Mor Sheldon Adelson, magnat nord-americà del joc i promotor del fallit projecte d'Eurovegas

L'empresari era un dels principals donants de la campanya electoral de Donald Trump

El multimilionari nord-americà Sheldon Adelson, propietari de l'empresa de casinos Las Vegas Sands, ha mort aquest dimarts a 87 anys a causa d'un càncer. Segons Bloomberg, Adelson era la vint-i-quatrena persona més rica del món, amb una fortuna de 33.900 milions de dòlars (uns 27.900 milions d'euros) que va fer amb el negoci del joc. El 2013 va intentar entrar a Espanya a través d'Eurovegas, un fallit projecte de megacomplex de casinos i hotels.

El projecte tenia inicialment dos possibles emplaçaments, al Baix Llobregat i a Alcorcón, a Madrid. Finalment, Las Vegas Sands va optar per Madrid –on comptava amb el suport dels governs locals i de l'autonòmic– i la Generalitat va anunciar el projecte de BCN World a la zona de PortAventura, que encara s'ha de construir també.

Un magnat partidari de Trump aixecarà el seu propi Eurovegas a Madrid

Inversions a Macau

El magnat, nascut a la ciutat de Boston el 1933, era fill d'un taxista jueu de família polonesa i d'una cosidora amb arrels a Gal·les. La seva història és la típica de l'empresari nord-americà fet a si mateix, que va començar venent diaris al carrer quan era adolescent i va construir un imperi corporatiu sense cap títol acadèmic penjat a la paret.

De fet, Adelson va abandonar la Universitat de la Ciutat de Nova York sense acabar els estudis i fins al 1979 va tirar endavant, amb sort diversa, dotzenes de negocis que li van permetre fer una primera fortuna. Va ser aleshores quan es va centrar en el negoci de les convencions a Las Vegas, la capital dels casinos dels Estats Units, a través d'una empresa de congressos d'informàtica.

Amb els beneficis de les convencions, va ampliar la companyia comprant un centre de congressos i dos dels emblemàtics hotels casino de la ciutat, el Vegas Sands i The Venetian, que van ser les bases del gran creixement de la seva empresa.

No obstant això, el gran salt endavant el va fer gràcies a entrar en el negoci del joc a l'antiga colònia portuguesa de Macau, quan aquesta va passar a la Xina i van expirar les llicències que donaven el monopoli del joc en aquest territori a diverses companyies de Hong Kong. La bona marxa dels seus negocis a Macau va fer que sempre parlés bé del règim xinès.

Adelson, que es va veure esquitxat per investigacions de blanqueig i suborn, és el principal responsable de convertir Macau en la gran capital del joc del planeta, per davant fins i tot de Las Vegas. Posteriorment va obrir el complex hoteler i de joc Marina Sands Bay a Singapur, on va invertir 6.000 milions de dòlars.

Donant republicà

Un altre aspecte controvertit de la vida d'Adelson va ser el seu suport a les causes polítiques conservadores, sobretot a través de donacions milionàries al Partit Republicà dels EUA. "Estic en contra que gent molt rica influenciï en les eleccions, però mentre es pugui fer ho faré, perquè sé que paios com [el multimilionari i donant demòcrata George] Soros fa anys o dècades que ho fan", va dir el 2012 en una entrevista a la revista Forbes.

Adelson va ser un dels empresaris que va mantenir intacte el seu suport al president Donald Trump. Concretament, el 2020 l'empresari del joc va fer donacions d'uns 100 milions de dòlars a les campanyes electorals del Partit Republicà. Així com va donar milions a polítics conservadors dels Estats Units, Adelson també va ser un dels principals valedors en el món empresarial de l'actual primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

"Era un patriota nord-americà, un benefactor generós de causes caritatives i un ferm defensor d'Israel", va declarar en un comunicat l'expresident dels EUA, George W. Bush, un dels grans beneficiats de les donacions d'Adelson durant la dècada dels 2000.

La defensa de l'estat d'Israel va ser un dels altres pilars de la seva activitat política, juntament amb la lluita contra la legalització del cànnabis, també amb finalitats mèdiques. L'oposició a la legalització té l'origen en la mort amb 48 anys del seu fill Mitchell per sobredosi, el 2005.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF