Internacional 16/10/2018

El nou govern de Macron: més de centredreta que no pas d’esquerres

Relleva els titulars d'Interior, Territori, Cultura i Agricultura en un moment de baixa popularitat

Alícia Sans
4 min
Macron, després de l'anunci de la remodelació del govern.

ParísNo hi havia cap altra solució després de la dimissió del ministre de l’Interior, Gérard Collomb, ara fa dues setmanes. L’Elisi ha anunciat aquest dimarts el nou equip governamental, capitanejat pel primer ministre, Édouard Philippe, i sota la presidència d’Emmanuel Macron. La marxa de Collomb, que prefereix lluitar per l’alcaldia de Lió que seguir a les ordres de Macron, ha estat l’últim episodi d’una sèrie de contratemps que des de l’estiu estant erosionat la imatge del president francès, que està en un moment de forta impopularitat.

Les cares noves

Precisament l’anunci més esperat era el nom del ministre de l’Interior. Una persona molt pròxima a Macron, Christophe Castaner, serà qui ocuparà el càrrec. Delegat general del partit La República en Marxa (LREM), fins ara s’encarregava de les relacions amb el Parlament com a secretari d’estat. Amb aquesta elecció, el president recompensa la fidelitat macronista d’aquest exsocialista de 52 anys. Laurent Nuñez, el director dels serveis d’intel·ligència de la seguretat interior, en serà la mà dreta. Nuñez representa un perfil tècnic que complementa el de Castaner, clarament polític.

L’exsocialista Didier Guillaume encapçalarà la cartera d’Agricultura, que fins ara dirigia Stéphane Travert. Guillaume, que va presidir el grup socialista al Senat entre el 2014 i el 2018, va ser el director de campanya de Manuel Valls per a les primàries de l’esquerra del 2017.

El ministeri de Cultura el capitanejarà Franck Riester, en substitució de Françoise Nyssen. Les revelacions del setmanari 'Le Canard Enchaîné' havien deixat la imatge de la ja exministra molt tocada. El setmanari va publicar fa uns mesos que Nyssen, que va dirigir durant dècades l’editorial Actes Sud, va ampliar les seves oficines de París sense autorització i sense declarar-ho a l’administració fiscal. Riester, ponent de les lleis Hadopi sobre la propietat intel·lectual, forma part de l’anomenada oposició constructiva provinent del partit conservador Les Républicains. És a dir, de dretes però compatible amb el partit presidencial de Macron, per això també el seu nomenament.

Marc Fesneau, president del grup centrista MoDem a l’Assemblea Nacional, substitueix Castaner en les relacions amb el Parlament, però ho fa amb un càrrec de ministre. Jacqueline Gourault, també provinent de les files del MoDem, substitueix Jacques Mézard al ministeri de la Cohesió de Territoris i Relacions amb les Col·lectivitats Territorials.

Es confirma així l’entrada al govern d’un nombre de centristes del MoDem, partit aliat del LREM de Macron. El president francès no oblida la rellevància d’aquesta formació, que el va ajudar a guanyar la cursa per a l’Elisi en les eleccions de l’any passat. De fet, els 46 diputats que el MoDem té a l’Assemblea Nacional tenen més pes del que sembla. A mitjans de setembre, la cambra baixa va celebrar una votació per elegir al seu nou president després que François de Rugy deixés el càrrec vacant per substituir el ministre d’Ecologia dimissionari, Nicolas Hulot. Si bé el president del grup LREM, Richard Ferrand, va guanyar l’elecció amb 254 vots dels 484 diputats que hi ha en aquesta cambra, Fesneau en va obtenir 86. És a dir, 40 vots més del nombre d’escons que el partit té a l’Assemblea Nacional.

Desacords amb el primer ministre

La particularitat d’aquest canvi de govern ha estat, sense dubte, el mètode. L’anunci s’esperava per a dimarts passat, però Macron i Philippe no van arribar a un consens. De fet, en un primer moment es va donar per fet que el primer ministre havia presentat la seva dimissió i la del govern en bloc al president. Tal com es procedeix en aquest cas, Macron l’hauria ratificat immediatament en el càrrec perquè pogués formar nou govern, però l’Elisi va anunciar que aquesta dimissió tècnica no s’havia produït.

“Es fa un discurs de política general quan es fa una nova política”, va precisar dimecres passat el portaveu del govern, Benjamin Griveaux, després del consell de ministres. Griveaux feia referència al discurs que el primer ministre efectua davant dels diputats quan s’ha format un nou govern. Aquest acte va seguit d’un vot de confiança, que Philippe hauria guanyat, ja que el partit presidencial té la majoria a l’Assemblea Nacional.

Però Macron no volia que es formés nou govern perquè així es dona menys visibilitat a la idea de remodelació governamental. Alguns també apunten que això hauria reforçat encara més la figura del primer ministre: l’enquesta de l’Institut Francès d’Opinió Pública de la setmana passada dona a Philippe un 53% d’opinions favorables, set punts més que al setembre, mentre que Macron recula un punt amb només un 41%. És per això que, per primera vegada des de l’inici d’aquest mandat, els mitjans francesos parlen de dissonàncies entre el president i el seu primer ministre, que prové de la dreta moderada francesa. Una teoria que s’ha anat refermant tenint en compte el retard en la formació del nou govern.

Pretext fiscal

En un primer moment, l’Elisi va justificar la tardança d’una altra manera: tots els polítics entrants han de passar pel sedàs fiscal. Un tràmit administratiu a càrrec de l’alta autoritat per a la transparència de la vida pública que consisteix a escrutar els perfils i els patrimonis de les persones que entren al govern. El seu historial ha d’estar impecable, sense conflictes d’interès ni impostos impagats. L’alta autoritat per a la transparència de la vida pública es va crear a finals del 2013 arran del cas Cahuzac, l’exministre d’Hisenda socialista condemnat a dos anys de presó per frau fiscal i blanqueig de diners.

Després del pretext de les verificacions fiscals, el president francès va assumir la tardança amb l’argument de “prendre’s el seu temps”. De viatge a Armènia divendres passat, Macron va assimilar el mètode que s’utilitza per contractar persones “en qualsevol organització de la vida humana, [ja sigui] una empresa, una associació, una empresa familiar” amb el del seu govern. “Quan es vol treballar amb la gent, es pren el temps per conèixer-la, per assegurar-se que pensem el mateix, per verificar bé tots els elements”, va dir el president francès, abans de preguntar irònicament per quina raó “quan es tracta del govern” s’hauria de procedir “d’un dia per l’altre”.

stats