May diu que l’acció va ser “legal i moralment correcta”

LondresTheresa May va defensar ahir al Parlament britànic que l’atac limitat a Síria sobre tres instal·lacions relacionades amb la fabricació i l’emmagatzematge d’armes químiques en què el Regne Unit va participar la matinada de dissabte, juntament amb els Estats Units i França, va ser “legal i moralment correcte”.

La primera ministra es va defensar alhora de les acusacions de l’oposició d’haver pres la decisió sense consulta prèvia als diputats. Però dissabte encara estaven en el període preceptiu de vacances de Pasqua. Amb tot, com li va recordar el seu col·lega de partit Kenneth Clarke, podia haver convocat d’urgència la cambra perquè s’hi pronunciés: “Si des que el president Trump va anunciar la possibilitat de l’acció militar els diputats ja debatíem en els mitjans de comunicació, per què no fer-ho en aquesta casa [dels Comuns]?”, es va interrogar.

Molt menys complaent va ser el líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, que va recordar que “la primera ministra ha de retre comptes davant d’aquesta cambra, i no pas respondre als capricis del president dels Estats Units”. L’afirmació va ser molt mal rebuda per May, que va fer ostensibles gestos de desaprovació mentre se sentien des de la bancada tory crits de “Vergonya!”.

May va justificar l’atac en els termes següents: “Deixi’m ser absolutament clara. Hem actuat com ho hem fet en funció dels nostres interessos nacionals i per fer prevaldre el consens global fins ara imperant que aquestes armes no s’haurien d’utilitzar”. Pel que fa al fet de no consultar el Parlament per tirar endavant un acte de guerra, com sí s’havia fet el 2003 els dies previs a la invasió de l’Iraq, el 2013 a Síria (llavors el Parlament va refusar l’atac), i el 2015 a Líbia i a Síria (es van aprovar operacions molt concretes i d’un abast molt limitat), la premier va fer servir el manual: “La rapidesa amb què van reaccionar era essencial per col·laborar amb els nostres aliats, i per alleugerir més patiment [dels sirians] i per mantenir la seguretat vital de les nostres operacions”.

Com ja havia fet dissabte, quan May va transmetre a través de les xarxes socials de Downing Street un missatge en què assegurava que el Regne Unit tenia gairebé la seguretat absoluta de l’ús de les armes químiques pel règim de Baixar al-Assad, ahir es va refermar: “La decisió va ser presa després d’avaluar la informació d’intel·ligència, la naturalesa de la majoria de la qual no pot ser compartida amb el Parlament”.

Corbyn, un polític amb una dilatada experiència com a activista pacifista, que va votar en contra no només de la Guerra de l’Iraq sinó de les successives intervencions militars britàniques en territori exterior, va recordar que sense un mandat explícit de les Nacions Unides es pot “dubtar de la legalitat” de l’acció. May li va respondre que això seria equivalent a “posar la política exterior en mans de Moscou”, en tant que Rússia té poder de veto en el Consell de Seguretat de l’ONU.

Més enllà de l’efectivitat de l’atac sobre “tres edificis buits”, en paraules de Corbyn, el cert és que la suposada justificació humanitària de l’acció empresa pels Estats Units i els seus aliats no es justifica amb les xifres a la mà. En aquest sentit, el cap laborista va recordar que el nombre de víctimes a Síria en set anys de guerra “supera el mig milió, i hi ha 13,5 milions de desplaçats i afectats”. Tant Corbyn com el cap del Partit Nacional Escocès (SNP), Ian Blackford, com també havia fet Kenneth Clarke, encara que més tímidament, van demanar l’aprovació d’una llei que reguli els poders del primer ministre a l’hora d’emprendre accions militars. Theresa May va fer servir l’anomenada “prerrogativa reial”, clàusules medievals que feia més de cinquanta anys que Downing Street no utilitzava.