Internacional 26/09/2018

El Marroc obre foc contra una pastera i mata una immigrant

Rabat diu que va donar l'alto a la llanxa, de les que utilitza el narcotràfic, i que va desobeir

Sònia Sánchez
4 min
Una imatge de la tanca de Melilla. Ara molts migrants intenten arribar a l’enclavament espanyol per mar.

BarcelonaUna estudiant de dret de 20 anys és l’última víctima mortal del tancament de fronteres europeu. La Hayat Belkacem havia nascut el 1998 a Tetuan. Dimarts al vespre va pujar en una llanxa que va salpar del nord del Marroc amb 24 marroquins més i que va ser interceptada per la marina reial marroquina prop de Rincón, al sud de Ceuta. Els militars marroquins van obrir foc contra l’embarcació i van ferir la Hayat -que moria poc després en un centre hospitalari- i tres persones més, que ahir seguien hospitalitzades. Els tres tripulants de la llanxa -un ciutadà espanyol, un d’hispano-marroquí i un de marroquí resident a Ceuta- van ser detinguts.

El ministeri de l’Interior del Marroc al·legava ahir, en un comunicat oficial, que la seva marina havia trobat el vaixell “en una situació sospitosa” en aigües del Mediterrani, prop de Tetuan, i que se li va ordenar que s’aturés, però va desobeir i, per tant, els militars “es van veure obligats a obrir foc”. Però és la primera vegada que es dispara amb foc real contra immigrants en una embarcació, una reacció sense precedents que demostra la determinació de Rabat (per encàrrec d’Europa) de barrar el pas, sigui com sigui, a les pasteres que surten del seu territori cap a Espanya, que s’han multiplicat aquest estiu davant el bloqueig de la ruta de Líbia cap a Itàlia.

La noia que va perdre la vida estudiava a la facultat de ciències jurídiques de Martil, a Tetuan, un centre que forma part de la Universitat Abdelmalek Essaadi, segons va explicar a l’ARA la coneguda activista i periodista Helena Maleno, que viu al Marroc i treballa a l’ONG Caminando Fronteras. No obstant, el diari El Faro de Ceuta informava ahir que la jove “s’estava preparant per cursar dret” i denunciava les “pressions exercides directament per les autoritats” marroquines en un primer moment “per negar l’existència d’una dona morta” en l’operació de dimarts contra una llanxa al Mediterrani. Finalment, però, el govern marroquí ho va acabar admetent. Segons el mateix rotatiu, un altre dels immigrants ferits “està en estat crític, amb un braç amputat”.

Per la seva banda, l’executiu marroquí va detallar que el ciutadà espanyol detingut que pilotava la llanxa té un expedient policial que inclou fins a 25 crims i vuit delictes menors, pels quals ja ha sigut detingut 16 cops en el passat.

Llanxes del narco

Ahir, però, es mantenien moltes incògnites sobre l’incident pel fet que es tracta d’un cas completament insòlit fins ara. D’entrada, l’embarcació interceptada “no era la típica pastera o barca inflable que fan servir els immigrants, sinó una narco-llanxa de les que abans es feien servir per traficar haixix [per l’estret de Gibraltar], que són més grosses i tenen com a mínim dos motors”, va explicar per telèfon un activista pels drets humans que treballa amb immigrants al nord del Marroc i va preferir mantenir l’anonimat. Es dona la circumstància, però, que des de fa setmanes circulen per les xarxes socials uns vídeos en què es veuen llanxes de narcotraficants en platges marroquines els seus tripulants de les quals conviden els migrants a viatjar “a la Península de manera gratuïta”, segons precisa aquest mateix activista. Són llanxes del tipus go fast, més lleugeres i ràpides que les embarcacions que els immigrants fan servir habitualment. Però l’activista no dona cap credibilitat a aquests vídeos. Fins i tot considera que són “un muntatge” perquè, argumenta, “no té cap sentit ni lògica” que algú ofereixi viatges de franc als immigrants. De fet, ell està convençut que els tripulants d’aquestes embarcacions han de cobrar per les travessies, com ho fan la resta de xarxes de tràfic de persones.

En canvi, Maleno és d’un altre parer: ella sí que creu que potser els immigrants no han de pagar absolutament res per arribar a la Península en llanxa. “Els porten de franc. No sabem ben bé per què. No sé si volen donar un toc al govern del Marroc o si tenen una altra estratègia, però les llanxes que transporten droga han ofert viatges de franc”, assegura Maleno. L’activista, que treballa en el rescat de pasteres a l’Estret i el mar d’Alboran, destaca que hi ha casos en altres països, com Colòmbia o Nigèria, on les xarxes del narcotràfic han invertit diners o han donat ajudes per guanyar-se el suport de la comunitat. També podria tractar-se de la mateixa situació al Marroc.

En un dels vídeos que s’han fet virals a les xarxes els últims dies es veuen desenes de joves a la platja de Río Martín, prop de Tetuan -la mateixa zona on dimarts va ser tirotejada l’embarcació-, esperant de nit l’arribada d’aquestes llanxes i cridant “el poble vol pasteres gratis”.

La desesperació dels joves marroquins davant la falta de perspectives de futur, amb un atur pels núvols, i mesures com la recent imposició del servei militar obligatori o la repressió política al Rif, els porta cada cop més a intentar emigrar. Tot i que el govern del país minimitza les xifres, fins al 20% dels immigrants que han arribat a Espanya per mar aquest any eren marroquins. “És la fuga de cervells que pateix el Marroc”, incapaç d’oferir un futur als seus joves, remarca l’activista pels drets humans que no vol desvelar el seu nom. Potser aquest era el cas de la Hayat.

stats