Theresa May salva el primer ‘match ball’ del Brexit

El govern britànic dona suport amb una “decisió col·lectiva” al pla de la ‘premier’ per sortir de la UE

Theresa May salva el primer ‘match ball’ del Brexit / LEON NEAL / GETTY IMAGES

Theresa May continua viva políticament. Després de cinc hores llargues de reunió, i per una “decisió col·lectiva”, el govern britànic ha donat suport a l’esborrany de l’acord de divorci que la primera ministra britànica i la Unió Europea (UE) havien pactat.

La primera ministra britànica compareixia a Downing Street a un quart de vuit del vespre, hora local, per afirmar que, malgrat que les opcions que tenien eren difícils, sobretot pel que fa a la garantia per a Irlanda del Nord, “la decisió col·lectiva de l’executiu ha sigut que el govern havia d’acceptar l’esborrany de l’acord de retirada i l’esbós de la declaració política”. “Un pas decisiu que ens permet avançar i finalitzar l’acord els pròxims dies”, ha afegit.

Però May admetia també que “vindran dies difícils”, en referència als esculls que el document, de 585 pàgines, trobarà en la tramitació al Parlament, on abans de conèixer-ne la lletra petita no ha sigut gens ben rebut per ningú.

May ha salvat el primer match ball del Brexit, però encara no té garantida la llum verda de la cambra, a la qual s’ha de presentar el pacte, probablement a mitjans de desembre. Ni encara menys la supervivència política, per bé que després de dos anys i mig cavalcant una situació endimoniada, la seva capacitat de resistència sembla molt per sobre del que sospitava cap del seus rivals.

Però, a la pràctica, els mateixos esculls del pacte que han provocat que la reunió del govern s’hagi allargat durant més de cinc hores, dues més de les previstes, també portaran imminents maldecaps. Perquè la creença generalitzada és que May signa un mal acord.

En aquest sentit, contra els interessos britànics i per a irritació dels brexiters, destaca especialment el fet que l’estatus del Regne Unit com a membre sense vot de la Unió Europea durant el període de transició es podria allargar fins més enllà del 31 de desembre del 2020 -quan s’acabaria inicialment-, fins al 31 de desembre del “20XX”, segons consta al punt 2b de l’article 132 . És a dir, sense límit, cosa que fa témer als euroescèptics que el país quedi atrapat en la unió duanera. Serà un dels grans cavalls de batalla els pròxims dies.

L’eslògan que May ha expressat al llarg dels mesos de negociació -“Millor un no acord que un mal acord”- era només un bluf. La premier ha confessat: “Crec fermament que el projecte d’acord de retirada era el millor que es podia negociar”.

Un govern dividit
D’altra banda, fonts esmentades per ITV News informaven al vespre que “només un ministre del govern implicat en la campanya a favor del Brexit ha parlat a favor del pacte de Theresa May: Michael Gove”. Aquest fet dona idea de l’extraordinària divisió que hi ha dins del govern britànic i dels dubtes que encara genera la lletra petita del text de divorci.

El to de la declaració de May va ser més aviat obscur. I significativament va utilitzar l’expressió “decisió col·lectiva”. També ho va ser la que va prendre l’executiu al mes de juliol en la famosa trobada de Chequers -la residència oficial de camp de la premier -, on es va aprovar el pla del mateix nom, una versió anterior d’on ha sortit el tractat final tot just publicat per la UE.

Però, dos dies després d’aquella “decisió col·lectiva”, dos ministres de May van dimitir: David Davis, del Brexit, i Boris Johnson, d’Exteriors. I no es descarta que hi hagi més dimissions després del nou acord.

En aquest sentit, citat per la BBC, un dels grans brexiters del Partit Conservador, Ian Duncan Smith, exlíder tory i exministre de Treball i Pensions fins al 2016, assegurava poc després de la declaració de Theresa May: “He parlat amb un membre del govern i puc dir que un terç” no estan d’acord amb el pacte signat i promogut per May. La BBC, per la seva banda, parla de nou, deu o onze ministres.

A més a més, en les pròximes hores es podria formalitzar un vot de confiança al Parlament en contra de la primera ministra si els detractors del seu pla de divorci reuneixen les forces necessàries per tirar-lo endavant: per fer-ho els calen 48 diputats.

Un pla que el professor Kenneth Amstrong, de la Universitat de Cambridge, assegurava a la BBC que “sembla més un trampolí cap a una relació més profunda” entre la Unió i el Regne Unit. El que no volen els crítics de May. La primera ministra ha guanyat el primer match ball però encara no el partit.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF