Merkel i Macron escenifiquen les seves diferències sobre la futura UE

BerlínLa cancellera alemanya, Angela Merkel, va rebre ahir el president francès, Emmanuel Macron, a les obres del Forum Humboldt, un complex cultural en construcció des de fa anys als terrenys on un dia s’aixecava el Palast der Republik (Palau de la República), l’edifici construït per la República Democràtica Alemanya i seu del Parlament del desaparegut règim socialista.

La imatge de Merkel i Macron saludant-se en un solar amb un edifici a mig construir de teló de fons cobrava ahir un fort significat simbòlic: el gran tema de la reunió entre els líders del motor franco-alemany va ser precisament la reforma d’una Unió Europea que sembla inacabada i que viu la crisi d’identitat més forta de la seva història.

L’ímpetu reformista i profundament europeista amb què Macron va arribar a la presidència francesa el maig de l’any passat és rebut a Berlín amb reserves. Els conservadors de Merkel i l’establishment de la locomotora econòmica europea es resisteixen, per exemple, a acceptar la creació d’un ministeri de Finances comunitari i un pressupost comú per a l’eurozona. “Necessitem un debat obert i, al final, la capacitat d’arribar a un compromís”, va dir la cancellera, que no va esquivar la paraula diferències.

Merkel continua posant l’accent en la paraula competitivitat, mentre que Macron subratlla la necessitat de no oblidar la solidaritat com a base del projecte europeu. El president francès continua optant per la refundació de la UE i demana el suport del govern alemany per posar en marxa les profundes reformes que promou París.

“Vivim un moment de l’aventura europea realment únic. Als nostres estats apareixen dubtes i visions fortament nacionalistes”, va dir el president francès per referir-se al creixent euroescepticisme dins la UE. Les resistències entre les files democristianes de Merkel a les reformes proposades per Macron tenen a veure amb l’auge d’Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit ultradretà i anti-UE que va entrar com a tercera força al Parlament alemany en les últimes eleccions federals.

Més enllà de la por de perdre més suport electoral en favor d’AfD, Berlín es mostrava escèptic respecte a una integració econòmica més gran fins i tot abans de l’aparició del partit ultradretà més exitós de la història de la República Federal d’Alemanya. El rebuig alemany d’una mutualització del deute públic en el moment més dur de la crisi financera europea en va ser un exemple.

Tot i l’escenificació de les diferències, la sintonia entre Merkel i Macron sembla bona, i això podria facilitar la negociació entre els dos governs, que proposaran a la resta de socis de la UE la celebració d’una cimera comunitària a finals de juny per presentar les seves propostes. L’objectiu és, ni més ni menys, reanimar el projecte europeu.