REGNE UNIT

May pacta amb el seu partit un comiat per etapes

La primera ministra vol evitar així que els seus propis companys impulsin una moció de confiança

10 de juny. Aquesta és la data. El pols final de la primera ministra britànica, Theresa May, amb l’aparell del Partit Conservador, que se’n vol desfer el més aviat possible i que intentava forçar-ne la marxa en les pròximes hores o dies, s’ha resolt amb una solució de compromís.

Així, aquest matí, segons diferents mitjans britànics, la primera ministra anunciarà la renúncia al lideratge conservador a partir del 10 de juny, un cop hagi passat la visita d’estat del president nord-americà, Donald Trump, que arriba el dia 3, i s’hagin celebrat també els actes de commemoració del 75è aniversari del desembarcament aliat a Normandia, que tindran lloc el 6 de juny a França. 

A partir d'aquest moment, els 'tories' podran començar oficialment la cursa pel lideratge del partit, per a al qual ja fa setmanes que un seguit de candidats, entre altres l'exministre del Brexit, Dominic Raab, o el d'Afers Estrangers, Boris Jonhson, estan prenent posicions. Mentrestant, la 'premier' seguiria en el càrrec fins que es completi el procés. La intenció dels conservadors és que el nou primer ministre entri a Downing Street abans de la darrera setmana de juliol, quan Westminster marxarà de vacances.

Reunió al matí

Segons aquestes informacions, el 10 de juny era el primer dia que May podia “tolerar” fer efectiva la seva ja més que inevitable marxa, després d’haver perdut la confiança no només del grup parlamentari conservador sinó de la gran majoria del seu govern. O acceptava això o s’arriscava a una moció de confiança del partit, que s’hauria activat el 4 de juny.

La nova fase, en aquest cas ja final, de la interminable crisi que viu l’executiu britànic de May es va desfermar entre dimarts i dimecres arran de la possibilitat que la llei del Brexit pogués incloure un segon referèndum i una votació sobre la integració a una unió duanera amb la Unió Europea (UE). Després de conèixer els detalls del projecte, la líder dels Comuns (portaveu del govern a la cambra), la ministra Andrea Leadsom, va presentar la dimissió dimecres al vespre com a culminació d’un esclat de crítiques furioses des de la bancada dels diputats tories de segona fila, que s’integren en l’anomenat Comitè 1922.

La decisió formal del 10 de juny s’ha de prendre en la reunió que celebraran aquest matí el president de l’esmentat Comitè 1922, Graham Brady, i May. Des de dijous al vespre, la data era un secret a veus a les xarxes socials. L'exministre d'Economia de David Cameron, George Osborne, i ara editor del vespertí londinenc 'Evening Standard', ho afirmava a Twitter sense reserves. "Com s’explica a l’ @EveningStandard d'avui [per ahir dijous], el lideratge de la 'premier' Theresa May ha acabat. M'han explicat de manera fiable que anunciarà demà [per aquest divendres] que renunciarà el 10 de juny, després de la visita d'Estat del [president dels] Estats Units."

 

La cap del govern s’hauria plegat finalment a les demandes del partit després que els parlamentaris conservadors decidissin dimecres canviar les regles internes i fer possible la presentació d’una nova moció de confiança. Fins ara era obligatori que passés un any des de l’anterior moció. May se’n va sortir el passat mes de desembre i, en teoria, fins al pròxim desembre estava segura en el càrrec. Però la infausta gestió del Brexit, el fet de no haver complert amb la data de sortida prevista -el 29 de març-, el ja esmentat possible segon referèndum, l’opció de la integració en la unió duanera, i la celebració, ahir, de les eleccions europees, han acabat amb la paciència fins i tot dels més grans aliats de la primera ministra. La decisió del canvi de regles es va prendre dimecres en votació secreta. El resultat no s’ha revelat públicament però sí que s’havia filtrat. Així, Brady arribava a la cita d’avui amb un ultimàtum sota el braç: o data de sortida o moció de censura i humiliació pública.

Amb tot, i com ja ha demostrat en altres ocasions, ahir al matí Theresa May encara creia que podia resistir. I fins i tot que se’n podia sortir, en l’intent de treure el Regne Unit de la Unió. Com va dir abans-d’ahir l’exlíder conservador Ian Duncan Smith, del sector brexiter, la premier semblava “haver posat el sofà contra la porta [del número 10 de Downing Street] per no marxar-ne”. A la desesperada, doncs, May es va reunir ahir a la tarda amb membres del seu govern després d’haver “escoltat alguns col·legues”, segons les paraules de la seva portaveu, per discutir les “preocupacions” que a aquests els havia generat el projecte de llei del Brexit. May, fins i tot, va considerar diverses modificacions per intentar acontentar els seus crítics. Entre d’altres, el ministre de l’Interior, Sajid Javid, i el d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt. Tots dos es van poder entrevistar ahir amb May després que el dia anterior rebutgés trobar-s’hi. I tots dos, segons ITV News, li van fer veure quina era l’única alternativa possible i l’única honorable.

El triomfador de les eleccions

El clima gairebé histèric que es va viure a Westminster va planar sobre la diada electoral d’ahir, en què el Regne Unit, però també Holanda, van celebrar la primera de les quatre jornades de les eleccions al Parlament Europeu que se celebren als 28 estats membres.

Un dels grans protagonistes del dia va ser el líder euroescèptic Nigel Farage, cap del Partit del Brexit i màxim aspirant a la victòria segons totes les enquestes. “Si es fan realitat -va dir en un missatge a través del seu compte de Twitter penjat immediatament després de votar-, els partits de l’establishment poden patir el xoc més gran de la història del sistema polític britànic”. Farage, líder del UKIP el 2016 i un dels màxim agitadors en el moviment anti Unió Europea del Regne Unit, va llançar la seva nova formació el passat 12 d’abril.

Tot i així, malgrat la possible victòria en escons de Farage, la veritable anàlisi dels resultats, i les conseqüències que puguin tenir sobre el futur del Brexit, caldrà fer-la a partir del recompte de vots en termes absoluts. Tres partits han concorregut a les europees britàniques amb una agenda clara a favor del Brexit -el Partit del Brexit, el UKIP i els conservadors-, i quatre -Verds, Change UK, Liberaldemòcrates i el Partit Nacional Escocès- ho han fet amb una proposta tant per celebrar un segon referèndum com per continuar a la Unió. El del laborisme és un cas a banda, ja que ha navegat entre la possibilitat de forçar unes eleccions generals i l’ambigüitat calculada d’apostar per un nou plebiscit contra el Brexit de May.

Els resultats al Regne Unit es coneixeran a partir de les 22.00 hores de diumenge, un cop s’hagin tancat els col·legis a tots els estats de la Unió que celebren comicis aquest dia. El recompte electoral del Regne Unit, tradicional i molt lent, no permetrà, a diferència d’altres països, tenir un dibuix clar de la jornada fins a primera hora de dilluns al matí. El que és segur és que aleshores la crisi dels tories serà encara més greu que ara. El Regne Unit va escollir ahir 73 eurodiputats.

Dificultats per votar a les eleccions europees

El govern britànic s’enfronta a una possible investigació urgent arran del gran nombre de queixes de ciutadans de la Unió Europea als quals se’ls va denegar ahir el seu dret a votar a causa dels errors administratius del cens electoral, en mans dels consells dels districtes locals.

Anneli Howard, advocada especialitzada en dret de la Unió, argumentava a la premsa britànica que s’havien infringit múltiples tractats de la UE, incloent-hi l’article 20 dels Tractats, que estableix que els ciutadans de la UE tenen “el dret de vot en les mateixes condicions que els ciutadans de l’estat [de residència]”.

Però segons va poder comprovar aquest corresponsal, el sistema va canviar en relació amb les eleccions del 2014. Si llavors la simple residència implicava, previ formulari, la inscripció en el cens, ara els ciutadans de la UE han hagut de sol·licitar explícitament el vot després de declarar que no estaven registrats al seu país de naixement. La UE va emetre un comunicat lamentant el fet i atribuint-ho, en part, a la manca de temps amb què el Regne Unit ha preparat unes eleccions en què no havia de participar. Amb tot, els problemes del cens electoral britànic són endèmics i habituals en totes les eleccions.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF