Mares de Soacha, contra la impunitat de l'exèrcit colombià

Barcelona"Bona tarda, em dic Luz Marina Porras Bernal i sóc mare de Fair Leonardo Porras Bernal, un jove de 26 anys d'educació especial assassinat a Ocaña, Norte de Santander. No sabia llegir ni escriure, ni coneixia el valor dels diners, però segons l'exèrcit colombià era el cap d'una organització narcoterrorista". Així comença cada vegada Luz Marina la història del seu fill, desaparegut el 8 de gener del 2008 de Soacha i trobat vuit mesos més tard al nord-est de Colòmbia, vestit de guerriller, en una fossa comú. Acompanyada de María Sanabria, una altra mare víctima de les execucions extrajudicials de l'exèrcit colombià, recull avui al Parlament el premi Constructors de la Pau 2012 de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Formen part de les Mares de Soacha, un grup de dones que, des de fa cinc anys, han liderat una batalla jurídica perquè les execucions dels seus fills, 19 joves innocents assassinats extrajudicialment per l'exèrcit i presentats com a guerrillers morts en combat, no quedin impunes. No els han espantat ni les coaccions ni han acceptat indemnitzacions per comprar el seu silenci.

El seu cas va començar el setembre del 2008, quan van unir-se per trobar els seus fills desapareguts. I la cerca va conduir-les fins a una fossa comuna d'Ocaña, a més de 600 km al nord-est de casa seva, on se'ls va dir que els seus fills havien mort en combat com a guerrillers.

Però la veritat era ben diferent. "Amb la nostra denúncia vam arribar a destapar una olla podrida dins l'exèrcit", explica María Sanabria. "Estaven convençuts que mai sortiria a la llum, i resulta que nosaltres, innocentment, vam destapar l'escàndol". Era el drama dels anomenats falsos positius , execucions de civils presentats com a guerrillers morts en combat a canvi d'una recompensa econòmica o d'un ascens.

La primera vegada que Luz Marina va sentir aquest nom va ser per boca de l'actual president colombià, Juan Manuel Santos, llavors ministre de Defensa. "Quan un periodista va preguntar-li si exigien resultats a l'exèrcit en la guerra contra les FARC, va respondre: «Sí, ho fem, i esperem que aquests nois siguin positius i no falsos positius »", diu.

Però les posteriors investigacions van demostrar tot el contrari i l'escàndol, a les portes de la campanya electoral, va apuntar directament cap a Álvaro Uribe. Segons les Mares de Soacha, el president coneixia una ordre ministerial creada el 2005 en què s'estipulaven grans quantitats de diners per cada baixa de guerriller, que podien arribar als 2.500 dòlars. La notícia va sacsejar la societat colombiana i desenes de soldats van ser detinguts.

Quatre anys més tard, les Mares de Soacha continuen reclamant justícia. El seu cas no és aïllat, actualment es comptabilitzen 4.716 execucions extrajudicials en mans d'actors de l'estat. Els assassins del fill de Sanabria, de 16 anys, encara no estan entre reixes, i el membre de màxim rang dels sis condemnats pel cas de Bernal encara viu en llibertat. "Malgrat el que ha passat, ens sentim afortunades, perquè moltes organitzacions ens acompanyen i ens han donat l'oportunitat de viatjar pel nostre país per alertar la resta de nois, perquè no caiguin en el mateix. Si bé vam perdre els nostres fills, vam guanyar-ne molts més, que tenim l'obligació de protegir a través de les nostres denúncies", conclou María Sanabria.