Merkel salva l'enèsima crisi de govern amb la destitució del cap dels espies

Hans-Georg Maassen, protegit pels bavaresos, havia qüestionat la xenofòbia de grups neonazis

Angela Merkel torna a tenir problemes a l'interior de la Gran Coalició quan només porta sis mesos de govern i falta menys d'un mes per a les transcendentals eleccions a Baviera, on l'extrema dreta s'acosta als seus socis locals de la CSU. Un altre cop, els bastons a les rodes són dels vells aliats bavaresos i no, com es podria pensar, dels socialdemòcrates, que es van resistir durant setmanes a reeditar el govern. De fet, l'obstacle torna a ser el ministre de l'Interior, el bavarès Horst Seehofer, i la immigració. Durant setmanes, Seehofer ha donat suport al cap de l'agència d'intel·ligència interna (BfV), Hans-Georg Maassen, en la polèmica que l'envolta per relativitzar el risc d'un augment de conflictivitat a causa d'una extrema dreta envalentida fins al punt d'exhibir càntics i simbologia nazi als carrers.

La crisi del cap dels espies s'ha saldat amb una decisió que pot fer contentes les parts en conflicte per donar una mica d'aire a un govern necessitat de pau i tranquil·litat, sense oblidar l'autoritat qüestionada de la cancellera de posar ordre a casa seva. Només el ministre Seehofer donava suport al responsable de la BfV, mentre que tant Merkel com els socialdemòcrates, que capitaneja Andrea Nahles, volien el cap de Maassen, que va qüestionar la veracitat del vídeo en què s'apreciava com un grup de feixistes escridassaven immigrants després de l'assassinat d'un jove a la localitat de Chemnitz, en clara contradicció amb les paraules d'una cancellera que va denunciar l'odi xenòfob i el seu govern va parlar de "caceres d'estrangers". 

Merkel va condemnar els fets en diverses ocasions i va assegurar que no hi havia "cap disculpa o justificació per l'odi i l'ús de la violència". No obstant això, dies després, en declaracions al sensacionalista diari 'Bild', Maassen va posar en dubte la veracitat del vídeo amateur més difós sobre aquests incidents, unes imatges que es van fer virals a les xarxes socials i en què es recollia una agressió a un home d'aspecte estranger. Les atribuir a una campanya de desinformació i seguidament ell va ser acusat de connivència amb els ultres.

Connivència amb els ultres

En una reunió dels tres líders de la Gran Coalició a la cancelleria de Berlín d'aquest dimarts s'ha destituït el polèmic Maassen de la cúpula de la BfV però immediatament se l'ha nomenat com a secretari d'Estat del ministeri de l'Interior, és a dir, que continuarà a les ordres del seu protector, el bavarès Seehofer.

La caiguda de Maassen pels seus presumptes vincles amb la ultradreta reforça les crítiques que estructures policials i de serveis de la seguretat sensibles miren cap a una altra banda davant de la sortida de l'armari de neonazis. De fet, el ja excap de la BfV va ser nomenat el 2012 en substitució de Heinz Fromm que va haver de dimitir després que l'acusessin de destruir documents d'un grup nazi que havia assassinat 10 persones, la majoria estrangers.

Aquesta és la segona topada en pocs mesos entre el ministre de l'Interior i la cancellera, que van posar a prova la força de la Gran Coalició per la política migratòria de portes obertes de Merkel. El bavarès té el 14 d'octubre subratllat en l'agenda com un dia clau en què la seva CSU es juga l'hegemonia que durant dècades ha mantingut sense problemes en un dels lands més tradicionals i conservadors d'Alemanya però a qui li ha sortit una forta competència per l'extrema dreta, amb una Alternativa per Alemanya (AfD) que creix a cada dia amb el discurs de la por a l'estranger. Les enquestes donen per als socis de Merkel menys del 40% de suport. 

¿Resistirà el centre polític alemany davant l'extrema dreta?

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF