crèdit de 200 milions de dòlars. El projecte per reforçar i mantenir l’obra hidroelèctrica ha sigut adjudicat a l’empresa italiana Trevi Group per a un període de 19 mesos i per un cost total de 273 milions d’euros. El govern italià planteja, a més, enviar un contingent de 450 soldats per protegir l’embassament durant les obres.
L’advertència dels Estats Units arriba enmig dels plans d’una ofensiva de les tropes iraquianes, amb el suport dels bombardejos de la coalició internacional, per recuperar la ciutat de Mossul, sota control dels jihadistes des de fa més d’un any. Tot i que encara no s’ha anunciat la data exacta, l’exèrcit iraquià i les milícies populars xiïtes ja són a un radi de menys de 100 quilòmetres al sud de la ciutat.
