CARRERA ESPACIAL

Mor el primer home que va fer un passeig per l’espai

L'astronauta soviètic va sortir de la nau i va surar a l’espai durant 12 minuts el 1965

Aquest divendres es va anunciar la defunció d’Aleksei Leónov, de 85 anys, ocorreguda en un hospital militar de Moscou, a causa d’una malaltia llarga i fatal. A les generacions actuals, probablement aquest nom no els diu gran cosa. Però als anys seixanta, més concretament el març del 1965, es va convertir en una celebritat mundial. Va ser el primer home que va fer un passeig espacial fora de la seva nau.

L’aventura va durar poc, el temps just per establir una marca històrica. Durant uns dotze minuts va estar surant en l’espai, unit a la seva nau -la Voskhod 2- a través tan sols d’un cable de cinc metres. No disposava de cap mecanisme per controlar els seus moviments, així que només podia deixar-se anar allunyant-se de la seva càpsula i estirar el cable per poder tornar-hi.

A diferència del que passaria mesos després amb les naus Gemini nord-americanes, la Voskhod utilitzava una exclosa plegable que va permetre a Leónov sortir a l’exterior sense necessitat de despressuritzar tota la cabina, on l’esperava el seu company, Pàvel Beliàiev.

Quan va arribar el moment de tornar, Leónov va comprovar, alarmat, que en el buit de l’espai la seva escafandre s’havia inflat com un globus. No podia passar per l’estreta escotilla. Sense consultar-ho al centre de comandament, va decidir reduir la pressió, tot i saber el risc que corria de sofrir una embòlia pel nitrogen dissolt en la sang. Així va aconseguir entrar de nou, capbussant-se de cap per no perdre temps, encara que el programa preveia que havia de fer-ho pels peus. No li va ser gens fàcil després donar-se la volta dins d’una cabina abarrotada: el Voskhod era originalment una nau monoplaça, com la de Gagarin, en la qual s’havia fet lloc per a dos astronautes, més els seus voluminosos vestits espacials.

Al saber el director de vol que Leónov havia decidit reduir la pressió del vestit sense demanar autorització, li va dedicar una sonora esbroncada. “Què m’hauríeu recomanat si ho hagués consultat?”, va respondre l’astronauta. I després d’uns segons de dubte, el control de vol va haver d’admetre, en veu més baixa del normal: “Bé, que baixessis la pressió de l’escafandre...”.

Un aterratge accidentat

L’aterratge del Voskhod 2 també va quedar com una llegenda. Per un error en el frenat, va caure a gairebé 400 quilòmetres del punt previst, en una zona de bosc espès i nevat. Els equips de rescat van haver d’aproximar-se amb esquís i, mentrestant, Leónov i Beliàiev es van veure obligats a passar la nit acollits dins de la seva càpsula, sense calefacció, a cinc graus sota zero i envoltats dels udols de llops famolencs.

Si el programa lunar soviètic hagués tingut èxit, Leónov era un ferm candidat a ser el primer a trepitjar la Lluna. El seu company, que l’havia d’esperar a la nau nodrissa, hauria sigut un Iuri Gagarin. Però Gagarin va morir en un accident d’aviació el 1968 i l’èxit del programa Apol·lo (i també les fallades del coet rus) va portar Moscou a cancel·lar els seus plans.

Leónov va tornar a volar, aquesta vegada com a comandant de la missió internacional Apol·lo-Soiuz, la primera en què totes dues naus van fer un atansament en òrbita. Després, va passar a encarregar-se de l’equip de cosmonautes soviètics i de la subdirecció del centre d’entrenament pròxim a Moscou. Ja retirat, va repartir el seu temps entre l’escriptura de llibres, en què relata les seves experiències, i la pintura. Leónov va ser el primer cosmonauta amb habilitats artístiques; els seus quadres estan inspirats en les seves pròpies experiències i mostren visions de l’espai en el qual es va aventurar. El 2017, el director rus Dmitry Kiselev va fer una pel·lícula, Spacewalker, sobre la seva odissea, que el va fer tornar a estar d’actualitat.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF