Com ha canviat el #MeToo els centres de poder?

Dels 200 homes que han perdut el seu lloc de feina als EUA arran d'una denúncia sexual, la meitat han sigut substituïts per dones

Feminisme o puritanisme? La frontera entre el flirteig i l’abús / CHRISTOPHE PETIT TESSON / EFE

Durant molts anys s’havien sortit amb la seva. Semblava que els culpables no en patirien mai les conseqüències. Però després va sortir a la llum l’escàndol dels abusos i l’assetjament sexual de Harvey Weinstein i vam veure com queia des del cim més alt de Hollywood. Un any després és possible avaluar com el cas de Weinstein ha reformulat la distribució als passadissos del poder. Una investigació del ‘The New York Times’ ha conclòs que, des de la publicació que va exposar el productor de cinema, almenys 200 homes destacats dels Estats Units han perdut els seus llocs de treball després d'haver sigut acusats públicament d’assetjament o abús sexual. Alguns, com ara el mateix Weinstein, s’enfronten a càrrecs penals.

En total, 920 persones han denunciat haver sigut víctimes d’algun dels dos centenars de noms propis que omplen la llista. I gairebé la meitat d’aquests homes han sigut substituïts per dones. L’any anterior a l’escàndol de Weinstein, en canvi, menys de trenta persones d’alt perfil van arribar a les notícies per haver dimitit o per haver sigut acomiadats arran d’acusacions d’assetjament sexual. "No havíem vist mai una cosa així", diu Joan Williams, professora de dret especialitzada en gènere de la Universitat de Califòrnia. "Sempre s’havia vist les dones com una aposta arriscada, perquè podrien voler tenir un fill, però ara es considera més arriscat contractar homes".

Més exposició no vol dir més protecció

L’assetjament sexual està lluny de ser erradicat en l’entorn laboral. La llei federal dels EUA, per exemple, encara no ofereix una protecció completa a grans col·lectius de dones, com ara les que treballen com a autònomes o en empreses de menys de quinze treballadors. Les noves polítiques laborals tenen poca influència si no van acompanyades d’un canvi cultural més profund. A més, tal com es va demostrar en la batalla per la confirmació del jutge Brett Kavanaugh al Tribunal Suprem dels Estats Units, hi ha opinions molt diferents sobre com promoure el rendiment de comptes quan algú és acusat d’abusos sexuals i sobre quins han de ser els estàndards que ha de complir les proves en contra seu.

Malgrat tot, el moviment #MeToo ha sacsejat –i segueix sacsejant– les estructures de poder als sectors més visibles de la societat. Les dones comencen a tenir el poder a les empreses i organitzacions d’on han sorgit escàndols d’abús, i això podria tenir un impacte profund. Col·locar dones en càrrecs importants no garanteix, però, el canvi. A més, malgrat que el percentatge de dones que han arribat al poder arran de la caiguda de Weinstein és considerable, la seva presència a les principals institucions dels EUA és encara insuficient.

L’hora de les dones

L'ambient de treball dirigit per dones

Diversos estudis han demostrat en repetides ocasions que les dones acostumen a dirigir d’una manera diferent. En general, creen ambients de treball més respectuosos, en què és menys probable que sorgeixin situacions d’assetjament i, en cas que n’hi hagi, les víctimes se senten més còmodes per denunciar-les. Els lideratges femenins acostumen a contractar i ascendir més dones, els seus sous són més equitatius i fan que les empreses siguin més rendibles. Això es deu en part al fet que les dones fan servir les seves pròpies experiències i perspectives de vida per prendre decisions: una visió útil per als negocis perquè elles són les que prenen la majoria de les decisions adquisitives. En àmbits governamentals, han demostrat que són més cooperatives, a més de promoure més polítiques a favor de les dones, dels nens i del benestar social. Pel que fa al camp dels mitjans de comunicació i de l’entreteniment, moltes de les dones que es van quedar amb els càrrecs prèviament ocupats per homes han canviat el to i el contingut del que ofereixen al públic i, en alguns casos, les repercussions del #MeToo han modificat les seves decisions.

Dones al poder: ¿lideren de manera diferent dels homes?

Lideratges femenins, però en un sistema patriarcal

Tot i això, la diferència que poden marcar les dones que han arribat al poder és limitada, perquè encara són part d’un sistema patriarcal. Més del 10% dels homes destituïts han intentat tornar als seus càrrecs o han expressat les seves intencions de fer-ho, i molts no han perdut el seu poder financer. Quan les persones acusades d’assetjament recuperen el poder sense rendir comptes –o sense haver-lo perdut mai, com a mínim en termes financers–, es restringeix el potencial del moviment post-Weinstein de canviar la manera com s’exerceix el poder dins de la societat dels Estats Units.

Segons la fundadora del moviment, Tarana Burke, això és perquè no han experimentat el mateix tipus de trauma que les supervivents. A més, molt pocs han demostrat haver-se disculpat en privat amb les persones a qui van fer mal o haver assumit la responsabilitat dels seus actes. "On queden l’autoreflexió i el rendiment de comptes? –es pregunta Burke–. Potser si veiéssim alguna evidència sobre aquesta qüestió podríem obrir un diàleg més contundent sobre el camí d’aquest rendiment de comptes".

#MeToo: no és només cosa de dones

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF