EDUCACIÓ

#MeToo de professors contra agressions d’alumnes a França

Una mestra denuncia un noi que la va apuntar amb una pistola falsa

La comunitat educativa francesa està en estat de xoc. Aquest cap de setmana han sortit a la llum les imatges d’un adolescent apuntant amb una pistola una professora a l’aula. L’arma era de mentida però la gravetat de l’amenaça d’aquest noi de 15 anys és ben real. L’escena va tenir lloc dijous passat a l’institut de Créteil, als afores de París. Al vídeo, gravat i difós a les xarxes socials per un company de classe del noi, es pot veure com l’adolescent ordena a la mestra que l’inscrigui com a “present” i no pas “absent” al full d’absències mentre l’apunta amb una pistola. El noi, que ha sigut acusat de “violència agreujada” i que podria ser condemnat a presó per un tribunal de menors, havia arribat tard a classe.

La gravació es va fer viral i va provocar en poques hores una allau de crítiques del professorat contra la jerarquia educativa, en el que ahir ja s’havia batejat a França com el #MeToo dels professors, tot i que fan servir l’etiqueta irònica #pasdevague [en català, no feu soroll o no critiqueu] per denunciar la falta de suport dels seus superiors escolars -diuen- quan pateixen agressions verbals o físiques com la de Créteil.

“En estat de xoc”

L’escena que ha alimentat la polèmica no només sorprèn per l’actitud de l’adolescent, sinó també per la de la professora. La docent gairebé ni s’immuta amb l’amenaça del noi, que l’apunta directament al cap, i no es mou del davant del seu ordinador mentre se sent com riu algun alumne. La professora no va explicar què va passar fins l’endemà, quan va denunciar els fets a la policia. “Estava en estat de xoc”, va precisar als mitjans un company de la mestra, Didier Sablic, responsable d’un sindicat de professors.

En tot cas, la reacció de la mestra i la seva denúncia tardana han posat en qüestió una part del sistema educatiu francès. És la primera vegada que passa? Per què la professora no s’altera? Va veure que era una pistola falsa o està acostumada a aquesta mena d’actituds? L’agressió hauria tingut la mateixa repercussió si no s’hagués filmat? Com entra una pistola -tot i ser falsa- en un institut?

Durant les últimes hores, el cas s’ha polititzat i gairebé tots els representants dels partits hi han dit la seva. El president francès, Emmanuel Macron, va condemnar l’agressió qualificant-la “d’inacceptable”. En una piulada a Twitter, Macron va demanar al ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, i al ministre de l’Interior, Christophe Castaner, que adoptessin “totes les mesures perquè aquests fets es castiguin i que definitivament quedin fora” de l’escola.

El govern anuncia un pla d’acció

Entre diumenge i dilluns, Blanquer va haver de fer una ronda pels principals mitjans de comunicació per mostrar el seu suport a la comunitat educativa. El ministre va anunciar que un “comitè estratègic” es reuniria aquesta setmana per proposar un “pla d’accions ambiciós” contra la violència que pateixen els educadors i posar fi així a aquests “comportaments”.

De moment, Blanquer ja ha donat un toc d’atenció als directors d’instituts. En una entrevista a Le Parisien avisava que “els consells de disciplina s’han de fer tan aviat com sigui necessari”. En el cas de Créteil tindrà lloc després de les vacances de Tots Sants, va precisar el ministre, assegurant que s’expulsaria l’alumne. “Durant massa temps el nombre de consells de disciplina s’ha considerat un reflex de la qualitat de l’establiment, amb el risc d’amagar certs fets sota la catifa”, va denunciar Blanquer.

El ministre també recomana als instituts que desautoritzin la utilització de telèfons mòbils a l’aula. Des del principi d’aquest curs els mòbils estan prohibits a tots els col·legis francesos, però no als instituts, que tenen llibertat per aplicar la prohibició.

En aquesta línia, el ministre Blanquer va opinar que els fets de Créteil potser només es van produir “per poder ser filmats i difosos” a les xarxes socials, les quals, segons el ministre, “amplifiquen la temptació d’imitar el que es veu per televisió o a internet”.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF