Les protestes forcen la renúncia del president interí del Perú

Merino dimiteix després que la repressió policial deixés dos manifestants morts dissabte

L'onada de protestes al Perú ha acabat forçant la dimissió del seu president interí, Manuel Merino, que ha anunciat la decisió i ha fet una crida a "la pau i la unitat". En un missatge televisat, Merino ha anunciat aquest diumenge la seva renúncia a la presidència, a la qual havia arribat dilluns passat després que el Parlament destituís el president Martín Vizcarra, en un moviment que va ser molt qüestionat per la seva dubtosa legalitat.

Després d'unes multitudinàries manifestacions ahir dissabte que reclamaven precisament la dimissió de Merino, i que van deixar dues persones mortes, el president interí ha llegit un comunicat per anunciar la seva renúncia, tot i que sense fer cap autocrítica pels fets dels últims dies. L'anunci de la dimissió s'ha rebut amb alegria als carrers, on milers de persones protestaven des de feia dies. 

El cap del Parlament, Luis Valdez, ha explicat que la cambra havia forçat la dimissió de Merino al amenaçar-lo amb una moció de censura per la dura repressió policial a les manifestacions d'aquest dissabte, que van deixar dos morts i un centenar de ferits. Segons Valdez, tots els partits polítics estaven d’acord que Merino havia de dimitir.

El Congrés ha convocat un ple extraordinari per intentar resoldre la greu crisi política que travessa el país. 

Merino, que era, de fet, el president del Congrés fins dilluns passat, ha defensat encara la seva decisió d'assumir la presidència quan Vizcarra va ser destituït i ha dit que ho va fer "per mandat constitucional" i "amb responsabilitat, humilitat i honor". En el seu missatge a la nació, Merino ha expressat el seu condol a les famílies de les dues persones mortes en les protestes aquest cap de setmana i ha assegurat que els fets seran investigats. 

El Congrés del Perú va destituir dilluns passat Vizcarra  amb 105 vots a favor, després de debatre una " moció  de vacant " impulsada contra el mandatari amb  acusacions de corrupció en l'etapa en què va ser go vernador de la  província de  Moquegua, entre el 2011 i el 2014 .

" Des d'abans que es produís la moció hi va haver veus que van voler  confondre el país dient que es buscava  treure el  president per postergar unes eleccions i que un grup amb la meva  participació buscava perpetuar-se en el poder. Soc demòcrata, respecto  les lleis i aquest és un govern de transició. El nostre  primer objectiu és garantir unes eleccions transparents i netes. Res ni ningú pot impedir-les ", ha afirmat, segons recull l'agència Efe .

Merino ha defensat que qualsevol sortida a la crisi es faci "dins del marc constitucional" i ha advertit que no podia permetre que hi hagués un buit de poder. Per això, ha dit que els membres del seu govern interí, tot i haver anunciat també la seva renúncia, "seguiran en el seus càrrecs fins que la incertesa es pugui resoldre".

Les protestes pacífiques contra Merino van anar in crescendo fins dissabte, quan la resposta policial es va tornar violenta i va acabar amb la mort per ferides de bala de dos joves manifestants. El Defensor del Poble del Perú va denunciar “l’ús excessiu de la força” policial i reclama una investigació. Les organitzacions de drets humans del país xifren en 102 els ferits i diuen que hi ha 41 desapareguts. El ministre de Salut va dir que 63 persones van ser hospitalitzades per ferides o per haver inhalat gas lacrimogen, nou d’elles per ferides de bala

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF