FRANÇA

Macron llança un ambiciós pla contra la pobresa

L’Elisi destinarà 8.500 milions a ajudar els 9 milions de pobres francesos, amb el focus en els nens i joves

Des que va arribar al capdavant del país, ara fa un any, al president francès, Emmanuel Macron, se l’ha acusat de ser “el president dels rics”, de prioritzar les classes benestants i oblidar les més modestes. Ahir, però, sembla que Macron va voler capgirar aquesta percepció: en una compareixença al Musée de l’Homme, a París, envoltat de part del seu govern, va presentar un potent i ambiciós pla contra la pobresa a França, al qual l’Elisi destinarà 8.500 milions d’euros en els pròxims quatre anys. L’objectiu principal, segons va reafirmar el president al llarg del seu discurs, és prevenir la precarietat i afavorir l’autonomia dels ciutadans a través de l’ocupació.

“No es tracta d’ajudar els pobres a viure millor en la pobresa, sinó d’acompanyar-los per sortir-ne”, va afirmar Macron durant la presentació d’aquesta estratègia nacional. El govern, doncs, vol evitar la perpetuació de la pobresa entre les generacions -a França es calcula que hi ha uns 8,8 milions d’habitants pobres, el 13,6% de la població-, i llança aquest pla, que entrarà en vigor el gener del 2019, perquè considera que els mecanismes existents només aturen el problema, però no el solucionen. “Volem dotar d’eines aquests ciutadans perquè puguin sortir de la pobresa”, va insistir el mateix Macron. I és que, en aquest sentit, el president va recalcar una dada significativa: segons els càlculs del govern, un nen francès pobre hauria d’esperar 180 anys perquè els seus descendents poguessin arribar a la classe mitjana. La conclusió, doncs, és clara: l’ascensor social a França està pràcticament aturat. Tot i així, el país gal és ja avui l’estat europeu que més recursos dedica a la protecció social, i un dels estats amb els índexs de pobresa més baixos.

Prioritza els més joves

L’enfocament d’aquest pla és global tot i que presenta una atenció especials als menors i els joves. En aquest sentit, Macron emfatitza la importància de l’educació, i la considera una de les claus per aconseguir aquests propòsits. Les principals mesures ho evidencien: obligatorietat de l’escolarització als tres anys, creació de 30.000 places de guarderies en barris desafavorits, distribució d’esmorzars gratuïts a les escoles d’aquests districtes, ajudes econòmiques als centres que acullin nens pobres o oferta de dinars a un euro als menjadors escolars dels municipis més castigats. A més, per reduir l’abandonament escolar, s’instaurarà l’obligació d’oferir als ni-nis -que ni estudien ni treballen- solucions d’escolarització, formació o ocupació fins als 18 anys, en lloc dels 16 actuals.

Renda universal d’activitat

Un dels punts estrella, però, és la intenció que el 2020 es pugui instaurar una llei de “renda universal d’activitat” que fusioni diferents subsidis i simplifiqui el sistema per garantir a tothom un “llindar mínim de dignitat”. El contracte signat amb els beneficiats inclourà “drets i deures”, com no poder rebutjar “més de dues ofertes raonables de feina”. Mentrestant, i fins que no s’implanti, s’augmentaran els esforços per ajudar els que tenen dret a les prestacions però no les demanen per desconeixement o per la complexitat burocràtica. L’estratègia també preveu oferir una atenció millor als 300.000 demandants de feina que hi ha a l’any i fomentar la seva reinserció laboral.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF