Mogherini defensa la Unió per la Mediterrània com a fòrum regional per superar els conflictes

Borrell diu que Torra no ha sigut convidat perquè no "vilipendiés el nom d'Espanya"

Deu anys després de la seva creació, la Unió per la Mediterrània (UpM), el fòrum que agrupa 43 països de les dues riberes, s'enfronta a una regió convulsa, marcada per les guerres i les dictadures, els desplaçaments forçosos i una elevada taxa d'atur, sobretot entre els joves, i l'auge de l'extremisme. Seguretat, immigració i desenvolupament han sigut els reptes sobre la taula de la tercera trobada de ministres d'Exteriors que s'ha organitzat aquest dilluns al Palau de Pedralbes de Barcelona, seu de l'entitat.

Per a la màxima representant de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, la Unió per la Mediterrània (UpM) és un fòrum regional que permet treballar "per substituir el conflicte per la integració i la cooperació". Mogherini ha assegurat que la UpM "està més viva i és més crucial que mai" i ha destacat que es tracta d'"un espai únic per al diàleg per a actors que potser no tenen altres ocasions per parlar dels objectius comuns". Es comparteix la necessitat de potenciar una seguretat sostenible, afrontant les amenaces del terrorisme i l'extremisme, i solucions a les crisis a Síria i Líbia, i el conflicte israeliano-palestí. Però, sobretot, millorar la vida de la gent amb projectes de desenvolupament concrets.

"Estem en una situació pitjor que fa deu anys i necessitem un esforç econòmic però també solucions polítiques i evitar que la gent caigui en l'abisme", ha dit el ministre d'Exteriors jordà, Ayman Safadi, copresident de la UpM, que ha defensat un acord per al conflicte àrabo-israelià sobre la base de dos estats amb Jerusalem com a capital única del futur estat palestí.

El govern espanyol, representat pel ministre Josep Borrell, ha fet una crida als països membres de la UpM a reforçar la cooperació en matèria d'immigració. "Espanya, que té socis excel·lents en la gestió d'aquest fenomen, sap que resulta imprescindible que estrenyem la cooperació per gestionar solidàriament els corrents migratoris", ha remarcat.

Segons Borrell, cal "aplicar un enfocament global als països d'origen i de trànsit que inclogui la dimensió humanitària, la de seguretat, les expectatives socioeconòmiques dels joves, la promoció d'ocupació i la lluita contra el tràfic de persones".

Sense la Generalitat

A la cita no hi ha participat el govern de la Generalitat perquè es tracta d'un fòrum d'estats, però en l'última reunió, el gener del 2017, el president Carles Puigdemont, que tampoc va ser convidat a participar-hi, va dedicar una benvinguda als assistents en què va defensar Catalunya com un país d'acollida.

A preguntes dels periodistes, Borrell ha dit que no ha convidat el president Quim Torra a participar en el fòrum "per no donar-li un escenari apropiat perquè seguís vilipendiant el bon nom d'Espanya i perquè no distorsionés aquesta reunió, convertint-la en alguna cosa diferent del que ha de ser". Segons el ministre, Torra "ha de saber que no pot declarar que l'estat espanyol és el seu enemic, no pot fer xantatge al president del govern dient que si no li aprova el referèndum d'autodeterminació no li aprovarà qualsevol cosa, no pot convertir-se en el capitost dels agitadors del carrer"."Si fa tot això, no pot esperar que se'l convidi a un acte protocol·lari, per raons merament protocol·làries, la presència del qual no és imprescindible", ha sentenciat.

El repte de l'atur

Abans de la trobada ministerial, s'ha reunit un fòrum de societat civil per debatre l'impuls de l'ocupació a la regió. El comissari europeu de Política de Veïnatge, Johannes Hahn, ha defensat la inversió en projectes tangibles d'ocupació a través del sector privat per estabilitzar les zones més desafavorides de la Mediterrània i reduir l'acció de les màfies i l'extremisme entre la població. "Els polítics només podem establir les condicions adequades, però són les empreses les que creen llocs de treball: no hi ha fórmules màgiques i és impossible fer-ho sense el sector privat", ha dit el comissari, que ha recordat que el sud del Mediterrani és una de les regions amb més atur juvenil del planeta, mentre que alguns països d'Europa també tenen un 30% de desocupació entre els més joves.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF