Macron fa marxa enrere en l'homenatge al col·laboracionista nazi Pétain

Allau de crítiques per l'intent d'honorar el militar pel seu paper en la Primera Guerra Mundial

El govern francès ha fet marxa enrere aquest dijous en la seva intenció de retre homenatge al mariscal Philippe Pétain pel seu paper en la Primera Guerra Mundial, després de l'allau de crítiques rebudes de la classe política i de la comunitat jueva, que li recordaven que al militar se li van retirar tots els seus títols després de liderar la França col·laboracionista amb els nazis.

El ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, ha intentat desactivar la polèmica explicant que el president, Emmanuel Macron, "no va dir que calia retre homenatge al mariscal Pétain". En una entrevista al canal BFMTV, Blanquer es va queixar que s'havien tret de context algunes de les frases que va pronunciar Macron durant la seva gira pels escenaris de la Gran Guerra al nord-est de França, amb la intenció de "crear una polèmica".

El ministre ha destacat que Macron havia utilitzat la paraula 'funest' per parlar de l'actuació de Pétain com a líder del règim col·laboracionista de Vichy, que va participar fins i tot en la persecució dels jueus. Però ha matisat que això no impedia dir que durant la Primera Guerra Mundial "va ser un mariscal que va comptar molt" per a la victòria de França.

"Efectivament, el judici (global) sobre el mariscal Pétain és negatiu", ha conclòs el titular d'Educació.

Hores abans, el portaveu del Govern, Benjamin Griveaux, havia iniciat la correcció de la postura en assenyalar en el seu compte de Facebook que el que s'havia anunciat és que honraria "els mariscals de la Gran Guerra; alguns van deduir que Pétain era un d'ells i no és així". "Si hi ha hagut confusió és perquè no vam ser prou clars sobre aquest punt", ha reconegut Griveaux.

Amb tot, Macron havia considerat "legítim" que l'homenatge previst per a diumenge, en el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial i que honrarà "tots els mariscals que van conduir a la victòria" de França i els aliats, inclogués Pétain, perquè "es pot haver estat un gran soldat el 1914" i haver pres "decisions funestes" més tard, durant la Segona Guerra Mundial.

El cap de l'Estat ho justificava perquè no volia "amagar cap pàgina de la història" de França, sinó fer-ho "amb la complexitat que comporta". A questes paraules van suscitar les crítiques de diversos responsables polítics, com el líder esquerrà Jean-Luc Mélenchon o l'excandidat socialista a les presidencials, Benoît Hamon, però també del Consell Representatiu de les Institucions Jueves de França (CRIF).

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF